Antónov An-225

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauAntónov An-225
TipusAvió de càrrega estratègic
FabricantAntónov
EstatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Anomenat en referència asomni Modifica el valor a Wikidata
Dissenyat perVíktor Tolmatxov i Petro Balabuyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Basat enAntonov An-124 Modifica el valor a Wikidata
Primer vol21 de desembre de 1988
Dimensions18,2 (alçària) × 84 (longitud) m
Pes en buit640 i 285 Modifica el valor a Wikidata
Abast15.400 km i 4.500 km Modifica el valor a Wikidata
Sostre de vol13.716 metres Modifica el valor a Wikidata
En servei1989 Modifica el valor a Wikidata –
EstatDestruït
Úsoutsize cargo transport (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Capacitat6 i 70 Modifica el valor a Wikidata
Tren d'aterratgeretractable tricycle gear (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PropulsorProgress D-18T (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Configuració d'alahigh wing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Producció1988
Construïts1

L'Antónov An-225 Mria (ucraïnès: Антонов Ан-225 Мрія, denominació OTAN 'Cossack') va ser un avió de càrrega dissenyat per l'empresa soviètica Antónov Design Bureau. Era l'avió més llarg i pesant del món i generalment es considerà el més gran del món. El disseny, construït per transportar l'orbitador Buran, era un engrandiment de l'An-124 Ruslan. El nom de l'An-225, Mriya (Мрiя) significa 'Somni' (inspiració) en ucraïnès. L'An-225 era disponible comercialment per transportar càrregues de grans dimensions. En el moment de la seva destrucció -l'únic exemplar existent fou destruït per l'exèrcit rus el 24 de febrer de 2022 durant la invasió russa a Ucraïna- era l'únic avió operatiu d'aquest tipus.[1][2]

Desenvolupament[modifica]

El transbordador espacial Buran dut per l'An-225.

L'Antónov An-225 va ser dissenyat pel programa espacial soviètic com a reemplaçament pel Miasisxev VM-T. La seva missió i objectius eren gairebé idèntics als del Shuttle Carrier Aircraft dels Estats Units d'Amèrica, sent capaç de transportar els motors principals del coet Enérguia i el transbordador espacial Buran.[3]

Va volar per primer cop el 21 de desembre de 1988. Es van encarregar dos avions, però només se'n va acabar un (UR-82060[4]). Podía portar càrregues molt pesants i de grans dimensions, de fins a 250.000 kg internament,[3] o 200.000 kg al fuselatge superior. El carregament al fuselatge superior podía arribar als 70 metres de llargada.[5]

Es va construir un segon An-225 parcialment a finals dels anys 80 pel programa espacial soviètic. Després de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991 i la cancel·lació del programa espacial Buran, l'únic An-225 operatiu es va emmagatzemar el 1994,[6] juntament amb el segon An-225. Es van treure els sis motors Ivtxenko Progress del primer per utilitzar-los en An-124s. Més tard es van tornar a afegir i es va posar de nou en servei.

Destrucció[modifica]

A finals del mes de febrer del 2022, es va informar dels greus danys i fins i tot la possible destrucció de l'aeronau a causa de les accions bèl·liques produïdes per la intervenció militar russa a Ucraïna, i més concretament l'atac aeri sobre l'aeroport de Gostomel, a prop de Kíev, on l'avió es trobava en un període de manteniment. L'afirmació va ser confirmada per diverses fonts oficials al llarg dels següents dies.

Seguidament a les primeres informacions, el pilot en cap de l'avió, de l'aerolínia Antonov Airlines, que a més opera un canal de YouTube dedicat completament a aquest avió, va donar una versió contradictòria, comunicant a través del seu compte de Facebook que encara que l'aeroport estigués ocupat pels russos, l'avió estava «complet».Tot i això, més tard es va donar a conèixer que el pilot no va ser present a l'aeroport.[7]

El 27 de febrer del 2022, el primer ministre ucraïnès Dmytro Kuleba va confirmar la destrucció de l'aeronau a l'atac aeri, igual que el president d'Ucraïna Volodímir Zelenski i altres oficials.[8][9] En un comunicat d'Antonov es va puntualitzar que fins que fos inspeccionat per experts de l'aerolínia, no se'n podia donar una versió oficial sobre l'estat de l'aeronau. Aquesta inspecció encara no s'ha dut a terme per la situació bèl·lica (5 de març de 2022). No obstant això, el 2 de març de 2022, el comunicat del govern ucraïnès assegurant la destrucció de l'aeronau va ser reforçat per imatges de l'aeroport divulgades a la premsa internacional.

S'hi observen les restes del fuselatge de l'AN-225 destruït. El dia següent, el pilot de l'avió va reconèixer que és gairebé segur que l'aeronau hagués estat destruïda.

