Juli Balanzá, Bustamante, o Julio Bustamante (València, 1951) és un cantautor valencià, músic escriptor i dibuixant. Va ser pioner –junt amb Pep Laguarda i Remigi Palmero– de l'anomenat rockmediterrani a finals dels 1970. Actualment continua la seva carrera en solitari.
Després de participar en diversos projectes musicals, el 1978 connecta amb Remigi Palmero a Altea, amb qui ha mantingut una llarga col·laboració. Aquesta va començar amb tres cançons del primer LP de Palmero, Humitat relativa (Zafiro, 1979), disc considerat una de les obres mestres de la música moderna en català i espanyola (en les votacions de la revista Enderrock o la revista Efe Eme. Varen formar un trío amb Tico Balanzá, que va passar a dir-se després In Fraganti, i va fer un parell de singles a la casa Blau, fins a dissoldre's el 1986 després d'un concert a València.
El 1981 apareix Cambrers, un disc esplèndid signat com Bustamante, nom artístic que va mantenir fins que l'aparició de David Bustamante el va obligar a afegir-hi Julio o Juli. El gruix de la seua producció posterior és cantat en castellà (llevat de Ciutat magnètica), però sovint inclou peces en valencià en els seus discos i concerts.
Tot i que durant els anys 90 va ser valorat per mitjans locals i emissores com Radio 3, no va ser fins a l'any 2010,[1] coincidint amb el llançament del seu projecte paral·lel amb Maderita, quan la majoria de crítics musicals tornaren a tindre en compte la trajectòria de Bustamante. Des d'aleshores, grups com Fred i Son o Arthur Caravan han rendit homenatge al cantautor valencià.
El 2017 publicà La misión del copiloto, enregistrat amb els seus músics d'acompanyament i la col·laboració d'altres com Nacho Vegas.[2]
.jpg)
