Araucària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAraucària
Araucaria
Araucaria araucana Lanin.jpg
Període
Juràssic[1]- present
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaAraucariaceae
GènereAraucaria
Juss.
Tipus taxonòmic Araucaria imbricata Tradueix
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Eutassa Tradueix
Columbea Tradueix
Distribució
Araucaria Distribtion.svg
Modifica les dades a Wikidata
Pinya fòssil d'una Araucaria sp. de la Patagònia, Argentina. Juràssic

Araucària o arbre de pisos (lexema propi del mallorquí)[2] és un gènere que inclou diversos arbres o espècies de coníferes, plantes amb flor de la família Araucariaceae.

Araucaria angustifolia

Descripció[modifica]

Són arbres pinòpsids i perennifolis amb un tronc massiu que, segons l'espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s'estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d'agulla, típica de les coníferes.

Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d'amplada.

Hi ha 19 espècies d'araucària dividides en dues seccions. Viuen preferentment en regions muntanyoses a les zones càlida o temperada de l'hemisferi sud, amb major diversitat a Nova Caledònia. El nom del gènere prové d'araucano, el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.

Usos[modifica]

Tradicionalment, els pinyons eren una font d'aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d'araucària també és força apreciada, Algunes de les espècies s'utilitzen en jardineria.

Espècies[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Phylogenetic relationships within Araucariaceae based on rbcL gene sequences». American Journal of Botany, 85:11, 1998, pàg. 1507–1516.
  2. http://www.termcat.cat/docs/PDF/Espais_2009_Joan_Veny.pdf Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic, Joan Veny
  3. «araucària». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araucària Modifica l'enllaç a Wikidata