Arquebisbat de Dar es Salaam

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Dar-es-Salaam
Archidioecesis Daressalaamensis
Metropolitan Cathedral Dar es Salaam.jpg

Localització
 6° 48′ 00″ S, 39° 17′ 00″ E / 6.8°S,39.2833°E / -6.8; 39.2833
Tanzània Tanzània
regió de Dar es Salaam i la part centro-meridional de la regió de Pwani

Parròquies 75
Conté la subdivisió
Població
Total 5.661.000
• Densitat 141,53 hab/km²
Religió romà
Geografia
Superfície 40.000 km²
Història i celebracions
Creació 16 de novembre de 1887
Catedral Sant Josep
Organització política
• Arquebisbe metropolità cardenal Polycarp Pengo
Altres

Lloc web dsmcatholic.tripod.com
Modifica les dades a Wikidata


L'arquebisbat de Dar-es-Salaam (swahili: Jimbo Kuu la Dar-es-Salaam; anglès: Archdiocese of Dar-es-Salaam; llatí: Archidioecesis Daressalaamensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Tanzània. El 2013 tenia 1.718.000 batejats sobre una població de 5.661.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Polycarp Pengo.

Territori[modifica]

L’arxidiòcesi comprèn íntegrament la regió de Dar es Salaam i la part centro-meridional de la regió de Pwani de Tanzània.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Dar-es-Salaam, on es troba la catedral de Sant Josep.

S’estén sobre 40.000km² i està dividit en 75 parròquies.

Història[modifica]

La prefectura apostòlica de Zanguebar meridional va ser erigida el 16 de novembre de 1887, prenent el territori del vicariat apostòlic de Zanguebar (avui arxidiòcesi de Nairobi).

El 15 de setembre de 1902 la prefectura apostòlica va ser elevada a vicariat apostòlic mitjançant el breu Romani Pontifices del Papa Lleó XIII.

El 10 d'agost de 1906 assumí el nom de vicariat apostòlic de Dar-es-Salaam.[1]

El 12 de novembre de 1913 i el 3 de març de 1922 cedí porcions del seu territori per tal que s'erigissin, respectivament, les prefectures apostòliques de Lindi (avui arquebisbat de Songea i d'Iringa).

El 25 de març de 1953 el vicariat apostòlic va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana, en virtut de la butlla Quemadmodum ad Nos del Papa Pius XII.

El 21 d'abril de 1964 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís el bisbat de Mahenge.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Bonifatius (Magnus) Fleschutz, O.S.B. † (18 de novembre de 1887 - 29 de gener de 1891 mort)
  • Maurus (Franz Xaver) Hartmann, O.S.B. † (1 de juliol de 1894 - 15 de setembre de 1902 renuncià)
  • Cassian (Franz Anton) Spiß, O.S.B. † (15 de setembre de 1902 - 14 d'agost de 1905 mort)
  • Thomas (Franz Xaver) Spreiter, O.S.B. † (13 de març de 1906 - 24 de novembre de 1920 renuncià)
  • Joseph Gabriel Zelger, O.F.M.Cap. † (15 de febrer de 1923 - 5 de juliol de 1929 renuncià)
  • Edgard Aristide Maranta, O.F.M.Cap. † (27 de març de 1930 - 19 de desembre de 1968 renuncià)
  • Laurean Rugambwa † (19 de desembre de 1968 - 22 de juliol de 1992 jubilat)
  • Polycarp Pengo, des del 22 de juliol de 1992

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.718.000 batejats sobre una població de 5.661.000 persones, equivalent al 30,3% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 46.850 500.000 9,4 51 4 47 918 85 51 19
1969 48.000 764.861 6,3 44 5 39 1.090 50 81 13
1980 200.000 1.385.000 14,4 41 6 35 4.878 45 90 29
1990 439.900 1.432.000 30,7 48 13 35 9.164 45 129 20
1999 554.578 3.217.067 17,2 99 27 72 5.601 99 229 33
2000 869.340 4.187.564 20,8 112 31 81 7.761 115 242 36
2001 900.500 4.500.000 20,0 125 30 95 7.204 129 292 38
2002 1.300.500 4.500.000 28,9 131 36 95 9.927 130 303 41
2003 1.000.500 4.600.000 21,8 129 32 97 7.755 134 322 41
2004 1.416.400 4.720.600 30,0 129 32 97 10.979 135 321 44
2006 1.430.000 4.800.000 29,8 187 47 140 7.647 261 458 50
2013 1.718.000 5.661.000 30,3 348 91 257 4.936 368 550 75

Notes[modifica]

Fonts[modifica]