Arnau Albertí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1480  Muro (Mallorca) |
| Mort | 7 octubre 1544 (64 anys) Patti (Sicília) |
| Bisbe de Patti | |
| 12 setembre 1534 – ← Francesc d'Urries – Girolamo Sigismondi (en)  → Diòcesi: bisbat de Patti | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Lleida (1499–1504) |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1535–), inquisidor (1534–1543), inquisidor (1521–1527), inquisidor (1517–1523), teòleg, lul·lista |
| Consagració | Pere Pont |
| Premis | |
| |
 | |
Arnau Albertí (Muro, Mallorca 1480 - Patti, Sicília, 1545), fou un teòleg, lul·lista i inquisidor mallorquí.[1][2]
Estudià dret civil a la Universitat de Lleida (1499- 1504) i de dret canònic a Pavia on es va graduar el 1509.[1][2] Fou canonge de la Catedral de Mallorca des del 1510[1][2] i va ésser inquisidor de la mateixa ciutat entre 1517 i 1523, de València entre 1521 i 1527[1][2] i de Patti, Sicília, de 1534 a 1543.[2] El seu pensament eclèctic el portà a moderar la persecució contra la família de Joan Lluís Vives.[1]
La seva política d'acumular privilegis per al Sant Ofici li va valdre l'enemistat de Ferrante Gonzaga, virrei de l'illa de Sicília, que va aconseguir desposseir-lo del càrrec d'inquisidor. Com a tal, hi va actuar amb fermesa, tot lluitant contra l'entrada de la doctrina luterana a l'illa i excercint una fèrria censura sobre les publicacions editades o introduïdes a Sicília.[2]
Fou un lul·lià que, en alguna de les seves obres, defensà fermament la doctrina de Ramon Llull.[2] Se li atribueixen uns comentaris sobre l'Ars Magna de Llull. (Commentaria super artem Magistri Raymundi Lulli, ca. 1533).[2]
Altres obres seves són la Repetitio nova siue commentaria rubicae De haereticis, de 1526, publicada a València per Francesc Romaní el 1534, i reeditada a Venècia el 1587, en la que reivindicava l'ortodòxia de Ramon Llull; [1] el Directorium inquisitorium, elaborat contra el de Nicolau Eimeric;[1] el Tractatus seu quaestio de Secreto, editat a València, Joan Jofre 1528, i novament portat a la impremta a València, Francesc Romaní 1534; i el Tractatus de agnoscendis assertionibus catholicis et haereticis, publicat a Palermo, Joan Mathei de Mayda 1554 i reeditat a Venècia el 1571 i a Roma el 1572. Aquesta obra va aparèixer entre les prohibides de l'Índex de la Inquisició, juntament amb De propositionibus haereticis corrigendis.[1] Sembla que una part de la seva obra manuscrita es va perdre en un naufragi.[2]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Vilallonga, Mariàngela «Arnau Albertí. Biografia». Studia Humanitatis. Biblioteca Digital. Universitat de Girona [Girona]. Arxivat de l'original el 28 de novembre 2020 [Consulta: 31 desembre 2015].
- Càtedra Màrius Torres «Albertí, Arnau». Directori Literari de Ponent. Autors Segles XVI-XVIII. Espai Màrius Torres. Universitat de Lleida [Consulta: 31 desembre 2015].
- Teòlegs mallorquins
- Humanistes mallorquins
- Escriptors balears de l'edat moderna en llatí
- Inquisidors
- Lul·listes històrics
- Murers
- Alumnes de la Universitat de Lleida
- Morts a Palerm
- Fills il·lustres de Palma
- Juristes mallorquins
- Teòlegs balears històrics
- Religiosos balears de l'edat moderna
- Religiosos mallorquins històrics
- Escriptors mallorquins
- Escriptors cristians
- Artistes mallorquins històrics