Vés al contingut

Sorramoll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arenes movedisses)
Avís de perill de sorres movedisses a Little Paxton Pits, prop de St Neots, Cambridgeshire, Anglaterra.

Un sorramoll (terme inexacte,[1] significa sorral aigualós o Indret on la terra s'enfonsa quan es trepitja i produeix una sensació de flonjor perquè és poc sòlida),[2] sorra movent, arenes movedisses o arenes movents[3][4] són un hidrogel col·loide, constituït per una mescla de material granulat molt fi (com la sorra o el fang), argila i aigua. L'origen del nom fa referència a "movedís", amb l'antic significat de "viu".

Les sorres movedisses són fluids no newtonians: quan no són pertorbades per un agent exterior, solen aparèixer com una matèria sòlida, però al menor canvi en les tensions la sorra (menys de l'1%) causa una sobtada disminució de la seva viscositat (passa a una forma de "sol"). Després de la pertorbació inicial -com podria ser el fet que una persona hi caminés per sobre- l'aigua i la sorra se separen, i es formen regions denses de sorra sedimentada; això és a causa de la formació de regions constituïdes per grans volums de matèria amb diferent mida, i per això la viscositat de les sorres movedisses apareix incrementada sobtadament. Hi ha una falsa creença que atribueix les sorres movedisses a les zones desèrtiques, però de fet no se'n poden trobar, de sorres movedisses, a cap desert, principalment per manca d'humitat.

Sempre s'ha cregut que el comportament de les sorres movedisses és només a causa de les suspensions saturades o sobresaturades de grànuls de sorra. La pressió de fonts subterrànies de l'aigua separaria i suspendria les partícules granulars, i en reduiria la fricció. El setembre del 2005 es demostrà que la presència de la sal n'és, en gran part, responsable.[5] L'estabilitat de les sorres movedisses és a causa de la presència de sal, que augmenta la probabilitat de la floculació de la sorra i la formació de les regions d'alta viscositat.

Les sorres movedisses es poden trobar en terres interiors (a les vores dels rius o prop de llacs) i prop de la costa.

Una regió notòriament famosa per la presència d'aquestes sorres és la badia de Morecambe, a Anglaterra.

Les vores dels rius o llacs, principalment aquells cossos d'aigua que presenten molt sediment en suspensió, poden ser perillosos terrenys tous de fangars semblants a les sorres movedisses, aquests sectors són fangs que presenten el mateix estat col·loide que les sorres movedisses, però és més perillós, perquè el sòlid és més fi, i té una gran capacitat de succió.

Com se'n pot sortir?

[modifica]

Per poder moure's en les sorres movedisses cal aplicar la pressió suficient a la sorra condensada i introduir la quantitat necessària d'aigua per a poder liquar-la. La força que es requereix per sortir-ne és massa important: per moure un peu en les sorres movedisses a una velocitat d'un centímetre per segon cal exercir la mateixa força que per aixecar un cotxe de mida mitjana.[5]

Una altra manera més efectiva d'evitar l'enfonsament és impulsar-se amb força amb els braços cap a dalt i cap enrere, i caure d'esquena, oferint una major superfície corporal, i oposant-se a la pressió més gran per menor unitat de superfície, i així es disminueix la pressió. Després cal arrossegar-se d'esquena gairebé nedant per sortir-ne.

Referències

[modifica]
  1. Traducció de l'anglès quicksand proposada pel Termcat, etc., no és exacta, perquè el terme s'ha agafat del diccionari Aguiló, que ho defineix com 'terra baixa prop de la costa que està inundada bona part de l'any d'aigua'
  2. [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?id=PbtGDQAAQBAJ&pg=PA207&lpg=PA207&dq=%22sorramoll%22&source=bl&ots=riNmBt-ePu&sig=TU6DqprIpzr6q9kKKrtyVOE9a6s&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiGsdKAv9jSAhXsKcAKHSttCQM4FBDoAQg0MAY#v=onepage&q=%22sorramoll%22&f=false
  3. «arenes movedisses - Consulteca | TERMCAT». [Consulta: 27 maig 2023].
  4. Recomanació Optimot
  5. 5,0 5,1 "A. Khaldoun, E. Eiser, G. H. Wegdam and Daniel Bonn Rheology: Liquefaction of quicksand under stress" 'Nature' Vol. 437, Pg. 635, 29 September 2005 doi:10.1038/437635a