Vés al contingut

Antonio da Sangallo el Vell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio da Sangallo el Vell
Imatge
Retrat de Antonio da Sangallo el Vell a Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori, de Giorgio Vasari. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Antonio da Sangallo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1455 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1534 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, restaurador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1482 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata - 1534 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
MovimentCinquecento Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareFrancesco Giamberti Modifica el valor a Wikidata
GermansGiuliano da Sangallo Modifica el valor a Wikidata

Antonio da Sangallo el Vell (? - 1453 - 27 de desembre de 1534), fou un arquitecte florentí, actiu durant el renaixement italià.

El seu pare, Francesco Giamberti, va ser un fuster, i el seu germà Giuliano da Sangallo i el seu nebot Antonio da Sangallo el Jove van ser també arquitectes reconeguts. Durant molt de temps va treballar junt al seu germà, però també va realitzar diferents treballs de manera independent. Com a enginyer militar va ser tan destre com el seu germà i va executar importants treballs a la construcció de murs i fortificacions a Arezzo, Montefiascone, Florència i Roma. La seva millor obra com a arquitecte va ser l'església de San Biagio a Montepulciano, sobre una planta de creu grega amb una cúpula central i dues torres, semblant en petita escala, al disseny de Donato Bramante per a la Basílica de Sant Pere. També va construir un palau a la mateixa ciutat, diverses esglésies i palaus al Monte San Savino, i una sèrie d'edificis monàstics a Florència.[1]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.228. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 

Enllaços externs

[modifica]