Vés al contingut

Antonio de Fonseca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio de Fonseca
Biografia
Naixement1503 Modifica el valor a Wikidata
Toro (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1557 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de les Índies Occidentals
1552 – 19 gener 1557
← Fernando NiñoPedro Moya de Contreras →
Bisbe de Pamplona
9 gener 1545 – 27 juny 1550
← Pedro Pacheco Ladrón de GuevaraAlvaro Moscoso (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, polític, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata

Antonio de Fonseca (Toro o Salamanca, ?–Valladolid, 20 de març de 1557) va ser un religiós castellà, bisbe de Pamplona (1545-1550), patriarca de les Índies Occidentals (1552-1557) i president del Consell de Castella (1553-1557).

Membre del llinatge dels Fonseca, originaris de Toro, ciutat pròpia de Fonseca segons Prudencio de Sandoval,[1] si bé segons Fernández hauria nascut a Salamanca.[2]

Fou prior de Roncesvalls i Regent del Consell Reial de Navarra.[3] Fou escollit com a bisbe de Pamplona el 1545; prengué possessió en nom seu el mestre i clergue de Calahorra Juan Lastra, el 14 de març. Entrà solemnement a la ciutat el 29 d'octubre del mateix any i inicià el seu govern intentant reformar els costums i altres obres. Particularment reformà el Breviari romà que utilitzaven la gran majoria de clergues, que havia estat proposat pel frare franciscà i cardenal Francisco de Quiñones, reunint un sínode a Estella el 12 de març de 1548, on amb la col·laboració d'homes doctes va tractar la composició del Breviari d'acord amb les tradicions i costums aprovades pel bisbat, que s'havien deixat de banda.[1]

En moltes ocasions no podia residir al bisbat i actuava en el seu nom el vicari general de la diòcesi Juan de Meneses.[2] Probablement per aquesta causa, entre altres, dos anys més tard de la celebració del sínode, renuncià a la dignitat de bisbe a Toro el 13 d'abril de 1550. Un altre motiu va ser el seu nomenament com a president del Consell de Castella per part de l'emperador Carles V,[1] i pel que sembla també l'havia proposat per a l'arxidiòcesi de Toledo, que no arribà a ocupar.[2] El càrrec que sí ocupà fou el de Patriarca de les Índies Occidentals, com a successor de Fernando Niño.[4] El 20 de març de 1557[5] morí mentre s'estava a la cort de Valladolid.[2] Fou sebollit a la ciutat de Toro.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sandoval, Prudencio de. Catálogo de los Obispos que ha tenido la S. Iglesia de Pamplona (en castellà). Pamplona: Imprenta de Nicolás de Assiayn, 1614, p. 128-129. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Fernández Pérez, Gregorio. Historia de la Iglesia y Obispos de Pamplona (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Repullés, 1820, p. 253-254. 
  3. Méndez Silva, Rodrigo. Catálogo real y genealogía de España... (en castellà). Madrid: Imprenta de Mariana del Valle, 1656, p. 96. 
  4. Alcedo, Antonio de. Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Manuel González, 1787, p. 429. 
  5. Garma y Durán, Francisco Xavier de. Teatro universal de España... (en castellà). Tom IV. Barcelona: Imprenta de Mauro Martí, 1751, p. 259.