Muralles de Girona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Muralles de Girona
Spain.Girona.Muralla.04.Sobre.Torre.2.JPG
Muralles de Girona
Dades bàsiques
Tipus muralla
Construït Diverses etapes
Característiques
Materials utilitzats gres
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Gironès
Municipi Girona
Localització C. Caputxins. Girona

41° 59′ 06″ N, 2° 49′ 44″ E / 41.9849°N,2.82882°E / 41.9849; 2.82882
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 19/08/1967
Identificador BIC: RI-53-0000090-0001
IPAC: 21261
Modifica dades a Wikidata

Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès. Les muralles de Girona estan declarades com a bé cultural d'interès nacional, amb la denominació de "Muralles i portals".

La muralla[modifica | modifica el codi]

La muralla fundacional[modifica | modifica el codi]

Plànol de Gerunda

El primer recinte emmurallat data del segle I aC (entre els anys 80 i 70 aC). Va ser aixecada durant l'època en què el general romà Gneu Pompeu Magne va fundar la ciutat de "Gerunda" per controlar les comunicacions amb l'imperi a través de la Via Heràclia (posteriorment anomenada Via Augusta). La muralla seguia l'orografia del terreny i, per això tenia una forma triangular amb els vèrtex a la Torre Gironella, la placeta de Sant Feliu i l'entrada de l'actual carrer de la Força. Aquest recinte (que disposava d'una sola torre quadrada en el punt més alt, la Torre Gironella) es comunicava amb l'exterior, com a mínim, amb tres portes: Sobreportes i Migdia, al nord i sud de la via Augusta, i una tercera porta entre la Torre Gironella i els actuals Jardins dels Alemanys. D'aquesta muralla primitiva se'n conserven algunes parts, la majoria com a basaments dels murs més moderns. Encara sota la dominació romana, a finals del segle III es va reforçar aquesta muralla, sense canviar-ne el traçat. És la muralla anomenada Baix-imperial. En aquest moment es van annexar a la muralla diverses torres quadrangulars, com les torres que flanquejaven les entrades nord i sud de la ciutat (Sobreportes i Migdia) i la de la Torre Gironella.

La muralla carolíngia[modifica | modifica el codi]

Muralles de Girona, amb la Torre de les Àligues, d'època carolíngia, al centre
Portal i Castell de Sobreportes

En època carolíngia (segles IX-X), quan Girona estava situada a la frontera entre el regne franc i els territoris àrabs, es van fer grans reformes a la muralla. Es van aixecar torres de nova planta amb forma troncocònica, altenant-se amb les torres quadrangulars romanes. També es van reforçar els murs per la part de dins, duplicant-ne la seva amplada, i es va modificar el perímetre del sector nord.

En el segle XI es van construir els castells de Sobreportes i de Girona (o del Vescomte), per protegir les dues entrades principals de la ciutat, i el castell de Gironella que domina el punt més alt.

La muralla medieval[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIV, en època del rei Pere el Cerimoniós, el gran creixement de la ciutat va obligar a modificar la muralla. Per una banda es va consolidar la muralla existent per convertir-la en una fortalesa dins de la ciutat (és el que s'anomena la Força Vella). Per altra part, es van començar a construir unes noves muralles per protegir tots els nuclis de població que havien anat sorgint fora de l'antic recinte. La nova fortalesa havia d'incloure: Sant Feliu, Sant Pere, Santa Eulàlia, l'Areny, Vilanova i el Mercadal. La nova muralla té dimensions i gruixos diferents segons les característiques del terreny i s'hi edifiquen diverses torres de plantes quadrades i circulars en llocs considerats estratègics. La construcció de la muralla del Mercadal no es va iniciar fins a la primera meitat del segle XV.[1]

Forma part d'aquesta muralla el tram entre l'antic convent de Sant Domènec fins als jardins de la Infància, al costat de l'Onyar. La muralla és construïda amb carreus de Girona, que a la franja alta, zona d'espitlleres, presenta en general un aparell més modern fet amb maçoneria. Recentment s'ha restaurat el conjunt, utilitzant obra de fàbrica vista per reconstruir aquelles parts més malmeses, sobretot en les torres.[1] Aquesta part de les muralles és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.[1] La restauració d'aquest sector fou realitzada pels arquitectes Bosch, Tarrús i Vives, l'any 1983 i es realitzà el 1986. El projecte preveia la construcció d'unes cobertes de planxa a les torres, que no s'ha realitzat.[1]

La muralla a l'Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Monument del Lleó, a l'antic baluard de Sant Francesc

Al segle XVII es van millorar les defenses de les muralles afegint un sistema de baluards i fossats en punts estratègics, seguint les pràctiques imperants en el moment (el sistema Vauban). A la part dreta del riu Onyar es van construir els baluards de Sant Pere, de les Sarraïnes, de Sant Cristòfol, de la Mercè, de l'Areny i de Sant Narcís. A la muralla del Mercadal, es van edificar els baluards de Figuerola, de la Santa Creu, del Governador, de Santa Clara, de Sant Francesc i de Bournonville.[2]

Enderrocs[modifica | modifica el codi]

L'any 1814, a la fi de l'ocupació de la ciutat de Girona pels francesos, es va produir la voladura de les fortificacions més significatives, com la Torre Gironella i el baluard de la Mercè.

Restes de la torre Gironella des de la torre del Telègraf

A partir del segle XIX, es van començar a enderrocar els trams de muralla que dificultaven el creixement de la ciutat. Es van mantenir tots aquells que no molestaven i que permeten fer avui dia una espectacular passejada per les velles muralles carolíngies (s. IX) i baixmedievals (s. XIV-XV) que tanquen el centre històric de Girona.

Setges[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història la ciutat de Girona (amb les seves muralles) ha hagut de fer front a nombrosos setges, alguns dels més destacats van ser:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Muralles de Girona». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. Prat i Pons, Jaume. La muralla de Girona. Girona: Ajuntament de Girona, 2008, pàg. 15-21. ISBN 9788484960577. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Clara, Josep: La clau del regne: Girona, setges i mites. Barcelona: Rafael Dalmau, 2008. ISBN 9788423207152.
  • Prat i Pons, Jaume: “La muralla de Girona”. Girona: Ajuntament de Girona, 2008. ISBN 9788484960577.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralles de Girona Modifica l'enllaç a Wikidata