Arthur Caravan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióArthur Caravan
Plato Arthur Caravan 03.jpg
El 2010 a Vila-seca: Jordi, Pau Miquel, Toni i Pau A.
Dades
Tipus grup de rock
Forma jurídica
Creació 2003, Alcoi
Dissolució 2017
Activitat
Gènere Rock alternatiu

Lloc web Lloc web
Facebook: arthur.caravan Twitter: arthurcaravan Bandcamp: arthurcaravan Discogs: 3498373
Modifica les dades a Wikidata

Arthur Caravan és un grup alcoià de pop-rock alternatiu en valencià.[1]

Trajectòria[modifica]

El grup es va formar després que diversos músics d’Alcoi que ja havien participat en altres projectes decidiren agrupar-se per donar forma a una nova proposta. El grup està format actualment per quatre membres: Pau Miquel Soler, vocalista i guitarrista; Toni Blanes, el bateria; Pau Aracil, baixista; i Jordi Richart, guitarrista. Fins 2014, Pau Gonzàlez va formar part del grup al teclat i la percussió. El nom va ser elegit quan encara eren estudiants, en homenatge al boxejador i poeta dadaista Arthur Cravan, que era nebot de Oscar Wilde. Des d’un principi van tindre molt clar el nom del grup i que la llengua de les seues cançons seria el valencià.[2]

La seua música mostra la voluntat per innovar i experimentar, fent barreges de distints estils musicals a partir d’alguns referents. Com ells mateixos defineixen, «és com si juntes en una càlida nit de Sant Joan a Ovidi Montllor, Pep Laguarda i Dominique A, amb la intensitat dels Sonic Youth, les progressions de Can i Will Oldham preparant les brases».[3] Principalment, la seua música abarca el pop en català, amb influències folk autòctones i del pop-rock anglosaxó.[1]

Durant el 2008, van ser elegits per tocar al festival Tastautors de Cardedeu, en el Circuit de música en valencià, el Tirant de Cançó del Centre Ovidi Montllor d'Alcoi o en la final del concurs amplificat de joves d'Acció Cultural del País Valencià, a més de les jornades Walter Benjamin de Portbou o el festival Minifestivern.[3]

En l'actualitat, Arthur Caravan té quatre discs, Arthur Caravan (2009), Atles enharmònic (2011), Wegener (2013) i Major propòsit (2016).

Després de publicar el seu primer disc van iniciar el seu espectacle Si t’arriba el dematí (la nit de la música en valencià), amb el qual van retre homenatge a cantants i músics en valencià, com ara Raimon, Ovidi Montllor o Juli Bustamante.[4]

Amb el seu segon àlbum, es van sumar a la iniciativa del crowdfunding, que els va permetre entregar recompenses[5] o oferir cançons inèdites, com ara «La flexió verbal» o «Khorosko», a aquells que feren aportacions monetàries, alhora que això ajudava a que el grup poguera guanyar en independència.[1]

A més, el grup va gravar la banda sonora de El taxista ful (2005), pel·lícula que va ser guardonada al festival de cinema de Donosti i Nantes, entre d’altres.[6]

Després de la publicació de Major propòsit, la falta de concerts i la confluència de tres dels quatre membres del grup en el projecte paral·lel Las Víctimas Civiles —amb el qual publicaren el primer disc el mateix 2016— féu que deixaren el nom d'Arthur Caravan de banda, encara que continuen en actiu com a músics.[7] Llur darrer concert fins al moment tingué lloc en el Festivalet Independent de Gata.[8]

Discografia[9][modifica]

  • Arthur Caravan (La Casa Calba, 2009)
    • Liberto i el redoble americà
    • Àrides estances
    • Scotland-Hrvatska-A mig matí
    • Perpètua desànima
    • Voyage to Mèxico
    • En despertar
    • L’amor és cec
    • Dolces respostes
    • Christmas in China
    • Menjars al llit, somnis a la taula
    • Susanna
  • Atles enharmònic (Música de Telers, 2011)
    • Majors i menors
    • L’harmonia de les esferes
    • Vents
    • Cadència trencada
    • Balada d’indios i comboixos
    • L’interval del diable
    • Cançó de l’Alba
    • Himne a l’alegria
    • Somnis amb música perfecta
    • El dia de Tots Sants
    • El bon dia
    • Menors i majors
  • Atles enharmònic-Cançons extra (Malatesta Records, 2011)
    • La flexió verbal
    • Khorosko
  • Wegener (Música de Telers, 2013, junt a Hugo Mas)
    • Sæfell
    • Agon
    • Oceans
    • Konstança
    • Discontinuïtat de Conrad
    • La deriva
    • Discontinuïtat de Mohorovičić (Moho)
    • Terres rares
    • Zona de transició
    • Magma i nit
    • Discontinuïtat de Gutenberg
    • Dinamo
    • Discontinuïtat de Lehmann
    • Ferro i níquel
  • Principi de plaer (Autoedició, 2016)
    • Principi de plaer
  • Major propòsit (Autoedició, 2016)
    • La traïció de les imatges
    • Temptativa impossible
    • La gran guerra
    • L’imperi de les llums
    • El més enllà
    • Le mal du pays
    • Principi de plaer
    • Les amants
    • Entreacte
    • La gran família

Premis[modifica]

  • IV Premis Ovidi (2009)
    • Millor disc de pop-rock (Arthur Caravan)
    • Millor lletra (Menjars al llit, somnis en la taula)
  • IX Premis Ovidi (2014)
    • Arranjaments (Wegener)
    • Millor disc de rock (Wegener)
    • Millor cançó (Terres rares)
    • Millor disseny (Wegener)
  • XI Premis Ovidi (2016)
    • Millor disc de rock (Major propòsit)
    • Millor cançó (La traïció de les imatges)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Els passos de gegant d'Arthur Caravan». EL PAÍS, 17-11-2011.
  2. «Arthur Caravan en el Teatre Principal». Pagina 66, Noticias de Alcoy y de El Comtat.
  3. 3,0 3,1 «Arthur Caravan». FanMusicFest.
  4. «Si t'arriba el dematí. La nit de la música en valencia. Amb Arthur Caravan | Teatre Principal d'Alcoi». Si t'arriba el dematí. La nit de la música en valencia. Amb Arthur Caravan | Teatre Principal d'Alcoi. [Consulta: 12 octubre 2016].
  5. «Wegener, nou disc d’Hugo Mas i Arthur Caravan» (en ca-es). www.verkami.com. [Consulta: 12 octubre 2016].
  6. «Biografía de arthur caravan». www.last.fm. [Consulta: 12 octubre 2016].
  7. Amanda Díaz. «Arthur Caravan: no hi ha classe mitjana a la música»». Afán de plan, 2019. [Consulta: 20 abril 2019].
  8. «FIGA, un festival que desprén amor per tots els costats». Tresdeu, 10-08-2018. [Consulta: 20 abril 2019].
  9. «Arthur Caravan». Viasona. [Consulta: 12 octubre 2016].