Fluorapofil·lita-(K)
 Fluorapofil·lita-(K) | |
|---|---|
-131740.jpg)  | |
| Fórmula química | KCa₄(Si₈O20)(F,OH)·8H₂O |
| Epònim | fulla, apofilita, apo- (en)  i fluor |
| Localitat tipus | Índia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.01 |
| Dana | 72.3.1.1 |
| Heys | 17.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,963(2) Å; c = 15,804(2) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | p4/mnc |
| Color | incolor, verd clar, aiguamarina, blanc, rosa, groc |
| Macles | rares en {111} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,33 a 2,37 g/cm³ (mesurada); 2,37 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,530 a 1,536 nε = 1,532 a 1,538 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Dispersió òptica | alta, podria ser anòmala |
| Impureses comunes | Al, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn), aprovat i mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1976-001 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Fapo-K |
| Referències | [1] |
La fluorapofil·lita-(K) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per la seva relació amb l'apofil·lita. L'any 2013 el nom va ser revisat i va canviar d'apofil·lita-(KF) a l'actual.
Característiques[modifica]
La fluorapofil·lita-(K) és un silicat de fórmula química KCa₄(Si₈O20)(F,OH)·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorapofil·lita-(K) pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraedres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaïta, gil·lespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiïta, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.
Formació i jaciments[modifica]
Es tracta d'un mineral secundari que es troba en cavitats en basalts, en cavitats en granit, en tactites i alguns filons hidrotèrmics. Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorapofil·lita-(K) |
- ↑ «Fluorapophyllite-(K)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 gener 2020].