Antony and Cleopatra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióAntony and Cleopatra
Forma musical òpera
Compositor Samuel Barber
Llibretista Franco Zeffirelli
Llengua original anglès
Font literària Antoni i Cleòpatra (William Shakespeare)
Actes 3
Catalogació 40
Durada 2 hores
Dedicatòria Orazio Orlando
Estrena
Data 16 setembre 1966
Escenari Metropolitan Opera, Nova York
Director Thomas Schippers
Modifica dades a Wikidata

Antony and Cleopatra, op. 40, és una òpera en tres actes amb música de Samuel Barber i llibret en anglès de Franco Zeffirelli, basat en l'obra Antoni i Cleòpatra de Shakespeare. Utilitza exclusivament les paraules de Shakespeare. Es va estrenar a Nova York el 16 de setembre de 1966.

Les expectatives eren elevades quan el Metropolitan Opera va anunciar l'estrena mundial d'Antony and Cleopatra de Samuel Barber en el bateig de la nova seu al Lincoln Center a la tardor de 1966, una gran obra escrita específicament per a Leontyne Price com a Cleopatra. El compositor coneixia la veu de Price i el que podia fer, i va formar la seva concepció de l'heroïna de l'òpera al voltant d'aquesta icònica diva americana.[1]

Representacions[modifica | modifica el codi]

Va ser representada per primera vegada a Nova York el 16 de setembre de 1966, en la inauguració de la nova seu del Metropolitan Opera en el Lincoln Center. Es tractava de tenir una nova òpera d'un compositor nord-americà per a la gala inaugural del nou edifici.

No es va reparar en les despeses. Franco Zeffirelli va ser contractat com a director d'escena. Thomas Schippers va ser el director d'orquestra. El disseny de l'escenari i del vestuari eren complexos; el repartiment, enorme, ja que incloïa vint-i-dos cantants, cor complet i ballarins de ballet. Entre els estels de l'elenc hi havien la soprano Leontyne Price en el paper de Cleopatra, el baríton Justino Díaz en el paper de Marc Antoni, el tenor Jess Thomas com a Octavi August, i la mezzosoprano Rosalind Elias com a Charmian.

L'òpera va ser destrossada de forma exhaustiva i cruel pels crítics. En general s'atribueix el desastre al conflicte entre la complexa posada en escena i la naturalesa més íntima de la música de Barber. Per acabar de vessar el got, una part de l'escenari giratori es va trencar sota el pes del multitudinari repartiment d'extres durant els assajos.

L'òpera va ser cancel·lada després de la sèrie de representacions inicials de la producció. Va ingressar aviat com un dels grans desastres operístics de tots els temps. Els intents periòdics de salvar alguna cosa que valgui la pena de les restes no han alterat mai la seva imatge.[2]

Barber va revisar dràsticament la partitura per ser representada a la Juilliard School el 1975. La mateixa versió es va representar al Festival de Spoleto als Estats Units (1983), el Festival dei Due Mondi, i en la Lyric Opera of Chicago (1991). La producció de Spoleto va ser dirigida per Gian Carlo Menotti, company de Barber durant molts anys i llibretista de la seva primera òpera, Vanessa, i protagonitzada per Esther Hinds com Cleopatra i Jeffry Wells com a Marco Antonio. Aquesta producció està editada en CD (New World Records, 1992). El 2009 es va poder veure a l'Òpera de la Ciutat de Nova York al Carnegie Hall.[2]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Personatge Tessitura Elenc de l'estrena,
16 de setembre de 1966
(Director: Thomas Schippers)
Cleòpatra soprano Leontyne Price
Marc Antoni baríton Justino Diaz
César Octavià tenor Jess Thomas
Enobarb baix Ezio Flagello
Charmian, criada de Cleòpatra mezzosoprano Rosalind Elias
Ires mezzosoprano Belén Emparen
Mardian tenor Andrea Velis
Missatger tenor Paul Franke
Alexas baix Raymond Michalski
Endeví Lorenzo Alvary
Rústic Clifford Harvuot
Octavia Mary Ellen Pracht
Mecenes Russell Christopher
Agripa John Macurdy
Lèpid tenor Robert Nagy
Thidias Robert Goodloe
Soldat de César Gabor Carelli
Eros Bruce Scott
Dolabella Gene Boucher
Canidio baríton Lloyd Strang
Demetrio Norman Giffin
Scauro Ron Bottcher
Decretes Louis Sgarro
Capità de la guàrdia Donen Marek
Guàrdia 1 Robert Schmorr
Guàrdia 2 Edward Ghazal
Guàrdia 3 Norman Scott
Soldat de Marc Antoni John Trehy
Vigilant 1 Paul De Paola
Vigilant 2 Luis Forero
Sentinella Peter Sliker

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Informació de l'òpera» (en anglès). Metropolitan. [Consulta: 17 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 Davis, Peter G. «The Tragedy of ‘Antony and Cleopatra’» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 23 agost 2017].