Appenzell Ausser-Rhoden
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Appenzell Ausserrhoden (de) ![]() | |||||
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Suïssa ![]() | ||||
Capital | Herisau i Trogen ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 55.234 (2018) ![]() | ||||
• Densitat | 227,45 hab./km² | ||||
Idioma oficial | alemany ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | Suïssa oriental Northeastern Switzerland (en) ![]() Appenzellerland (en) ![]() ![]() | ||||
Superfície | 242,84 km² ![]() | ||||
Altitud | 771 m ![]() | ||||
Punt més alt | Säntis (2.501 m) ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | Cantó d'Appenzell ![]() | ||||
Creació | 1513 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | Cantonal Council of Appenzell Ausserrhoden (en) ![]() ![]() | ||||
Economia | |||||
PIB nominal | 3.259.162.350 Fr (2018) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | CH-AR ![]() | ||||
Codi NUTS | CH053 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | ar.ch ![]() | ||||
![]() ![]() ![]() |
Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa. Limita al sud amb Appenzell Inner-Rhoden i és envoltat pel cantó de Sankt Gallen. Herisau n'és la capital administrativa, mentre que Trogen la judicial.
Districtes[modifica]
El cantó d'Appenzell era dividit en districtes (Bezirke) que no són reconeguts oficialment:
- Hinterland - 136 km², municipis: Herisau (capital), Hundwil, Schönengrund, Schwellbrunn, Stein AR, Urnäsch, Waldstatt
- Mittelland - 60 km², municipis: Bühler, Gais, Speicher, Teufen AR (capital), Trogen
- Vorderland - 46 km², municipalities: Grub AR, Heiden (capital), Lutzenberg, Rehetobel, Reute AR, Wald, Walzenhausen, Wolfhalden.
Municipis[modifica]
Els 20 municipis (Einwohnergemeinden) del cantó són:
Història[modifica]
Els primers assentaments daten dels segles vii i viii, al llarg del riu Glatt. El 907 Herisaues esmenada per primer cop i el cantó d'Appenzell (abbatis cella) ho és el 1071.
El 1513 els territoris d'Appenzell s'uniren a la Confederació Helvètica com al 13è cantó. El 1597 el cantó es dividí per qüestions religioses.[1] D'una part, Appenzell Ausser Rhoden (Protestant) i de l'altra Appenzell Inner-Rhoden (catòlic).
A partir del segle xvi, tornà l'estabilitat, la producció de lli i es diversificà la producció de brodats i filats de teixits. La indústria tèxtil va decaure entre 1920 i 1939.
En 1834 el cantó adoptà la primera constitució, que fou reformada el 1876 i el 1908. La construcció de les nombroses línies ferroviàries entre 1875 i 1913 ajudà la indústria local i la població va créixer a un màxim de 57.973 persones el 1910 (comparades amb les 53.200 del 2001).
En 1934, Johannes Baumann fou el primer ciutadà d'Appenzell Ausser-Rhoden nomenat Conseller Federal de la Confederació. El sufragi universal femení no fou introduït fins al 1972 a nivell local, però només en 1989 a nivell cantonal. En 1994, per primer cop dues dones foren elegides membre del govern. L'assemblea pública (Landsgemeinde) fou abolida el 1997.
Referències[modifica]
- ↑ (alemany) Peter Blickle, Peter Witschi, Appenzell-Oberschwaben: Begegnungen zweier Regionen in sieben Jahrhunderten, p.7
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Appenzell Ausser-Rhoden |
- Pàgina oficial (alemany)
- Estadístiques oficials