Araucària
Araucaria  | |
|---|---|
 Araucaria araucana | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Araucariaceae |
| Gènere | Araucaria Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Araucaria imbricata |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Eutassa Columbea
|
| Distribució | |
 | |
Araucària o arbre de pisos (lexema propi del mallorquí)[2] és un gènere que inclou diversos arbres o espècies de coníferes, gimnospermes de la família Araucariaceae.
.jpg)
Descripció[modifica]
Són arbres pinòpsids i perennifolis amb un tronc massiu que, segons l'espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s'estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d'agulla, típica de les coníferes.
Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d'amplada.
Hi ha 19 espècies d'araucària dividides en dues seccions. Viuen preferentment en regions muntanyoses a les zones càlida o temperada de l'hemisferi sud, amb major diversitat a Nova Caledònia. El nom del gènere prové d'araucano, el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.
Usos[modifica]
Tradicionalment, els pinyons eren una font d'aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d'araucària també és força apreciada, Algunes de les espècies s'utilitzen en jardineria.
Espècies[modifica]
- Secció Araucaria
- Araucària del Brasil o araucaria angustifolia.[3] Estat del Paraná, Paraguay, nord-est de l'Argentina.
- Araucària de Xile o araucaria araucana. Xile central i Argentina occidental.
- Araucaria bidwillii - Bunya-bunya Austràlia oriental.
- Araucaria hunsteinii. Klinki. Nova Guinea.
- Secció Eutacta
- Araucaria bernieri. Nova Caledònia.
- Araucaria biramulata. Nova Caledònia.
- Araucaria columnaris. - Pi columna, Nova Caledònia.
- Araucaria cunninghamii. Pi de Moreton Bay. Austràlia oriental, Nova Guinea.
- Araucària de Norfolk o araucaria heterophylla. Pi de Norfolk. Illa Norfolk. (syn. Araucaria excelsea)
- Araucaria humboldtensis. Nova Caledònia.
- Araucaria laubenfelsii. Nova Caledònia.
- Araucaria luxurians. Nova Caledònia.
- Araucaria montana. Nova Caledònia.
- Araucaria muelleri. Nova Caledònia.
- Araucaria nemorosa. Nova Caledònia.
- Araucaria rulei. Nova Caledònia.
- Araucaria scopulorum Nova Caledònia.
- Araucaria subulata Nova Caledònia.
- Araucaria schmidii Nova Caledònia.
Galeria[modifica]
Araucaria columnaris
Araucaria araucana en el seu ambient natural
Araucaria araucana amb pinyes
Araucaria araucana
Araucaria araucana jove
Araucaria araucana
Araucaria araucana molt vella
Araucaria angustifolia
Araucaria angustifolia jove
Fòssils d'Araucaria mirabilis
Llavors d'araucària
Referències[modifica]
- ↑ «Phylogenetic relationships within Araucariaceae based on rbcL gene sequences». American Journal of Botany, 85:11, 1998, pàg. 1507–1516.
- ↑ http://www.termcat.cat/docs/PDF/Espais_2009_Joan_Veny.pdf Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic, Joan Veny
- ↑ «araucària». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araucària |