Arquíloc de Paros

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaArquíloc de Paros
Archilochus 01 pushkin.jpg
Nom original Ἀρχίλοχος
Dades biogràfiques
Naixement 680 aC
Paros
Mort 645 aC (34/35 anys)
Naxos
Activitat professional
Ocupació Poeta, escriptor i epigramatista
Dades familiars
Pare Telesicles Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Arquíloc de Paros (Archilocus, Arkhílokhos Ἀρχίλοχος) fou un poeta grec, un del primers lírics de Jònia, i el primer poeta grec que va compondre versos iàmbics segons regles prefixades.[1] Va florir vers 714 aC - 676 aC.

Era descendent d'una família noble de Paros que exercien com a sacerdots a l'illa. Era net de Tel·lis, que va introduir el culte de Demetri a Tasos, i fill de Telesicles, al qual l'oracle de Delfos va predir un fill immortal; la seva mare, en canvi, era una esclava, de nom Enipo.

Ja va guanyar un premi de molt jove (abans del 700 aC). Després es va arruïnar i es va haver de traslladar a Tasos, amb una colònia, i enrolar-se com a mercenari. Allí va escriure diversos versos en relació amb el seu amor per Neòbule, en què, desenganyat i abatut, utilitza la poesia per a atacar la societat que rebutja. Durant la seva feina de mercenari va perdre l'escut en un combat contra els tracis del continent, i aquest fet, normalment poc honorable, no li va impedir fer-ne uns versos en què es ridiculitzava a si mateix i on presentava la guerra amb un bon grau de cinisme. Neòbule es va suïcidar segurament per causa dels atacs que li feia Arquíloc en les seves poesies, així com al seu pare, fins al punt que la seva poesia fou prohibida a Esparta.

Va guanyar després un premi a Olímpia pel seu himne a Hèrcules. Més tard va visitar Siris a la Magna Grècia (d'aquesta ciutat, en parla molt bé) i quan va tornar a Paros va participar en la guerra de l'illa contra Naxos, en què va morir a mans de Calondes o Corax.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquíloc de Paros Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The Ancient History of Greece. University of Northern Colorado, Museum of Anthropology, 1845, p. 444–.