Vés al contingut

Antic Hospital de Santa Caterina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:22, 25 març 2012 amb l'última edició de Kippelboy (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Antic Hospital de Santa Caterina
Imatge
Vista de la façana i de la plaça de l'Hospital
EpònimCaterina d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAntic hospital
Construcció1666 - 
Data de dissolució o abolició1679
Característiques
Estil arquitectònicbarroc Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGirona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 58′ 51″ N, 2° 49′ 18″ E / 41.980944°N,2.821539°E / 41.980944; 2.821539
Bé cultural d'interès nacional
Id. IPAC388 Modifica el valor a Wikidata

L'antic Hospital de Santa Caterina (o antic Hospital Santa Caterina) és un edifici de Girona que fou construït durant el segle XVII per satisfer les necessitats de la població de la ciutat i que des del 2010 és la seu de la Generalitat de Catalunya a la demarcació.[1] Les funcions d'hospital van ser transferides l'any 2009 a un nou edifici a localitat veïna de Salt, l'Hospital de Santa Caterina.

Història

L'any 1211 la confraria Sant Martí va comprar uns terrenys al Pla de Girona —situat a la zona sud-oest de la ciutat, fora muralles i prop del camí ral de Barcelona—[2], a l'actual Plaça del Lleó,[3] per construir el Nou Hospital de Girona, que complementaria als ja existents Hospital dels Capellans, Hospital dels Pelegrins i l'Hospital dels Leprosos i la funció del qual era l'atenció dels malalts i els pelegrins.[4][2] Entre el 1225 i 1226 es va aixecar una església junt a l'Hospital sota l'advocació de santa Caterina; en aquell moment, el Nou Hospital va passar a denominar-se Hospital de Santa Caterina.[4] El 1571 va ser nomenat Hospital Reial per Felip II.[4][5] Va ser descrit per Roig i Jalpí com "un dels més formosos hospitals del país, tant per la seva perfecció com per estar fet amb gran perfecció i comoditat per a malalts i sans".[3]

L'any 1654 el govern va decidir demolir aquell hospital i traslladar-lo al centre de la ciutat, ja que Girona estava sofrint un gran creixement demogràfic i calia expandir les muralles i construir noves defenses. Es va començar a construir el nou edifici l'any 1666; Josep Ninot, bisbe de la diòcesi de Girona, va col·locar la primera pedra el 16 de maig.[4][6] El nou hospital, més ampli i amb millors infrastrucures, inclosa una farmàcia, es va completar l'any 1679, tot i que algunes sales es van obrir ja l'any 1677.[7] Durant el segle XVIII es van fer més millores; el 1765 es va construir, junt a l'hospital, la Casa de la Misericòrdia (que en un futur esdevindria l'Hospici), i el 1785 es va annexionar la Casa de la Convalescència.[4] Els col·laboradors més importants de l'obra foren don Francesc Brugués, militar i diputat del Reial Principat, i el bisbe Fageda.[6]

Els setges napoleònics de Girona de 1808 i 1809 van ocasionar desperfectes a l'hospital que van ser arreglats ràpidament. L'any 1855 va passar a ser competència de la Diputació de Girona, i el 1931 de la Generalitat, tot i que durant la postguerra, l'any 1940, va tornar a passar a dependre de la primera.[4]

L'any 1992 l'Hospital Santa Caterina va entrar a formar part de la Xarxa d'Hospitals de la Generalitat de Catalunya. Durant l'última dècada del segle XX va sorgir la necessitat de disposar de més espai i més equipament, per la qual cosa es va proposar el trasllat de l'Hospital a un nou edifici que es va construir entre 2006 i 2009 a Salt, tot i que va tancar les portes el 2004.[4] Entre els mateixos anys es varen dur a terme les obres del nou espai de la Generalitat de Catalunya a Girona: es va construir un edifici annex al ja antic Hospital de Santa Caterina, i es va habilitar l'interior d'aquest per encabir-hi els serveis de l'organisme públic.[4]

