Antonio de Leyva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAntonio de Leyva
Antonio de Leyva.JPG
Antonio de Leyva, natural de Navarra, cèlebre general del seu temps, va defensar Pavia, assetjada per Francisco I. Va néixer el 1480; va morir el 1536.
Naixement 1480
Leiva
Mort 1536
Aix-en-Provence
Causa de mort gota
Nacionalitat Castellà
Es coneix per Governador del Milanesat i militar espanyol
Ocupació condottiero i militar
Modifica dades a Wikidata

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pertanyent a una família del regne de Navarra, va començar la seva carrera militar a les Alpujarras el 1502, derrotant als mudèjars, últims combatents del conquerit Regne de Granada.

La Guerra de Nàpols de 1501 a 1504[modifica | modifica el codi]

Durant la guerra de Nàpols, el març de 1503 va arribar a Calàbria amb l'armada de Luís Portocarrero enviada des Cartagena en suport a Gonzalo Fernández de Còrdova que s'enfrontava a les forces franceses. A les ordres de Fernando de Andrade de les Mariñas, successor de Portocarrero a la seva mort, va combatre l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny, que va ser derrotat a la batalla de Seminara.

La Guerra d'Itàlia de 1521 a 1526[modifica | modifica el codi]

En el transcurs de la Guerra d'Itàlia de 1521–26 va estar al Ducat de Milà i en la desafortunada campanya contra la Provença el 1524. Posteriorment fou governador de Pavia, ciutat que va ser assetjada pels exèrcits francesos de Francesc I entre octubre de 1524 i febrer de 1525 i durant el qual Leyva va donar temps a les forces imperials a reorganitzar-se i atacar i derrotar els francesos. El 1525 va succeir a Fernando de Ávalos, marqués de Pescara, com a general en cap dels exèrcits imperials al Ducat de Milà.

Posteriorment va lluitar contra els turcs davant Viena i al costat de l'Emperador a l'Àfrica, i en la guerra de la Lliga de Cognac va derrotar als francesos en la Batalla de Landriano.[1]

Governador del Milanesat[modifica | modifica el codi]

El 1535 quan Francesc II Sforza, l'últim duc de Milà, va morir sense descendència, l'emperador Carles I va designar Leyva com governador del Milanesat.

S'ha dit d'ell que va tenir una gran experiència militar, era valent, enèrgic, tan acostumat a manar com a obeir, amb molts recursos i capaç d'intentar-ho tot i patir-ho tot per sortir-ne bé de les seves empreses. Va morir de gota durant la campanya a Provença de l'any 1536, però va ser enterrat a l'ara destruïda església de Sant Dionigi.

Els seus descendents van viure a Milà, arribant a ser una de les més prominents famílies. Una de les seves descendents va ser la monja de Monza, Virginia Maria de Leyva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García Hernán, Enrique; Maffi, Davide. Guerra y sociedad en la monarquía hispánica: política, estrategia y cultura en la Europa Moderna, 1500-1700 (en castellà). vol.1. Editorial CSIC, 2006, p. 905. ISBN 8484832244. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diccionario de Historia de España, vol. 2. Madrid, 1986, Bleiberg, Germán (editor). ISBN 84-206-5206-7.
  • Konstam, Angus. Pavia 1525: The Climax of the Italian Wars. Oxford: Osprey Publishing, 1996. ISBN 1-85532-504-7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio de Leyva Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Francesc II Sforza
Governador del Milanesat
1535 - 1536
Succeït per:
Marino Caracciolo