António Jacinto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntónio Jacinto
Biografia
Naixement28 setembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Luanda (Angola) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1991 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta i activista polític Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Popular per a l'Alliberament d'Angola Modifica el valor a Wikidata
Premis

António Jacinto do Amaral Martins (Luanda, 28 de setembre de 1924Lisboa, 23 de juny de 1991) fou un poeta nacionalista angolès. També va usar el pseudònim Orlando Tavora.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Angola però els seus pares eren portuguesos.[1] Es va criar i va estudiar a Golungo Alto, Kwanza-Nord.[3] Després de llicenciar-se a Luanda va treballar com a funcionari civil i juntament amb Viriato Clemente da Cruz va fundar el Partit Comunista Angolès. Començà a escriure poemes de protesta, i com a resultat de la seva militància política fou arrestat per primer cop en 1959. Després seria enviat al Camp de Tarrafal a Cap Verd de 1961 a 1972.[2] El seu primer llibrede poemes fou publicat en 1961, el mateix any del seu empresonament.[1] El seu empresonament va tenir un cert ressò internacional i en 1972 fou enviat a Lisboa sota paraula, on va treballar com a comptable.

En 1973 es va escapar i va tornar a Angola, on es va unir al MPLA com a director del seu Centre d'Instrucció Revolucionària. Després de la independència d'Angola en 1975 va formar part del govern d'Agostinho Neto (1922 - 1979), primer com a ministre d'educació i cultura i el 1977 com a secretari del Consell de Cultura Nacional. En 1990 va deixar la política per la seva edat avançada[2] però continuà com a membre del Comitè Central del MPLA.[4]

Obres[modifica]

  • Colectãnea de Poemas, 1961, Éditions Casa dos Estudantes do Império, Lisboa.[1]
  • Outra vez Vovô Bartolomeu (portuguès), 1979.
  • Sobreviver em tarrafal de Santiago (Portuguès, 1980),[1] Survivre dans Tarrafal de Santiago (French, "Surviving in Tarrafal de Santiago"), Luanda: Éditions INALD (Instituto Nacional do Livro de Disco), 1985. Winner of 1985 National Literature prize.[5]
  • em kiluanji do Golungo (1984)
  • Prometeu (1987)
  • Fabula de sanji (1988).

Poemes cèlebres[modifica]

  • O grande desafio
  • Poema da alienação
  • Carta dum contratado
  • Monangamba
  • Canto interior de uma noite fantástica
  • Era uma vez
  • Bailarina negra
  • Ah! Se pudésseis aqui ver poesia que não há!
  • Vadiagem

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «António Jacinto». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic. Chicago, Ill.: Britannica Online, 2013. OCLC 33663660. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Broadhead, Susan. Historical dictionary of Angola. Metuchen, N.J: Scarecrow Press, 1992, p. 97. ISBN 0585070091. 
  3. 3,0 3,1 «António Jacinto do Amaral Martins» (en portuguese). Luanda, Angola: UEA - União dos Escritores Angolanos. [Consulta: 18 desembre 2013].
  4. Pires Laranjeira (1995). Literaturas Africanas de Expressão Portuguesa, Universidade Aberta, pág. 84.
  5. "Angola: Literature prize", West Africa, 3 February 1986, p. 271.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Bernard Nanga
La Trahison de Marianne
Premi Noma de Publicació a Àfrica
1986
Succeït per:
Pierre Kipré
Villes de Côte d’Ivoire, 1893-1940