Araucàries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Araucària)
Infotaula d'ésser viuAraucàries
Araucaria Modifica el valor a Wikidata
Araucaria araucana Lanin.jpg
Araucaria araucana
Dades
Font defusta d'araucària Modifica el valor a Wikidata
Període
Juràssic[1]- present
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaAraucariaceae
GènereAraucaria Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicAraucaria imbricata Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Eutassa
Columbea Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Araucaria Distribtion.svg
Modifica el valor a Wikidata
Pinya fòssil d'una Araucaria sp. de la Patagònia, Argentina. Juràssic

Les araucàries (Araucaria) són un gènere coníferes de la família Araucariaceae, que inclou 20 espècies d'arbres natives de l'hemisferi sud. El nom del gènere prové del mot "araucano", el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.

Noms comuns[modifica]

Rep diversos noms comuns en català:[2] araucària, arbre de pisos (lexema propi del mallorquí),[3] centpisos, muntapisos, pi de pisos, pi reial, piser, pujapisos, leocàdia, pujapissos.

Araucaria angustifolia

Descripció[modifica]

Són grans arbres perennifolis amb un tronc massiu que, segons l'espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s'estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d'agulla, típica de les coníferes.

Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d'amplada.

Distribució[modifica]

Viuen preferentment en regions muntanyoses a les zones càlides i temperades de l'hemisferi sud, amb major diversitat a Nova Caledònia. Tenen una distribució disjunta de tipus gondwànic, amb espècies a Sudamèrica, Austràlia, Nova Guinea i Nova Caledònia, reflex de quan Sudamèrica i Austràlia estaven unides en el supercocntinent Gondwana; la deriva continental va fer que ara estiguin separades milers de quilòmetres d'oceans.

Usos[modifica]

Tradicionalment, els pinyons eren una font d'aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d'araucària també és força apreciada; algunes de les espècies s'utilitzen en jardineria.

Taxonomia[modifica]

Hi ha 20 espècies d'araucària dividides en tres seccions:[4]

Secció Araucaria
Secció Bunya
Secció Eutacta

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Phylogenetic relationships within Araucariaceae based on rbcL gene sequences». American Journal of Botany, 85:11, 1998, pàg. 1507–1516.
  2. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 29 gener 2023].
  3. [enllaç sense format] http://www.termcat.cat/docs/PDF/Espais_2009_Joan_Veny.pdf Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic, Joan Veny
  4. «The Gymnosperm Database - Araucaria». [Consulta: 29 gener 2023].
  5. «Araucaria angustifolia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2022].
  6. «araucària». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «Araucaria araucana». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2022].
  8. «Araucària heterophylla». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araucàries