Setge de Girona (793)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Girona (793)
Conquesta carolíngia de la Marca hispànica
L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814
L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814
Data 793
Localitat Girona
Resultat Victòria musulmana
Setge de Girona (793) (PI 814)
Setge de Girona (793)
Setge de Girona (793)
Setge de Girona (793)
Coord.: 41° 59′ 0″ N, 2° 49′ 0″ E / 41.98333°N,2.81667°E / 41.98333; 2.81667
Bàndols
Regne Franc Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Abd-al-Màlik ibn Mughith

El setge de Girona del 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la Conquesta de Girona del 785.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat de Djarunda, que estava governada pel valí de Madinat Barshiluna, Matruh ibn Sulayman,[1] a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.[2]

La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense, hi hagué intervenció divina en suport dels cristians.[3] Carlemany creà el Comtat de Girona, Ramon d'Abadal va veure la Conquesta de Girona com l'inici del procés que duu cap al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa palesa encara més la importància que Girona havia obtingut al llarg del temps.

El setge de Girona[modifica | modifica el codi]

La presa de Girona provocà diverses expedicions musulmanes al territori perdut, entre elles la del 793 dirigida per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, en la que s'assetjà Girona, usant trabuquets.[4]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després d'atacar Girona, va assetjar Narbona, vencent a Guillem I de Tolosa a la Batalla d'Orbieu,[5] retirant-se a continuació a la Cerdanya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons Antoni Rovira i Virgili, el governador Mohamet és un personatge llegendari
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 442-446. 
  3. Diversos autors, La catedral i Girona:L'entrada del complex episcopal dins els murs entre els segles X-XI
  4. Ibn Idhari, Al-Bayan al-Mughrib
  5. (anglès) William W. Kibler i Grover A. Zinn, Medieval France, Guillaume d'Orange Cycle, p. 427-43

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920. 
  • Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001. ISBN 84-232-0639-4.