Remigi Palmero i Ruà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Remigi Palmero)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRemigi Palmero i Ruà
Remigi Palmero.jpg
L'any 2007 en viu a València.
Biografia
Naixement 23 gener 1950 (69 anys)
Alginet
Activitat
Ocupació Cantautor, músic de sessió, yogi Tradueix i guitarrista
Activitat des de 1964?
Gènere pop, rock, bossa nova
Instrument guitarra elèctrica
Instrument destacat Fender Telecaster
Discogràfica independent
Artistes relacionats Els 5 Xics
Bustamante
Els Pavesos
In Fraganti
Terminal Sur
Òscar Briz
Amanida Peiot
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

Remigi Palmero és un cantautor i guitarriste alginetí, pioner —junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante[1] de l'anomenat rock mediterrani[2] durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».[3]

A més de la plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 1991, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb Carmen Gandia.

Biografia[modifica]

El 1967 al teatre Moderno d'Alginet

Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.

El 1979 publicà el seu primer disc com a artiste titular, acompanyat de Bon Matí, un conjunt de vint-i-quatre músics entre els quals alguns africans i caribenys: Humitat relativa, publicat originalment pels segells Pu-put! i Zafiro és considerat per la crítica un dels cinquanta millors discs del pop espanyol i part d'una trilogia mediterrània que inclou el Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i el Cambrers de Bustamante (1981); després de buscar el màster original pels arxius de Sony, l'any 2018 LaCasaCalba el reedità en compacte i en vinil de 180 grams, encara que sense la col·laboració de Remigi, retirat del circuit artístic.[4]

L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.

Discografia[modifica]

A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producció comprèn almenys quatre discs com a artiste titular i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:

  • Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432, ?)
  • Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill
  • Remigi Palmero: Emparín (Difusió Mediterrània, 1992), senzill
  • Remigi Palmero: Línia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versió de L'olor a garrofa
  • Diversos autors: Cántame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne
  • Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa només amb la veu i la guitarra

Col·laboracions[modifica]

  • Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986)
  • Bustamante: Salón Fujiyama (GA, 1988)
  • Julio Bustamante: Material volátil (?, 2005)

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bustamante y Remigi Palmero en la UPV en el web del 20 Minutos
  2. Remigi Palmero fitxa en LaLlum.org
  3. Remigi Palmero, transautor mediterrani en el bloc de LaCasaCalba
  4. Majo Siscar «Humitat Relativa, el primer disc de Remigi Palmero, es reedita 40 anys després». El Diario.es, 01-06-2018 [Consulta: 6 juny 2018].
  5. «Els 5 Xics – Els 5 Xics» (en anglés). Discogs. [Consulta: 8 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]

Blocosfera[modifica]