Angostura trifoliata

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAngostura trifoliata Modifica el valor a Wikidata
Illustrations of medical botany (Plate XIX) (7929221932).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'escorça d'Angostura Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
GènereAngostura
EspècieAngostura trifoliata Modifica el valor a Wikidata
(Willd.) T.S.Elias (1970)

Angostura trifoliata o galipea cusparia, coneguda com a angostura, cuspa, galipea o chuspa, és una espècie fanerògama de planta medicinal, arbre de la família de les rutàcies originària de Sud-amèrica. La seva escorça és usada pels seus principis amargs. És originària de Veneçuela.

Història[modifica]

Aquesta planta ja era coneguda a Espanya i Europa per diversos botànics. La major difusió va ser a partir dels caputxins catalans d'Angostura (Orinoco-Caroní), que l'exportaven als seus convents germans de la península Ibèrica.[1]

Quan Humbold i Bonpland van visitar aquestes missions dels Caputxins van poder comprovar que la veritable escorça d'angostura l'obtenien els monjos a partir de la Trifoliata. Humbold va recomanar batejar el nom de la planta amb el del seu amic Bonpland (d'aquí el nom Bonplandia trifoliata).[2]

Descripció[modifica]

És un arbre d'uns 15 a 25 m d'altura amb fulles trilobulades de fins a 6 dm de llargària, de desagradable i picosa fragància, sobre llargs pecíols; les fulles són ovolanceolades, sèssils, punxegudes i tenen punts blancs en el feix.

Les flors sorgeixen en llargs raïms axil·lars, de color blanc i amb plomalls vellosos en la part exterior. L'escorça és de color marró-gris, no obstant això, s'utilitza en un nombre d'uns altres amargs aromàtics, tals com els Amargs d'Abbott.

Propietats[modifica]

La planta angostura (Galipea officinalis, Angostura trifoliata) té forma similar a un arbust i ha estat estudiada pel seu potencial antibiòtic i activitat citotòxica (destrueix les cèl·lules). Es considera que la seva escorça és la font principal d'aquestes propietats medicinals.

Encara que l'arbre de l'angostura i el licor amarg d'Angostura® comparteixen gairebé el mateix nom, el licor "amarg" va ser nomenat en honor de la ciutat d'Angostura, Veneçuela, és a dir, que la fórmula propietària no estaria fent ús en els seus ingredients de l'Angostura trifoliata.[3]

Usos[modifica]

L'escorça té propietats medicinals.

  • S'usa com a tònic amarg, herba aromàtica, estimulant respiratori, estomacal, febrífug, carminatiu. En dosis altes també és una mica vomitiva i laxant (anti-diarreics i anti-espasmòdics).
  • En tractaments de gastritis cròniques, dispèpsia, manca d'apetit, hipo-acidesa gàstrica.
  • En cocteleria és molt apreciada, perquè és l'ingredient principal de begudes tipus Bíter, és a dir: beguda alcohòlica aromatitzada amb essències d'herbes amb un sabor amarg.
  • Els indis fan ús de l'escorça amb pols d'aspersió dins l'aigua, que s'utilitza per atordir als peixos.

Taxonomia[modifica]

Angostura trifoliata va ser descrita per (Willd.) T.S.Elias i publicada a Taxon 19:575. (1970)[4]

Sinonímia

Nom comú[modifica]

  • Català: angostura, Angostura, cuspa, cuspare, quina, galipea o chuspa.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angostura trifoliata