Andrew Davis (director)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndrew Davis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Bowen High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, producció cinematogràfica i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, director de fotografia, productor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata –

Lloc webandrewdavisfilms.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001112 Allocine: 11541 Allmovie: p86865 AFI: 218347 TMDB.org: 12989 Modifica el valor a Wikidata

Andrew Davis (21 de novembre de 1946) és un director de cinema, productor, escriptor i director de fotografia estatunidenca, famós per dirigir thrillers d'acció taquillers com a Codi de silenci, Per sobre de la llei, Under Siege i El fugitiu.[1]

Primers anys[modifica]

Davis va néixer a South Side (Chicago, Illinois) i ha dirigit molts films ambientats a Chicago. És el fill de l'actor Nathan Davis i Metta Davis i germà del músic Richard "Richie" Peter Davis (cofundador de la banda Chicago Catz) i Jo Ellen Friedman. Davis va utilitzar al seu pare Nathan Davis per a les seves pel·lícules, per exemple, és l'avi de Shia LaBeouf a la pel·lícula de Disney Holes.

Davis va estudiar periodisme a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign on va aconseguir un grau en periodisme en 1968.[2] Davis estudio cinema amb l'aclamat Haskell Wexler i va començar la seva carrera com cameraman a films de blaxploitation com The Hit Man, Brisa Cool Breeze i The Slams.[3]

Carrera[modifica]

Davis es va fer famós per dirigir El fugitiu, protagonitzada per Harrison Ford i Tommy Lee Jones i nominada a set Premis de l'Acadèmia, incloent-hi el de Millor Pel·lícula, en 1993. Jones va guanyar l'Oscar a millor secundari. El Gremi de Directors d'Amèrica el va nominar com a Excepcional Director en Direcció Cinematogràfica.

Roger Ebert va dir d’El fugitiu: «El film d'Andrew Davis és una de les millors diversions de l'any, un thriller tibant que va més enllà i es converteix en una al·legoria sobre un home innocent en un món preparat per a aixafar-li». Ebert va afegir aquesta observació sobre Davis: «Transcendeix el gènere i mostra una capacitat d'unir acció i art que mereix comparar-se amb Hitchcock, David Lean i Carol Reed».[4]

Primeres pel·lícules[modifica]

El seu primer llargmetratge com a director va ser el semi-biogràfic Stony Island, estrenada en 1978 i llançada en DVD en 2012.[5] Està centrada en la vida de músics joves que formen una banda en el seu barri empobrit. En la pel·lícula apareixen músics veterans com Gene Barge i Ronnie Barron.[6]

En 1981 Davis va dirigir un slasher titulat The Final Terror. La pel·lícula va estar produïda per Joe Roth i presenta a diversos actors que acabarien sent estrelles: Rachel Ward, Daryl Hannah i Joe Pantoliano, entre altres.

En 1986 Davis va estar contractat com a director de Perseguit, una aventura futurista protagonitzada per Arnold Schwarzenegger, però va ser substituït per Paul Michael Glaser.

Davis co-va escriure un guió per a Harry Belafonte, Beat Street, que era un musical sobre el breakdance i la cultura musical dels carrers del Nova York dels anys vuitanta. Mike Medavoy i Orion van triar a Davis per a dirigir Codi de silenci. A conseqüència d'aquell èxit en 1988, Davis va desenvolupar per a Warner una pel·lícula titulada Per sobre de la llei. Davis co-va escriure, va produir i va dirigir la pel·lícula, el qual és conegut per ser el debut de Steven Seagal. Davis llavors va tornar a Orion amb el seu projecte L'equipatge, treballant llavors amb Gene Hackman i Tommy Lee Jones.

Década de 1990[modifica]

Davis es va portar amb si a Jones per a Under Siege, pel·lícula en la qual va tornar a treballar amb Seagal i va ser el’èxit de la tardor de 1992.

Davis va continuar dirigint projectes de gran pressupost durant els 90: El fugitiu, amb Harrison Ford i Tommy Lee Jones; Dies de fortuna amb Alan Arkin i Andy García; Chain Reaction amb Keanu Reeves, Morgan Freeman i Rachel Weisz, i el remake A Perfect Murder, amb Gwyneth Paltrow, Michael Douglas i Viggo Mortensen.

2000 - present[modifica]

En 2001, Davis anava a estrenar Danys col·laterals amb Arnold Schwarzenegger. Els atemptats del 9/11 van espantar als productors, perquè el seu guió comença amb un atemptat, i van retardar l'estrena fins a 2002: però el mal ja estava fet, i va ser un fracàs de taquilla.[7]

En 2003 Davis va desenvolupar Holes per a Disney amb Shia LaBeouf, Sigourney Weaver, Patricia Arquette, i Jon Voight, basada en la novel·la homònima de Louis Sachar. The New York Times la va dir «La millor pel·lícula llançada per un estudi americà enguany».[8]

Davis va filmar per a Disney/Touchstone The Guardian en 2006 amb Kevin Costner i Ashton Kutcher. Els factors externs van tornar a jugar-li una mala passada: aquesta vegada va ser pel Huracà Katrina, ja que els guardacostes reals que treballaven en la pel·lícula van ser immediatament desplegats per a rescatar víctimes de la tempesta.

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Weinraub, Bernard «The Talk of Hollywood; Director Who Blends Action With a Bit of Art». The New York Times, 26-10-1992 [Consulta: 14 desembre 2010].
  2. Kagan, Jeremy. Directors Close Up. USA: Focal Press, 26 d'abril de 2000, p. 223. ISBN 0240804066. 
  3. Spence, D. «An Interview with Andrew Davis». IGN, 17-04-2003. Arxivat de l'original el 2005-10-29. [Consulta: 24 març 2007].
  4. Ebert, Roger. «The Fugitive». RogerEbert.com. [Consulta: 25 febrer 2014].
  5. Bey, Lee. «Revisiting 'Stony Island': Soulful 1970s Chicago cult film hits the streets again». Chicago Public Media. Arxivat de l'original el 2013-06-05. [Consulta: 3 maig 2013].
  6. Ebert, Roger. «Stony Island». Roger Ebert. [Consulta: 25 febrer 2014].
  7. Ebert, Roger. «Collateral Damage». Roger Ebert. [Consulta: 26 febrer 2014].
  8. Scott, A. O. «Holes (2003) Holes (2003) FILM REVIEW; Not Just for Children, a Suspenseful Allegory of Greed, Fate and Racism». The New York Times Company. [Consulta: 26 febrer 2014].