Aquelou
  | |
| Tipus | Oceànit |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | Oceànit |
| Família | |
| Parella | Cal·líope i Perimede |
| Cònjuge | Estèrope, Melpòmene, Terpsícore, Cal·líope i Perimede |
| Fills | Partènope, Cal·lírroe, Castàlia, Pirene, Pisinoë, Thelxiepea, Leucosia (en)  , Molpe, Ligeia, Aglaophónos, Aglaope, Acheloides (en) , Hippodamas (en) i Erysice (en) |
| Altres | |
| Domini | Aspropòtam |
Segons la mitologia grega, Aquelou (de vegades també escrit Aquelous o Aqueloos, i en grec antic Ἀχελῷος) va ser un déu fluvial. Era fill d'Oceà, o de Gaia, o d'Hèlios, o de Tetis. Deu el seu nom al riu més important i llarg de l'antiga Grècia, que es deia igual i que avui correspon a l'actual Aspropòtam. Representa l'aigua potable i se'l considera pare de les sirenes. Tenia el poder de posseir diverses formes, i va agafar la forma de serp i de brau. Se li atribueixen diversos amors: amb Melpòmene, amb qui hauria tingut les sirenes, i amb les muses. Era considerat pare de diverses fonts: la de Pirene, a Corint, la de Castàlia a Delfos, i la de Dirce a Tebes.
Va lluitar contra Hèracles per la mà de la princesa nimfa Deianira, i durant el combat adoptà formes diverses. La darrera en fou la d'un brau, però l'heroi li arrencà una banya i el riu es considerà vençut (altres versions diuen que l'heroi va canviar el curs del riu amb dics artificials). La banya arrencada fou emprada per les nimfes com a cornucòpia o, segons una altra versió, Aquelou donà a Hèracles una banya d'Amaltea, la veritable cornucòpia, per recuperar-ne la seua.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 22-23.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aquelou |