Aquelou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeAquelou
Herakles Achelous Louvre G365.jpg
modifica
TipusPotamoi modifica
Dades
Sexehome modifica
OcupacióPotamoi modifica
Família
ParellaCal·líope i Perimede (en) Tradueix modifica
CònjugeEstèrope, Melpòmene, Terpsícore, Cal·líope i Perimede (en) Tradueix modifica
MareTetis modifica
PareOceà modifica
FillsPartènope, Cal·lírroe, Castàlia, Pirene, Pisinoë (en) Tradueix, Thelxiepea (en) Tradueix, Leucosia (en) Tradueix, Molpe (en) Tradueix, Ligeia (en) Tradueix, Aglaophónos (en) Tradueix, Aglaope, Acheloides (en) Tradueix, Hippodamas (en) Tradueix i Erysice (en) Tradueix modifica
Altres
DominiAchelous River (en) Tradueix modifica
Cap d'Aquelou segons un penjoll etrusc

Segons la mitologia grega, Aquelou (de vegades també escrit Aquelous o Aqueloos, i en grec antic Ἀχελῷος) va ser un déu fluvial. Era fill d'Oceà, o de Gaia, o d'Hèlios, o de Tetis. Deu el seu nom al riu més important i llarg de l'antiga Grècia, que es deia igual i que avui correspon a l'actual Aspropòtam. Representa l'aigua potable i se'l considera pare de les sirenes. Tenia el poder de posseir diverses formes, i va agafar la forma de serp i de brau. Se li atribueixen diversos amors: amb Melpòmene, amb qui hauria tingut les sirenes, i amb les muses. Era considerat pare de diverses fonts: la de Pirene, a Corint, la de Castàlia a Delfos, i la de Dirce a Tebes.

Va lluitar contra Hèracles per la mà de la princesa nimfa Deianira, i durant el combat adoptà formes diverses. La darrera en fou la d'un brau, però l'heroi li arrencà una banya i el riu es considerà vençut (altres versions diuen que l'heroi va canviar el curs del riu amb dics artificials). La banya arrencada fou emprada per les nimfes com a cornucòpia o, segons una altra versió, Aquelou donà a Hèracles una banya d'Amaltea, la veritable cornucòpia, per recuperar-ne la seua.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aquelou
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 22-23.