Vés al contingut

Anna Montero i Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anna Montero)
Plantilla:Infotaula personaAnna Montero i Bosch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Logronyo (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, traductora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVicent Alonso i Catalina Modifica el valor a Wikidata
PareFernando Montero Moliner Modifica el valor a Wikidata

Anna Montero i Bosch (Logronyo, 3 de desembre de 1954) és una poeta i traductora valenciana.[1][2] Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, entre les seues traduccions hi ha els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials de Baudelaire, Mademoiselle Fifi de Maupassant, i obres d'altres autors com ara Jean Guéhenno, Michel Crouzet, François Poulain de la Barre, Claudine Bertrand, Aurélie Nemours, Anise Koltz, i l'antologia Poetes quebequesos (2001). La seva producció original, una poesia «depurada i insinuant, de to tènue i atmosfera delicada»,[3] es compon de «poemes breus que ens parlen d'amor, de la poesia i el somni, sempre amb un caire existencial que reflecteix l'angoixa de la mancança de sentit i la buidor del món».[4] Ha estat inclosa en diverses antologies: L'espai del vers jove (1985), Les veus de la medusa. Vint-i-una poetes valencianes (1991) Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià (1991) Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (1997) i Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999; coordinada per Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria Mercè Marçal).[5] És filla del filòsof Fernando Montero.

L'Arts Santa Mònica de Barcelona li va dedicar una sessió dels «Dilluns de poesia» el 3 de desembre de 2018, amb la presentació de Maria Josep Escrivà.[5]

Obres

[modifica]
  • Polsim de lluna (València: Víctor Orenga, 1983).
  • Arbres de l'exili (València: Gregal Llibres, 1988).
  • Traç 45 ([plaquette amb tres poemes] Mataró,1990)
  • La meitat fosca (València, Alfons el Magnànim, 1994)
  • Com si tornés d'enlloc (Vic-Barcelona, Cafè Central, 1999)
  • Serenitat de cercles (Barcelona: Proa, 2004).
  • El pes de la llum (Barcelona: Proa, 2007).
  • Teranyines (Barcelona: Edicions 62, 2010).
  • On els camins s'esborren (València: Edicions del Buc, 2018).
  • Gavells. Poesia completa 1988-2023. (València: Alfons el Magnànim, 2023).

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Domínguez, Martí. «Les veus de la memòria» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2019].
  2. «Anna Montero i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
  3. Calafat, Francesc «En el nom de la poesia (Notícia de la poesia de l'any 1999)». Caràcters, núm. 11, abril 2000.
  4. Carbó, Ferran; Simbor, Vicent. Literatura actual al País Valencià (1973-1992). València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1993, p. 75. ISBN 9788478264179. 
  5. 5,0 5,1 «Anna Montero - Presentació de Maria Josep Escrivà - Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica» (pdf), 2018. [Consulta: 29 juny 2024].

Enllaços externs

[modifica]