Appenzell Ausser-Rhoden

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAppenzell Ausser-Rhoden
Bandera d'Appenzell Ausser-Rhoden Escut d'Appenzell Ausser-Rhoden
Herisau.jpg

Localització
Karte Kanton Appenzell Ausserrhoden 2010.png
47° 03′ 00″ N, 9° 01′ 00″ E / 47.05°N,9.0166666666667°E / 47.05; 9.0166666666667
Estat Suïssa
Capital Herisau i Trogen
Municipis 20 municipis
Conté
Població
Total 53200 hab. (2004)
• Densitat 219,07 hab/km²
Llengua alemany
Geografia
Superfície 242,84 km²
Altitud 771 m
Limita amb
Història
Fundació 1513
Organització i govern
Legislatiu Cantonal Council of Appenzell Ausserrhoden
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 CH-AR
NUTS CH053
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa. Limita al sud amb Appenzell Inner-Rhoden i és envoltat pel cantó de Sankt Gallen. Herisau n'és la capital administrativa, mentre que Trogen la judicial.

Districtes[modifica | modifica el codi]

El cantó d'Appenzell era dividit en districtes (Bezirke) que no són reconeguts oficialment:

  • Hinterland - 136 km², municipis: Herisau (capital), Hundwil, Schönengrund, Schwellbrunn, Stein AR, Urnäsch, Waldstatt
  • Mittelland - 60 km², municipis: Bühler, Gais, Speicher, Teufen AR (capital), Trogen
  • Vorderland - 46 km², municipalities: Grub AR, Heiden (capital), Lutzenberg, Rehetobel, Reute AR, Wald, Walzenhausen, Wolfhalden.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Els 20 municipis (Einwohnergemeinden) del cantó són:

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers assentaments daten dels segles VII i VIII, al llarg del riu Glatt. El 907 Herisaues esmenada per primer cop i el cantó d'Appenzell (abbatis cella) ho és el 1071.

El 1513 els territoris d'Appenzell s'uniren a la Confederació Helvètica com al 13è cantó. El 1597 el cantó es dividí per qüestions religioses.[1] D'una part, Appenzell Ausser Rhoden (Protestant) i de l'altra Appenzell Inner-Rhoden (catòlic).

A partir del segle XVI, tornà l'estabilitat, la producció de lli i es diversificà la producció de brodats i filats de teixits. La indústria tèxtil va decaure entre 1920 i 1939.

En 1834 el cantó adoptà la primera constitució, que fou reformada el 1876 i el 1908. La construcció de les nombroses línies ferroviàries entre 1875 i 1913 ajudà la indústria local i la població va créixer a un màxim de 57.973 persones el 1910 (comparades amb les 53.200 del 2001).

En 1934, Johannes Baumann fou el primer ciutadà d'Appenzell Ausser-Rhoden nomenat Conseller Federal de la Confederació. El sufragi universal femení no fou introduït fins al 1972 a nivell local, però només en 1989 a nivell cantonal. En 1994, per primer cop dues dones foren elegides membre del govern. L'assemblea pública (Landsgemeinde) fou abolida el 1997.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Appenzell Ausser-Rhoden Modifica l'enllaç a Wikidata