Vés al contingut

André Perraudin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndré Perraudin
Biografia
Naixement7 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Bagnes (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 2003 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Sierre (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe de Kabgayi
19 de desembre de 1955 – 7 d'octubre de 1989
Dades personals
Nacionalitat Suïssa
ReligióCatòlica
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1956–), sacerdot catòlic (1939–) Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMissioners d'Àfrica Modifica el valor a Wikidata
Consagració25 de març de 1956 per
Aloys Bigirumwami

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Llista
Arquebisbe catòlic
10 abril 1976 – 7 octubre 1989 – Thaddée Nsengiyumva →
Bisbe titular
19 desembre 1955 – 10 novembre 1959
← Alphonse-Marie-Victor FresnelDominique-Marie Dinh-Duc-Tru →
Vicari apostòlic
19 desembre 1955 – 10 novembre 1959
← Laurent-François Déprimoz
Modifica el valor a Wikidata

André Perraudin (Bagnes, Valais 7 d'octubre de 1914Sierre, Valais 25 d'abril de 2003) va ser un religiós suís, bisbe de Kabgayi a Ruanda de 1955 a 1989, prèviament n'havia estat vicari apostòlic.

Va estudiar amb els Missioners d'Àfrica a la tardor de 1926, i fou ordenat sacerdot el 25 de març de 1939. Es va convertir en fundador i director de la Casa Africana dels Missioners d'Àfrica a Friburg. El 2 de desembre de 1947 va marxar cap a Burundi, on va aprendre el llenguatge local mentre servia en missions a Kiganda i Kibumbu. Al juny de 1950 va ser nomenat professor de dogma teològic al Seminari Major de Nyakibanda a Ruanda, i l'octubre de 1952 va ser nomenat rector del seminari.

El 18 de desembre de 1955 va ser elevat a bisbe pel papa Pius XII, i es va convertir en vicari apostòlic de Nyundo (Kabgayi) el 25 de març de 1956.[1] Va ser nomenat bisbe de Kabgayi (Ruanda) el 10 de novembre de 1959, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 7 d'octubre de 1989.[2] Va morir el 25 d'abril de 2003 a Sierre.

Carta pastoral de febrer de 1959

[modifica]

En la seva carta pastoral de l'11 de febrer de 1959, el bisbe, referint-se a la justícia social, va escriure en part: A la nostra Ruanda, les diferències i les desigualtats socials es relacionen en gran manera amb diferències en la raça, en el sentit que la riquesa d'una banda i el poder polític i fins i tot judicial, d'altra banda, estan en gran manera en mans de persones de la mateixa raça.[3]

En un context de fortes tensions entre la majoria dels subordinats hutus i els elits tutsis, aquestes observacions van reforçar el suport de l'Església Catòlica de Ruanda per les reivindicacions dels hutus per compensació.[4]

Van ser percebudes per part de la població com una declaració de guerra contra el poder tutsi i, posteriorment, com una forma de justificació moral per a les primeres massacres de tutsis que van seguir a la regió de Kabgayi al novembre de 1959.[5] La carta va marcar un punt d'inflexió en la història de Ruanda.[6]

Publicacions

[modifica]
  • Un évêque au Rwanda : " Par-dessus tout la charité " : les six premières années de mon épiscopat (1956-1962). Saint-Maurice: Saint-Augustin, 2003, p. 443. ISBN 2-88011-295-8. 

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]