Vés al contingut

Antonio Pinto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antônio Pinto)
Plantilla:Infotaula personaAntonio Pinto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPhilip Glass Modifica el valor a Wikidata
Família
PareZiraldo Alves Pinto Modifica el valor a Wikidata
GermansDaniela Thomas Modifica el valor a Wikidata
ParentsZélio Alves Pinto, oncle
Fernando Alves Pinto, cosí germà
Lorena Kaz Alves Pinto, cosina germana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0684620 TMDB.org: 8576
Facebook: antoniopintoBR Soundcloud: antonio-pinto Spotify: 7jBJcoFeQkHaqrJBIZsd5h Apple Music: 80436219 Musicbrainz: ba352c1a-8838-4da1-ab7c-22ea098a9a20 Discogs: 130812 Allmusic: mn0000592862 Deezer: 15728 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Pinto (Rio de Janeiro, 1967) és un compositor de cinema brasiler, fill del dibuixant Ziraldo.[1]

Aclamat compositor de música brasilera, va començar al món del cinema amb pel·lícules independents colpidores com Central do Brasil i Cidade de Deus, que coescrivia amb Ed Cortês, que el convertiren en un dels compositors brasilers més influents i reeixits dels darrers anys. Aquestes dues bandes sonores també li donaren un perfil internacional, i fou cridat per Hollywood.[2]

Així, l'any 2002, era nominat a l'Oscar per Cidade de Deus, i el director Michael Mann el seleccionava per compondre una part de la banda sonora de la pel·lícula Collateral, incloent-hi el crèdit final, Rèquiem.[3]

En el Festival de Cinema Internacional de Flandes de 2003 a Gant, Bèlgica, Pinto era guardonat amb el premi descoberta de l'any al món de les bandes sonores,[4] i assistia al Festival una altra vegada l'octubre, de 2004.[5]

L'any 2005 li arriba l'èxit definitiu amb Lord of War.[6]

Filmografia

[modifica]
  • 2021: Pelé
  • 2021: Awake
  • 2020: Joe Bell
  • 2020: Nine Days
  • 2019: El niño que domó el viento
  • 2019: Diego Maradona
  • 2017: Maestro del crimen
  • 2015: McFarland
  • 2015: Amy Winehouse
  • 2014: The Hosts
  • 2011: Senna
  • 2007: El amor en los tiempos del cólera
  • 2006: 10 Items or Less
  • 2005: El senyor de la guerra (Lord of War)
  • 2005: Cronicas
  • 2004: Collateral
  • 2004: Nina
  • 2002: Cidade de Deus
  • 2002: Open Window
  • 2001: At the Edge of the Earth
  • 2001: Behind the Sun
  • 2001: Palíndromo
  • 1999: Noticias de una Guerra Particular
  • 1998: Central do Brasil
  • 1998: Menino Maluquinho 2: A Aventura
  • 1998: O Primero Dia
  • 1995: Socorro Nobre
  • 1994: Menino Maluquinho

Referències

[modifica]
  1. «Antonio Pinto» (en anglès). IMDb. [Consulta: 13 febrer 2022].
  2. «Compositor da trilha de Cidade de Deus e outros filmes ministra workshop em SP» (en portuguès brasiler). Vírgula, 14-09-2014. [Consulta: 13 febrer 2022].
  3. «Com trilha para novo blockbuster brasileiro se firma em Hollywood» (en portuguès brasiler). Folha de S. Paulo, 24-03-2013. [Consulta: 13 febrer 2022].
  4. «World Soundtrack Awards (2003)» (en anglès). IMDb. [Consulta: 13 febrer 2022].
  5. «22 Oct 2022» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2022].
  6. «Lord of War (Pinto, Antonio)». Score Magazine. [Consulta: 13 febrer 2022].