Juli Bustamante

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuli Bustamante
Julio Bustamante (2008).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1951 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm7704844 Twitter: JulioBoficial MySpace: juliobustamanteband Musicbrainz: 6bd663d4-d912-447d-bc66-442424100fde Songkick: 414703 Discogs: 1550873 Viasona: julio-bustamante Modifica el valor a Wikidata

Julio Antonio Balanzá Cano (València, 18 de juny de 1951), més conegut com a Bustamante, Juli Bustamante o Julio Bustamante, és un cantautor valencià, músic escriptor i dibuixant. Va ser pioner —junt amb Pep Laguarda i Remigi Palmero— de l'anomenat rock mediterrani a finals dels 1970.

Evolució musical[modifica]

Després de participar en diversos projectes musicals, el 1978 connecta amb Remigi Palmero a Altea, amb qui ha mantingut una llarga col·laboració. Aquesta va començar amb tres cançons del primer LP de Palmero, Humitat relativa (Zafiro, 1979), disc considerat una de les obres mestres de la música moderna en català i espanyola (en les votacions de la revista Enderrock o la revista Efe Eme. Varen formar un trío amb Tico Balanzá, que va passar a dir-se després In Fraganti, i va fer un parell de singles a la casa Blau, fins a dissoldre's el 1986 després d'un concert a València.

El 1981 apareix Cambrers, un disc esplèndid signat com a Bustamante, nom artístic que va mantenir fins que l'aparició de David Bustamante el va obligar a afegir-hi Julio o Juli. El gruix de la seua producció posterior és cantat en castellà (llevat de Ciutat magnètica), però sovint inclou peces en valencià en els seus discos i concerts.

Tot i que durant els anys noranta va ser valorat per mitjans locals i emissores com Radio 3, no va ser fins a l'any 2010,[1] coincidint amb el llançament del seu projecte paral·lel amb Maderita, quan la majoria de crítics musicals tornaren a tindre en compte la trajectòria de Bustamante. Des d'aleshores, grups com Fred i Son o Arthur Caravan han rendit homenatge al cantautor valencià.

El 2013 es va estrenar el documental biogràfic de l'artista, Bustamante Perkins (97 min), produït per Atiende Films i dirigit per Xesc Cabot i Pep Garrido, que guanyà el premi del públic en el Festival In-Edit Beefeater (Barcelona). El tràiler es pot veure ací.

A partir del 2015 començà a fer gira amb una nova formació: Lavanda, formada per Luis Alcober, Lucas Balanzá, Santi Bernal, Montse Azorín i, en alguns concerts, Hans Laguna.

El 2017 publicà La misión del copiloto, enregistrat amb els seus músics d'acompanyament i la col·laboració d'altres com Nacho Vegas.[2]

L'any 2020 va rebre el Premi d'Honor de la Música Valenciana als III Premis Carles Santos.

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Captcha Mag. «La importancia de ser Julio Bustamante». [Consulta: 25 gener 2014].[Enllaç no actiu]
  2. «Julio Bustamante La misión del copiloto». Enderrock. 6 octubre 2017. [Consulta: 15 octubre 2018].
  3. «Julio Bustamante – Material Volátil» (en anglés). Discogs. [Consulta: 3 octubre 2018].
  4. «Lluvia cascabel (Julio Bustamante )». Viasona. [Consulta: 3 octubre 2018].
  5. «Maderita – Vivir Para Creer». Discogs. [Consulta: 5 octubre 2018].
  6. «Julio Bustamante – Viento Desatado». Discogs. [Consulta: 6 octubre 2018].
  7. Xesc Cabot; Julio Bustamante. «Tributo a Julio Bustamante» (en castellà). Rockdelux. [Consulta: 12 octubre 2018].
  8. «Julio Bustamante – En El Nombre Del Gato». Discogs. [Consulta: 8 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]