Ariel (ciutat)
אריאל (he)  | ||||
| ||||
| Tipus | assentaments israelians i ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| País | Estat de Palestina | |||
| Regió geogràfica | Cisjordània | |||
| Entitat territorial administrativa | Zona C | |||
| Districte | Àrea de Judea i Samaria | |||
| Població humana | ||||
| Població | 20.540 (2019) (1,4 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 14.677 km² | |||
| Altitud | 560 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1978 | |||
Esdeveniment clau
| ||||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | ariel.muni.il | |||
 | ||||
.jpg?lang=ca)
Ariel (hebreu: אריאל) és un assentament israelià organitzat com a ajuntament al centre de Cisjordània, part dels territoris ocupats per Israel, aproximadament a 20 quilometres a l'est de la Línia Verda i 34 quilometres a l'oest de la frontera amb Jordània. Ariel es va establir per primera vegada el 1978 i la seva població era 21,841 el 2023, composta per israelians veterans i joves, immigrants de parla anglesa i immigrants de l'antiga Unió Soviètica, amb una afluència addicional de més de 10.000 estudiants de la Universitat d'Ariel.[1][2] És el quart assentament israelià més gran a Cisjordània,[3] després de Modi'in Illit, Beitar Illit i Ma'ale Adumim.
La comunitat internacional considera il·legals els assentaments israelians a Cisjordània segons el dret internacional, però el govern israelià ho discuteix.[4]
La jurisdicció d'Ariel s'estén per 14,677 dunams (14.677 km2; 5.667 sq mi),[5] i limita amb les ciutats i pobles palestins de Salfit, Marda i Iskaka. Segons B'Tselem, dins del municipi d'Ariel hi ha diversos enclavaments de terres palestines de propietat privada, els propietaris de les quals no tenen permís per accedir-hi.[6]
El Ministeri de l'Interior d'Israel va atorgar al municipi d'Ariel l'estatus de ciutat en l'any 1998.
Ariel està situada a 40 quilòmetres de Tel-Aviv, 40 quilòmetres a l'oest del riu Jordà, i 60 quilòmetres al nord de Jerusalem. La localitat està connectada amb l'àrea metropolitana de Gush Dan (Gran Tel-Aviv) per l'autovia transamariana i a Jerusalem per la Ruta 60.
En hebreu, Ariel significa Lleó de Déu. "Arie" (Lleó) en hebreu és també sinònim de coratge i valor i és el símbol de la tribu de Judà. Ariel en la Bíblia és un dels noms de Jerusalem i del Temple de Jerusalem (Isaïes 29: 1-8).[7]
Història
[modifica]Ariel es va fundar el 1978 en terres confiscades per a necessitats militars i en terres declarades estatals, incloent-hi terres de conreu de pobles palestins del districte i terres rocoses que els vilatans utilitzaven per pasturar els seus ramats.[8] A principis de 1978, un grup d'israelians format per crear un assentament als turons de la part nord de Cisjordània va fer una sol·licitud formal al govern per rebre terres per construir una nova comunitat i l'exèrcit els va donar tres opcions: la zona propera a "l'arbre solitari" que més tard es convertiria en Barkan, la zona que més tard es convertiria en Kfar Tapuach, i un turó prop de Kifl Hares que els àrabs locals coneixien com a "Jabel Mawat", el turó de la mort, a causa del terreny inhòspit.[9] El líder d'aquest grup, Ron Nachman, va triar aquesta última per la seva ubicació estratègica en una possible ruta d'invasió jordana cap al principal centre de població d'Israel, Tel Aviv.
Durant la immigració massiva de jueus de la Unió Soviètica que va començar el 1989 i va continuar durant la dècada del 1990, Ariel, que tenia una població de 8.000 habitants el 1990, va experimentar un auge demogràfic. A diferència d'Israel, els apartaments a Ariel eren abundants i barats, cosa que va resultar atractiva per als immigrants.[10] Uns 6.000 immigrants soviètics es van traslladar a Ariel, gairebé duplicant la seva població.
Nachman, una figura central del partit Likud, va presidir Ariel des del 1978 fins a la seva mort el gener del 2013, primer com a cap del consell local i com a alcalde des del 1985, quan l'assentament va ser reconegut oficialment com a ciutat.[11] Nachman va ser succeït com a alcalde el 2013 per Eliyahu Shaviro, que va exercir com a alcalde fins al 2024, quan Yoni Chetboun va ser elegit alcalde.
El 4 d'agost de 2025, el president de la Cambra de Representants dels Estats Units, Mike Johnson, i l'ambaixador dels Estats Units, Mike Huckabee, van visitar Ariel, on van ser acollits per l'alcalde Yair Chetboun. Van expressar el seu suport a aquesta ciutat i, fins ara, eren els funcionaris governamentals estrangers de més alt rang que havien visitat les comunitats israelianes de Cisjordània.[12]
Educació
[modifica]Ariel és la seu de la Universitat d'Ariel, fundada en l'any 1982 com a Col·legi de Judea i Samaria. En l'any 2005, el govern israelià la va elevar a la categoria d'universitat, però la transició no va ser immediata. A l'agost de 2007, en ser confirmada la seva nova categoria, va canviar el seu nom anterior (Academic College of Judea and Samaria) per l'actual. El 2010, la universitat tenia una població estudiantil d'11.500, tant israelians com palestins.[13] El 2012, va rebre l'acreditació com a universitat de recerca.
