Batalla de l'Orbieu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de l'Orbieu
Conquesta carolíngia de la Marca hispànica
L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814
L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814
Data 793
Localitat Viladanha
Resultat Victòria musulmana
Batalla de l'Orbieu (PI 814)
Batalla de l'Orbieu
Batalla de l'Orbieu
Batalla de l'Orbieu
Coord.: 43° 13′ 0″ N, 2° 52′ 0″ E / 43.21667°N,2.86667°E / 43.21667; 2.86667
Bàndols
Regne Franc Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Guillem I el Sant Abd-al-Màlik ibn Mughith

La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha[1] (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu,[2] ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes. El mes i dia de la batalla no són assenyalats pels historiadors contemporanis.

Antecedents[modifica]

Hixam I, potser en revenja per l'ocupació de Girona, va decidir envair Septimània. Quan va saber la sortida de Lluís el Pietós cap a Itàlia[3] va enviar un exèrcit sota el general Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith. Aquest va assolar Girona (Djerunda) i el nord de Catalunya i va creuar els Pirineus dirigint-se cap a Narbona de la que va cremar els ravals i va assolar tots el territoris propers, fent gran nombre de presoners; llavors es va dirigir cap a Carcassona però al pas del petit riu Orbieu (occità Orbiu) es va trobar amb el duc d'Aquitània i comte de Tolosa Guillem I el Sant (Guillem de Gel·lona) acampat a l'altre costat del riu en posició de batalla. Probablement el duc havia tingut notícies de l'expedició i havia reunit les forces sota el seu comandament[4] i les dels comtes de les demarcacions de frontera.[5]

La batalla[modifica]

Els dos exèrcits es van observar breument i aviat es van enfrontar en combat obert. La iniciativa fou de Guillem i els musulmans van aguantar el primer embat i van rebutjar als atacants; aquests es van defensar per un temps però van acabar completament derrotats; els caps de l'exèrcit franc van haver de fugir; Guillem fou l'únic que va restar al lloc fins que van haver marxat tots els comtes i grans oficials que l'acompanyaven i quasi totes les tropes; es diu que fins i tot matat a uns dels oficials de l'exèrcit musulmà i hauria fet prodigis de valentia, però davant el nombre de l'enemic va haver de fugir com la resta.

Conseqüències[modifica]

Abd-al-Malik va retornar a Còrdova carregat de botí i la cinquena part que va correspondre a l'emir va pujar a 45.000 dinars.[6] Alguns dels captius d'aquesta expedició es creu que formaren després una guàrdia personal de l'emir.

Notes i referències[modifica]

  1. (anglès) Michael A. Newth, Heroes of the French epic: a selection of chansons de geste
  2. el riu corria uns 40 km per la diòcesi de Narbona
  3. Se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera amb Carlemany on va restar fins al hivern del 793 al 794
  4. com a duc tenia el comandament de les forces d'Aquitània i autoritat sobre els comtes als que podia ordenar la mobilització de les milícies dels seus governs
  5. els comtes de les zones frontereres eren anomenat marquesos per "marca" o frontera, però estrictament marqués en aquest temps segurament només es podria aplicar al propi Guillem ja que la resta eren comtes subordinats
  6. Ibn Idhari, Al-Bayan al-Mughrib

Bibliografia[modifica]