L'edifici

L'actual edifici de l'antic Hospital Santa Caterina està situat entre l'avinguda Jaume I i la Plaça Catalunya i acull les dependències de la Generalitat de Catalunya. D'estil barroc, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1982.[8]

L'edifici, de planta rectangular i de grans dimensions, té un ampli pati interior (anomenat Pati de les magnòlies) des del qual s'accedeix a les diferents estances; aquestes, que antigament eren les sales on hi havia els llits dels malalts, estan decorades amb ceràmica. Al voltant del pati —la decoració del qual prové de la seva rehabilitació l'any 1928— hi ha dues plantes articulades de volta catalana i llunetes —excepte l'última planta, coberta per una encavallada de fusta— i, al fons, una gran escalinata que condueix al primer pis. La façana exterior, construïda amb pedra de Girona (pedra nummulítica) està poc decorada.

Farmàcia de Santa Caterina

L'Antiga Farmàcia

La farmàcia de Santa Caterina data de finals del segle XVII i consta de dues dependències, la farmàcia en si i una mena de rebotiga. La volta d'aresta que la cobreix està decorada amb pintures del segle XIX. En els seus armaris s'hi troba una col·lecció de més de 350 pots de ceràmica, gerros i albarel·los (gerros en forma de canya); la majoria són d'origen o inspiració francesa i tenen el nom del contingut escrit en llatí. A part, també hi ha uns vuitanta pots de vidre bufat, caixes de fusta d'herbaris, morters, material quirúrgic de l'època i una petita biblioteca.[4]

La col·lecció pertany al Museu d'Art de Girona s'ha restaurat durant el 2011 i reobert durant el 2012.[9][10]

Auditori Josep Irla. El gran dia de Girona

L'auditori Josep Irla amb el quadre El gran dia de Girona exposat a la dreta.
Article principal: El gran dia de Girona

L'Auditori Josep Irla té una capacitat per unes cent persones i s'hi celebren tot tipus d'activitats, com conferències i concerts. Destaca per l'exposició en la paret oest del quadre El gran dia de Girona, de Ramon Martí i Alsina, que és de dimensions extraordinàries: 4,96 x 10,82 m. Hi fou instal·lat el 14 de setembre de 2010 procedent del Centre de Restauració de Valldoreix després d'un llarg procés. El personal del Museu d'Art de Girona va assumir la responsabilitat de garantir l'entorn climàtic necessari, amb un nivell de lluminositat que no depassés els 150-200 lux.[11] En aquesta seu també es pot observar l'escultura El tors de Venus de Maillol.[12]

Referències

  1. ↑ «El president inaugura la nova seu de la Generalitat a Girona». Generalitat de Catalunya.
  2. ↑ 2,0 2,1 Clara 1993, p.42
  3. ↑ 3,0 3,1 Pla 1985, 16.13
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Santa Caterina». Generalitat de Catalunya.
  5. ↑ Pla 1985, 23.15
  6. ↑ 6,0 6,1 Pla 1985, 26.05
  7. ↑ Pla 1985, 28.05
  8. ↑ «HOSPITAL PROVINCIAL DE SANTA CATERINA». Generalitat de Catalunya.
  9. ↑ «Museu d'Art de Girona. Farmàcia de l'Hospital de Santa Caterina». Generalitat de Catalunya.
  10. ↑ «Museu d'Art de Girona - La col·lecció - Farmàcia Santa Caterina». Museu d'Art de Girona.
  11. ↑ Castillón, Xavier. «Un altre gran dia per a Girona». Diari Avui, 15-09-2010. [Consulta: 23 gener 2011].
  12. ↑ «El Tors de Venus de Maillol, a la nova seu del govern a Girona». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.52. ISSN: 1885-4389.

Bibliografia

  • Pla i Dalmau, Josep Maria. Girona en el transcurs del temps. Girona: Dalmau Carles, Pla, S.A., 1985. ISBN 84-7216-046-7. 
  • Clara, Josep. Introducció a la història de Girona. Girona: Columna - El Pont de Pedra, 1993. ISBN 84-86612-25-X. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antic_Hospital_de_Santa_Caterina&oldid=9185522»