El 20 de maig de 2022, el president ucraïnès, Volodymyr Zelensky, va anunciar les seves intencions de completar el segon An-225, per substituir l'avió destruït i com a homenatge a tots els pilots ucraïnesos morts durant la guerra.[10]

Disseny[modifica]

Tren d'aterratge principal de l'An-225.

L'avió estava basat en l'anterior An-124 d'Antónov. Es van afegir dos motors turboventilador Ivchenko Progress D-18T, fent un total de sis. També es va crear un nou tren d'aterratge amb 32 rodes. Es va augmentar la mida de l'estabilitzador horitzontal, i es va crear una doble cua amb un altre estabilitzador vertical.[3]

Motors turboventilador Ivchenko Progress D-18T.

Inicialment, l'An-255 tenia un pes màxim de 600 tones, però l'avió va ser modificat, costant 20 milions de dòlars, amb un terra reforçat que va augmentar el pes màxim a 640 tones.[11][12][13]

Tant el pes d'enlairament anterior com l'actual fan que l'An-225 sigui l'avió més pesant del món, més que el de dos pisos Airbus A380 tot i els plans d'Airbus de superar el pes màxim d'enlairament de l'An-225 amb un pes de 591,7 tones.[14] El Hughes H-4 Hercules, conegut com a "Spruce Goose", tenia una envergadura més gran i una alçada total superior, però era un 20% més curt, i, a causa dels materials utilitzats, també era més lleuger. A més, l'Hercules només va volar un cop i mai va pujar de 21,3 metres, fent l'An-225 l'avió més gran que ha volat més d'un cop.[15]

Operadors[modifica]

Ucraïna

Antics operadors[modifica]

URSS Unió Soviètica

Cultura popular[modifica]

En els simuladors de vol existeixen una o més variants de l'Antónov An-225, com el simulador de vol de codi obert FlightGear, així com en el sector comercial.[16]

Especificacions[modifica]

Comparació de les mides de quatre dels avions més grans: l'An-225 (verd), el Hughes H-4 Hercules (daurat), el Boeing 747-8 (blau), i l'Airbus A380-800 (rosa).


Dades de Vectorsite,[3] Antonov's Heavy Transports[17]

Característiques generals

Rendiment

  • Velocitat màxima: 850 km/h
  • Velocitat de creuer: 800 km/h
  • Abast:
    • Amb el màxim de combustible: 15.400 km
    • Amb càrrega màxima: 4.000 km
  • Sostre de servei: 11.000 m
  • Càrrega alar: 662,9 kg/m²
  • Impuls/pes: 0,234

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ "World's largest aircraft, An-225, emerges to set new lift record". Flight International, 17 d'agost de 2009.
  2. ↑ [1]. Air Cosmos, 27 de febrer de 2022
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Greg Goebel. «Antonov An-225 Mriya ("Cossack")». The Antonov Giants: An-22, An-124, & An-225. [Consulta: 18 febrer 2006].
  4. ↑ Fotografia a airliners.net
  5. ↑ «Mriya». Antonov ASTC. [Consulta: 27 maig 2004].
  6. ↑ Antonov An-225 Mriya. Airliners.net.
  7. ↑ «Antonov AN225: Habló el piloto tras las imágenes satelitales» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 abril 2022].
  8. ↑ «Zelenski confirma la destrucción del avión más grande del mundo durante combates en un aeródromo cerca de Kiev» (en castellà). [Consulta: 19 abril 2022].
  9. ↑ «‘The biggest plane in the world "Mriya" (The Dream) was destroyed by Russian occupants,’ Ukrainian Government confirmed that the Antonov An-225 has been destroyed» (en anglès britànic), 27-02-2022. [Consulta: 19 abril 2022].
  10. ↑ Seet, Charlotte. «Zelensky Pledges $800 Million An-225 Mriya Rebuild To Honor Ukrainian Pilots» (en anglès americà), 22-05-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 Forward, David C: Antonov's Dream Machine, pàgina 23. Airways magazine, juny de 2004
  12. ↑ 12,0 12,1 Spaeth, Andreas: When size matters, page 29. Air International magazine, December 2009
  13. ↑ 13,0 13,1 Gordon, Yefim; Dmitriy and Sergey Komissarov: "The Six-Engined Dream", page 76. Antonov's Heavy Transports: The An-22, An-124/225 and An-70. Midland, 2004. ISBN 1-85780-182-2
  14. ↑ «Airbus Reveals A380-linked Pilot Systems Secrets». Flight Global, 03-06-2009.
  15. ↑ «Antonov An-225 Mryia (Cossack)». The Aviation Zone.
  16. ↑ «Antónov An-225 al wiki de FlightGear» (en anglès). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].
  17. ↑ Gordon, Yefim. Antonov's Heavy Transports: Big Lifters for War & Peace. Midland Publishing, 2004. ISBN 1-85780-182-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antónov An-225
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antónov_An-225&oldid=32728350»