Anja Breien
 (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juliol 1940 (83 anys) Oslo (Noruega) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oslo |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula i teatre |
| Ocupació | directora de cinema, directora de teatre, guionista, guionista de cinema |
| Família | |
| Parella | Thorvald Stoltenberg (2014–2018) |
Premis
| |
    | |
Anja Breien (Oslo, 12 de juliol de 1940)[1] és una directora de cinema i guionista noruega. Una de les figures líders de la indústria cinematogràfica noruega,[2] i una de les primeres dones que va guanyar protagonisme com a escriptora-directora a Noruega,[3] El treball de Breien en ficció i documental explora qüestions socials i polítiques, sobretot els drets de les dones en el context de la societat noruega.[3][4]
Carrera[modifica]
Després de completar els seus estudis en francès a la Universitat d'Oslo, Breien es va graduar a l'escola de cinema francesa Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC) el 1964.[2] Va començar a treballar al cinema com a supervisora de guions a la pel·lícula de Nils R. Müller Det store varpet el 1961.[2] També va treballar com a ajudant de direcció a Sult (1966), dirigida per Henning Carlsen i basada en la novel·la de Knut Hamsun.[5]
La primera pel·lícula de Breien com a directora i guionista va ser un curtmetratge el 1967 titulat Vokse opp,[6] seguit del seu curt documental 17. Mai – En film om ritualer (1969), una mirada satírica a la celebració de la Diada Nacional de Noruega.[7] El seu primer llargmetratge va ser Voldtekt, estrenada el 1971 i que va ser elogiada per la crítica,[2] però també va provocar debats a causa de les seves crítiques al sistema de justícia penal noruec.[3]
Posteriorment, Breien va escriure i dirigir Hustruer (1975), que es va convertir en un èxit de taquilla i va rebre elogis de la crítica a tota Escandinàvia.[4] Es va inspirar en una resposta feminista a Husbands de John Cassavetes (1972), i segueix tres dones de trenta anys que abandonen temporalment les seves responsabilitats domèstiques per un dia de llibertat.[5] Breien va continuar escrivint i dirigint dues seqüeles, Hustruer 10 År Etter (1985) i Hustruer 20 År Etter (1996), amb els mateixos personatges deu i vint anys després.[2]
En la seva pel·lícula de 1981 Forfølgelsen, Breien va tornar a criticar la societat patriarcal del seu país d'origen a través de la història d'una dona acusada de bruixeria a la Noruega occidental del 1630.[5] Va participar en la principal competició del 38a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[6]
La seva pel·lícula del 1979 Arven,[2] un drama sobre una família noruega en conflicte per una herència,[8] va ser nominada a la Palma d'Or al 32è Festival Internacional de Cinema de Canes[2] i va acabar guanyant el Premi del Jurat Ecumènic.[6]
Breien ha dirigit la majoria de les pel·lícules produïdes a partir dels seus guions, amb una excepció a Trollsyn (1994) dirigida per Ola Solum.[3]
A més del seu extens treball en cinema de ficció, Breien ha continuat realitzant documentals al llarg de la seva carrera, molts dels quals han estat projectats internacionalment.[2] El seu curt documental Solvorn (1997), construït al voltant d'una sèrie de fotografies preses per l'àvia de Breien, es va projectar al 48è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[9]
Estil[modifica]
Breien es destaca pel seu enfocament realista de la narració d'històries, el seu ús del rodatge continu i l'ús d'un ritme lent i contemplatiu.[5] Voldtekt (1971) utilitza una tècnica de narració no cronològica i s'ha comparat amb Nader i Simin, una separació d'Asghar Farhadi (2011).[4]
Filmografia[modifica]
- Jezidi (2009)
- Uten tittel (2005)
- Å se en båt med seil (2000)
- Solvorn (1997)
- Hustruer III (1996)
- Smykketyven (1990)
- Papirfuglen (1985)
- Hustruer – ti år etter (1985)
- Forfølgelsen (1981)
- Arven (1979)
- Den allvarsamma leken (1977)
- Hustruer (1975)
- Voldtekt (1971)
- Dager fra 1000 år (1970)
Premis i nominacions[modifica]
| Any | Festival | Premi | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1979 | Festival de Canes | Premi del Jurat Ecumènic | Arven (1979) | Guanyador |
| 1979 | Festival de Canes | Palma d'Or | Arven (1979) | Nominat |
| 1984 | Festival Internacional de Cinema de Chicago | Hugo de Plata | Papirfuglen (1984) | Guanyador |
| 2001 | Festival Internacional de Cinema de Berlín | Prix UIP Berlin | Å se en båt med seil (2001) | Guanyador |
| 2001 | Festival mundial de curtmetratges de Toronto | Millor curtmetratge d'acció en directe | Å se en båt med seil (2001) | Guanyador |
Referències[modifica]
- ↑ «Anja Breien - Biography - Movies & TV - NYTimes.com».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Anja Breien - English».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Kristjansson-Nelson, Kyja. «Norway». A: Women Screenwriters: An International Guide. Houndmills, Basingstoke, Hampshire, New York: Palgrave Macmillan, 2015, p. 518.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Museum of the Moving Image - Programs - Anja Breien: Games of Love and Loneliness». Arxivat de l'original el 2016-06-29.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Kindem, Gorham A. «Norway's New Generation of Women Directors: Anja Breien, Vibeke Lokkeberg, and Laila Mikkelsen». Journal of Film and Video, 1987.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «16th T-Mobile New Horizons International Film Festival - Hommage: Anja Breien».
- ↑ «17. mai - en film om ritualer - English».
- ↑ «Arven - English».
- ↑ «Solvorn - English».