Arenas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Arenas
Arenas.Malaga.1.JPG

Localització
Arenas.svg
36° 48′ 56″ N, 4° 02′ 39″ O / 36.8154342°N,4.0441825°O / 36.8154342; -4.0441825
EstatEspanya
AutonomiaAndalusia
ProvínciaMàlaga
Població
Total 1.177 (2018)
• Densitat 44,75 hab/km²
Idioma oficial Castellà
Geografia
Superfície 26,3 km²
Altitud 416 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Basilia Pareja Ruiz
Identificador descriptiu
Codi postal 29717
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 29019
Modifica les dades a Wikidata

Arenas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga. Limita al sud amb Algarrobo, a l'est amb Sayalonga, al nord amb Canillas de Albaida, Salares, Sedella i Canillas de Aceituno, al nord-oest amb La Viñuela i a l'oest amb Vélez-Málaga

Història[modifica]

Des del punt de vista històric, el poble actual va tenir la seva fundació en l'època medieval, és a dir, en l'època d'Al-Andalus. En l'emirat de Gharnata, Arenas era una alqueria del districte o ta'a de Bentomiz, fortalesa que actualment es troba dintre del terme municipal d'Arenas. A l'abril de 1487 es va produir la conquesta castellana de tota la comarca de l'Axarquía, ocupant-se la fortalesa de Bentomiz juntament amb tots els pobles del seu districte, inclosos Arenas, Daimalos i Çuheyla, antiga localitat que es trobava prop de Bentomiz i que es va despoblar després de la revolta morisca.[1]

En el segle XVI la zona es va veure sacsejada per la revolta de la població morisca. Després de la derrota d'aquests, la població arenusca va ser expulsada gairebé en la seva totalitat i va ser conduïda fonamentalment a la localitat de Segura de León (província de Badajoz), repoblant-se Arenas amb famílies que van venir d'altres punts de la Península, fonamentalment de dos pobles de Jaén: Santiago de Calatrava i La Higuera de Calatrava. A partir d'aquest moment es va desenvolupar la cultura cristiana en la localitat, dedicant-se els seus habitants fonamentalment a les tasques agràries, ocupació que va marcar la vida de la localitat fins a l'actualitat.[2]

Referències[modifica]

  1. (castellà) rancisco Javier Simonet, Lisân al-Dîn Muḥammad ibn 'Abd Allah Ibn al-Khaṭîb, Descripsión del reino de Granada bajo la dominación de los Naseritas, p.222
  2. (castellà) Mariano Seoánez Calvo, Manual de contaminación marina y restauración del litoral, p.411