Okenita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralOkenita
OkeniteI.jpg
Cristalls d'okenita de Khandivali, Maharashtra, Índia
Fórmula químicaCaSi2O5·2H2O
EpònimLorenz Oken Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDisko Island (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.EA.40
Nickel-Strunz 9a ed.9.EA.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/G.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana72.3.2.5
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Hàbit cristal·lícristalls típicament fibrosos, raïms de cristalls corbs i boles radials
Estructura cristal·linaa = 9.69 Å, b = 7.28 Å, c = 22.02 Å; α = 92.7°, β = 100.1°, γ = 110.9°; Z = 2
Simetriatriclínica P1 o P1
Colorblanc, groguenc, blavós
Macleslamel·lars
Exfoliacióperfecte en {001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatelàstica
Duresa4,5 a 5
Lluïssornacrada, vítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Gravetat específica2,28 a 2,33
Densitat2,3
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.512 - 1.532 nβ = 1.514 - 1.535 nγ = 1.515 - 1.542
Birefringènciaδ = 0,003 a 0,010
Angle 2Vmesurat: 60°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'okenita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). Va ser descoberta l'any 1828 a l'illa Disko de la província de Kitaa (Groenlàndia), sent nomenada així en honor del naturalista alemany Lorenz Oken (1779-1851).

Característiques[modifica]

L'okenita és un fil·losilicat de calci, sense alumini i hidratat, amb fórmula CaSi2O5·2H2O. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: alumini, ferro, estronci, sodi i potassi, que li poden donar tonalitats sempre molt pàl·lides. Cristal·litza en el sistema triclínic, formant els típics cristalls fibrosos i boles radials. La bellesa d'alguns exemplars fa que sigui cobejada pel seu ús col·leccionístic. Cal anar amb compte amb els espècimens d'okenita acolorits, venuts comunament com de la Xina o l'Índia, ja que són una estafa en ser acolorits amb additius artificials.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'okenita pertany a "09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços" juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), armstrongita, nekoita, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaita, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en forma d'amígdales en basalts, sent un mineral secundari producte de l'alteració d'aquest basalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: algunes zeolites, apofil·lita, prehnita, calcita, quars o calcedònia.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Okenita
  1. «Okenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].