Annick de Souzenelle
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Annick Meaulle  4 novembre 1922 (101 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme i cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Camp de treball | Esoterisme |
| Ocupació | escriptora, psicoterapeuta |
| Nom de ploma | Annick de Souzenelle |
| Família | |
| Cònjuge | Geoffroy de Souzenelle (en)  (1978–2021) |
| Fills | Marie-Anne du Réau (en) , Emmanuel du Réau (en) |
| Lloc web | arigah.com |
 | |
Annick de Souzenelle (4 de novembre de 1922) és una escriptora d'obres d'espiritualitat.
Biografia[modifica]
Després d'estudiar matemàtiques, Annick de Souzenelle va ser infermera anestesista durant molt de temps, després psicoterapeuta.[1] Va néixer com a catòlica, però va convertir el 1958 a la religió ortodoxa, i va estudiar teologia, així com hebreu.[2] Ha traçat al llarg de les dècades posteriors un camí espiritual d'essència judeocristiana, obert a altres tradicions.
És autora de nombroses obres d'espiritualitat. La seva recerca està inspirada en l'espiritualitat cabalista, la psicologia jungiana i la filologia hebrea.[3]
Està especialitzada en l'estudi de la tradició hebrea i de la Bíblia, de la qual en fa una lectura particular,.[4][5] Creu que hi ha, en la civilització judeocristiana, un culte al sofriment i al sacrifici, i defensa l'abandonament de l'oposició moral entre el bé i el mal en favor d'una percepció del «l'incomplet» i «l'assolit» i un viatge cap a la realització.[5] Defineix «lleis ontològiques» i creu en particular que la crisi ecològica està íntimament lligada a la transgressió d'aquestes lleis, i que, per tant, serà impossible aturar la degradació del medi sense tornar a connectar amb el treball espiritual.[1]
L'any 2016, va crear l'associació Arigah[6] per vetllar per la transmissió de la seva obra, agrupar els seus deixebles i vetllar per l'animació de l'Institut d'Antropologia Espiritual.[7]
Obres[modifica]
- De l'arbre de vie au schéma corporel, le symbolisme du corps humain, éditions Dangles, coll. "Horizons ésotériques", 1977.
- L'Égypte intérieure ou les dix plaies de l'âme, Albin Michel, collection "Espaces Libres", 1991.
- Le Symbolisme du corps humain, Albin Michel, col·lecció"Espaces Libres", 1991.
- La lettre, chemin de vie: Le symbolisme des lettres hébraïques, Albin Michel, coll. «Epiritualités vivantes», Paris, 1993, 340 p. ISBN 2-226-06512-1
- La Parole au cœur du corps, entretiens avec Jean Mouttapa, Albin Michel, 1993 a la col·lecció. "Espaces Libres", 1997
- Job sur le chemin de la lumière, Albin Michel, 1994, 1999 ISBN 2-226-07022-2, 202 p.
- Le Féminin de l’être. Pour en finir avec la côte d'Adam, Albin Michel, 2000
- Œdipe intérieur, Albin Michel, 1998, 2008
- Manifeste pour une mutation intérieure, Éditions du Relié, 2003
- L'arc et la flèche, Albin Michel, 2003
- L'alliance oubliée, Albin Michel, 2005
- Résonances bibliques, Albin Michel, a la col·lecció Spiritualités vivantes, 2006 ISBN 978-2226172877
- Alliance de feu (2 tomes), Albin Michel, 2007
- Le Baiser de Dieu, Albin Michel, 2008
- Jonas. Nous sommes coupés en deux, Éditions du Relié, 2008
- Cheminer avec l'ange, Éditions du Relié, 2010
- L'initiation, Éditions du Relié, 2012[8]
- Va vers toi, Albin Michel, 2013
- Le Seigneur et le Satan. Au-delà du bien et du mal, Albin Michel, 2016 ISBN 9782226320179
- Le Livre des guérisons. Les Évangiles en eaux profondes, Albin Michel, 2017
- Le grand retournement - La généalogie d'Adam aujourd'hui, Le Relié, 2020
- Participa a l'obra de Marc Welinski, Comment bien vivre la fin de ce monde, Éditions Guy Trédaniel, març 2021.
Obres en català[modifica]
- L'arc i la fletxa, Editorial Claret, Barcelona, 2016, 96 p. ISBN 9788498469912
- Per una mutació interior, Editorial Claret, Barcelona, 2019, 106 p. ISBN 9788491362005
- La paraula al cor del cos. Converses amb Jean Mouttapa, Fragmenta Editorial, Barcelona, 2022, 288 p. ISBN 978-84-17796-70-9
Col·lectius[modifica]
- Un et nu, Albin Michel, 1991
- Écologie et spiritualité, Albin Michel, 2006
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «« L’écologie extérieure est inséparable de l’écologie intérieure »» (en francès). Reporterre, 26-07-2019. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ «Annick de Souzenelle : vers le noyau divin - Maîtres spirituels - Prier». Arxivat de l'original el 2014-05-27. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ «Série Grands Témoins: Le cheminement vers soi avec Annick De Souzenelle qui nous reçoit chez elle.» (en francès). France Culture, 09-08-2015. [Consulta: 9 setembre 2022].
- ↑ «« Va vers toi », la vocation divine de l'homme». Psychologies.com, 2013.
- ↑ 5,0 5,1 François Devinat. «La souffrance a-t-elle un sens ?». Cairn.info - Gestalt 2006/1 (no 30), pages 155 à 164, 2006.
- ↑ site Arigah
- ↑ «Bienvenue». Arxivat de l'original el 2020-08-04. [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ Notice d'autorité de la Bibliothèque nationale de France.
Bibliografia[modifica]
- Isabelle Grellier, «La pensée holistique d'Annick de Souzenelle », a Élisabeth Parmentier, Alain Roy (dir.), Croire hors les murs. Expériences du croire chrétien d’aujourd’hui, Berlin, Lit, 2014, p. 149-175hristian Belief Today, Berlín, Lit, 2014, p. 149-175