El centre universitari ofereix estudis de grau en una àmplia varietat de temes: Enginyeria Civil, Enginyeria en Electricitat i Electrònica, Enginyeria Química i Biotecnologia, Enginyeria Industrial i Administrativa, Enginyeria Mecànica, Arquitectura, Fisioteràpia, Gestió de Salut, Nutrició, Medicina, Treball Social, Ciències Econòmiques i Gestió de Negocis, Telecomunicacions, Estudis d'Israel i de l'Orient Mitjà, Humanitats, Física Aplicada, Biologia Molecular, Química orgànica, Matemàtiques, Ciències de la Computació, Informàtica i altres.
El Centre Ariel per a les Arts Escèniques, finançat per l'estat, va obrir les portes el 8 de novembre de 2010 amb una representació de Piaf a càrrec de la companyia de teatre Beersheba.[14] Aquestes actuacions van ser boicotejades per seixanta actors, escriptors i directors israelians, inclòs Joshua Sobol, que es neguen a actuar als assentaments. El primer ministre Benjamin Netanyahu, la ministra de Cultura Limor Livnat i la líder del Partit Kadima, Tzipi Livni, van condemnar el boicot i van proposar retallar el finançament governamental dels que hi participaven.[15][16] El boicot va rebre el suport de 150 acadèmics, inclosos Amos Oz, David Grossman i AB Yehoshua,[17][18] It was opposed by Amnon Shamosh, who suggested that the boycott plays into the hands of right-wing extremists by linking art and politics.[19] Amnon Shamosh s'hi va oposar, i va suggerir que el boicot afavoreix els extremistes de dreta en vincular l'art i la política.[20] 150 actors nord-americans van donar suport al boicot.[21] No obstant això, cinc actors israelians es van retirar més tard del boicot, indicant que van canviar d'opinió o que pensaven que la carta que signaven demanava un debat sobre el tema en lloc d'un boicot directe.[22]
Estatus legal
[modifica]D'acord amb la legislació internacional, tant l'ocupació israeliana de Cisjordània com els assentaments Israelians com Ariel són il·legals.[23][24] L'article 49 de la Quarta convenció de Ginebra, del qual Israel és signant, especifica que «la Potència ocupant no podrà efectuar l'evacuació o el trasllat d'una part de la pròpia població civil al territori ocupat per ella».
El 19 de juliol de 2024, la Cort Penal Internacional va dictaminar que els assentaments israelians «violen el dret internacional» i va ordenar que Israel ha d'«aturar els assentaments i evacuar els colons».[25]
Referències
[modifica]- ↑ «Table 3 – Population of Localities Numbering Above 2,000 Residents and Other Rural Population» (en anglès). Israel Central Bureau of Statistics, 30-06-2010. Arxivat de l'original el 21 November 2010. [Consulta: 30 octubre 2010].
- ↑ Ariel municipality Arxivat February 8, 2013, a Wayback Machine. Official website
- ↑ Lazaroff, Tovah «PM: Ariel is the 'capital of Samaria'». The Jerusalem Post, 29-01-2010.
- ↑ «The Geneva Convention». BBC News, 10-12-2009.
- ↑ «Local Authorities in Israel 2005, Publication #1295 – Municipality Profiles – Ariel» (en hebreu). Israel Central Bureau of Statistics. [Consulta: 3 octubre 2008].
- ↑ «Ariel settlement fact sheet». B'tselem, 17-07-2012. [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ Ariel Founder details Ariel's history Arxivat August 28, 2013, a Wayback Machine.
- ↑ «Ariel settlement fact sheet». B'tselem, 17-07-2012. [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ Madmon, Yifat. Ariel, sipura shel ir (en hebreu). 1st, 2008, p. 20.
- ↑ Soviet immigrants mark Passover – The Spokesman Review.
- ↑ Levinson, Chaim «Ron Nachman, 'the last of the secular settlers,' who couldn't convince the Israeli public». Haaretz, 19-01-2013.
- ↑ Sharon, Jeremy. «S Speaker Johnson makes landmark visit to West Bank settlement of Ariel». Times of Israel, 04-08-2025. [Consulta: 6 agost 2025].
- ↑ 500 Arabs begin studies in Ariel
- ↑ Levinson, Chaim «Major theaters raise curtain across Green Line». , 25-08-2010.
- ↑ Williams, Dan «Israeli actors boycott theatres in settlements». , 29-08-2010.
- ↑ Macintyre, Donald. "Israeli actors refuse to take the stage in settlement theatre", The Independent, 30 August 2010
- ↑ Fyler, Boaz. "Yehoshua, Oz, Grossman back boycott of Ariel", Ynet News" 30 August 2010
- ↑ wpengine. «Israeli Artists Condemn Settlements» (en anglès americà). JVP, 06-09-2010. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ Shamosh, Amnon «Culture has no borders». , 11-11-2010.
- ↑ Shamosh, Amnon «Culture has no borders». , 11-11-2010.
- ↑ Israeli Artists Condemn Settlements Arxivat 2012-12-20 a Wayback Machine., Jewish Voice for Peace
- ↑ Miskin, Maayana «Five Actors Withdraw from Ariel Boycott». , 29-08-2010.
- ↑ «Resolution 338 (1973)» (en anglès). ONU, 22-10-1973. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «Resolution 2334 (2016)» (en anglès). ONU, 23-12-2016. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «El Tribunal de l’ONU ha declarat il·legal l'ocupació de Palestina» (en català). Vilaweb, 11-08-2024. [Consulta: 26 setembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]- Municipi d'Ariel Arxivat 2016-11-30 a Wayback Machine. (hebreu) i (anglès)
- Universitat d'Ariel (hebreu), (anglès) i (àrab)