Aquelou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cap d'Aquelou segons un penjoll etrusc

Segons la mitologia grega, Aquelou (de vegades també escrit Aquelous o Aqueloos) fou un déu fluvial. Era fill d'Oceà, o de Gaia, o d'Hèlios, o de Tetis. Deu el seu nom al riu més important i llarg de l'antiga Grècia, que es deia igual i que avui correspon a l'actual Aspropòtam. Representa l'aigua potable i se'l considera pare de les sirenes. Tenia el poder de posseir diverses formes, i va agafar la forma de serp i de brau. Se li atribueixen diversos amors: amb Melpòmene, amb qui hauria tingut les sirenes, i amb les Muses. Era considerat pare de diverses fonts: la de Pirene, a Corint, la de Castàlia a Delfos, la de Dirce a Tebes.

Va lluitar contra Hèracles per la mà de la princesa nimfa Deianira, i durant el combat adoptà formes diverses. La darrera en fou la d'un brau, però l'heroi li arrencà una banya i el riu es considerà vençut (altres versions diuen que l'heroi va canviar el curs del riu amb dics artificials). La banya arrencada fou emprada per les nimfes com a cornucòpia o, segons una altra versió, Aquelou donà a Hèracles una banya d'Amaltea, la veritable cornucòpia, per recuperar-ne la seua.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aquelou Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 22-23.