Arsenal de Cartagena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Arsenal de Cartagena
Arsenal de Cartagena.JPG
Dades
Tipus Arsenal
Creació 1732
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaMúrcia
MunicipiCartagena
 37° 36′ 01″ N, 0° 59′ 19″ O / 37.60031111°N,0.98861111°O / 37.60031111; -0.98861111
Activitat
Gestor/operador Armada Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

L'Arsenal Militar de Cartagena és un drassana i base naval de gran importància en el Llevant espanyol, construït amb la intenció de desenvolupar la política naval de Felip V i el seu secretari, el marquès de l'Ensenada.

Història[modifica]

Durant el regnat de Felip V es va ordenar l'organització naval d'Espanya. Aquesta organització va determinar dividir el litoral en tres departaments marítims amb els seus respectius arsenals.

Cartagena va ser designada capçalera del Departament Marítim del Mediterrani, i amb aquest motiu se li confia a l'enginyer militar Sebastián Feringán y Cortés la construcció d'un arsenal en aquesta ciutat.

Els plans acabats el 2 de maig de 1731 es presenten a l'aprovació real. El 13 de juny, el rei Felip V estampa la seva signatura al peu del projecte, donant permís per a la construcció d'aquest. Les obres donaren començament oficialment el 20 de febrer de l'any següent, 1732.[1]

Per a la seva construcció es va emprar gran quantitat de presidiaris i esclaus que més tard contribuirien a la construcció dels bucs i fortificacions de la ciutat.[2]

L'Arsenal el 1799, cartografiat per Juan José Ordovás.[3]

A la mort de Sebastián Feringán en 1762, s'encarreguen les obres a l'enginyer militar Mateo Vodopich qui les va concloure el 31 de gener de 1782, després d'infinitat de vicissituds degudes a la magnitud de l'obra, i ja sota el regnat de Carles III. El cost final va ser de 112 milions de rals.

L'Arsenal de Cartagena es converteix en el complex industrial més important de tot el litoral mediterrani en el segle XVIII construint-se en ell 21 navilis, 17 fragates i més de mig centenar de bergantins, xabecs, urques, galeres, etc., a més d'un llarg nombre de bucs menors. En l'arsenal, milers de persones treballaven diàriament en la construcció i el manteniment de les unitats de l'Armada espanyola.

La Base Naval es va ampliar durant el regnat de Isabel II en 1849. En 1889, l'electricitat es va introduir en l'arsenal. En 1918, els fossats dels dics secs construïts per Feringán, van començar a servir com a molls de submarins, funció que encara realitzen després de la seva recent remodelació.[4] Durant la guerra civil espanyola va ser la base principal de l'Armada de la República Espanyola. Avui dia tanca entre els seus murs la història marcada per l'evolució en l'enginyeria naval espanyola.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenal de Cartagena Modifica l'enllaç a Wikidata