Àrea de Judea i Samaria
| מחוז יהודה ושומרון (he) يهودا والسامرة (ar)  | |||||
| Tipus | districte d'Israel | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Cisjordània | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Nació |  Israel | ||||
| Regió | Àrea de Judea i Samaria | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Limita amb | |||||
.svg&lang=ca)
L'Àrea de Judea i Samaria (en hebreu: יהודה ושומרון) (transliterat: Yehuda ve-Shomron) és l'administració feta servir per Israel per referir-se al territori de Cisjordània de Palestina ocupat il·legalment[1] per Israel des de 1967 i no annexionat. No inclou per tant Jerusalem Est, capital de Palestina internacionalment reconeguda il·legalment annexionada per Israel el 1980[2], anomenat dins la legislació israeliana com a Districte de Jerusalem. Comprèn els consells regionals i assentaments israelians, també il·legals[3] sota la legislació internacional i la població israeliana resident en l'àrea C, definida en els Acords d'Oslo de 1995 i sota control del govern israelià.
Judea i Samaria és el nom de dues regions històriques actualment conegudes com a Cisjordània. Van ser administrades per Israel, amb excepció de Jerusalem Est i de la zona fronterera entre Israel i Jordània, des de la Guerra dels Sis Dies, fins que Israel va transferir la seguretat i la responsabilitat civil de la població palestina a l'Autoritat Nacional Palestina en virtut dels Acords d'Oslo de 1995.
En l'any 2003 el Quartet per a l'Orient Mitjà, un grup de nacions format pels Estats Units, la Unió Europea, les Nacions Unides i Rússia, van presentar un full de ruta cap a la pau que reafirmava l'establiment de l'Estat de Palestina en la regió. Les organitzacions palestines reclamen la seva sobirania des de 1967. L'ONU, el Tribunal Internacional de Justícia, la Unió Europea, i les organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i B'Tselem els anomenen territoris palestins ocupats, mentre que Israel els considera com a territoris en disputa. S'espera que la seva situació política definitiva sigui el resultant d'acords de pau entre Israel i l'Autoritat Nacional Palestina.
En 2012, el ministre israelià Naftali Bennett, líder del partit La Llar Jueva, va proposar l'annexió israeliana també als assentaments de l'Àrea C de Cisjordània, i oferir la ciutadania israeliana als palestins que viuen en aquella regió. El 4% dels àrabs palestins viuen en a la zona C, i tots els israelians de Cisjordània viuen en aquella zona. Però en el mes de maig de 2012 els ministres israelians, per influència de Benjamín Netanyahu, van rebutjar aquest projecte de llei, que hauria implicat annexionar Cisjordània per part de l'Estat d'Israel.
Sub-regions administratives
[modifica]| Assentaments | Consells locals | Consells regionals |
|---|---|---|
Vegeu també
[modifica]- Cisjordània, el nom internacionalment utilitzat per a la zona de "Judea i Samaria".
- Assentaments israelians
- Resolució 338 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que obliga a la retirada israeliana dels territoris ocupats.
- Resolució 446 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que declara que els assentaments en els territoris ocupats (Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza) no tenen validesa legal i que constitueixen un obstacle a la pau.
- Resolució 2334 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que reafirma que els assentaments i l'ocupació israeliana de Cisjordània no tenen validesa legal i constitueixen una flagrant violació del dret internacional.
Referències
[modifica]- ↑ «Israel’s continued occupation of Palestinian territory ‘unlawful’: UN world court» (en anglès). Organització de les nacions Unides, 19-07-2024. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «Resolution 478 (1980)» (en anglès). ONU, 20-08-1980. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «Resolution 2334 (2016)» (en anglès). ONU, 23-12-2016. [Consulta: 26 setembre 2025].