Humitat relativa (àlbum)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'àlbumHumitat relativa
Humitat relativa.jpg
Tipus àlbum
Publicat 1979
Enregistrat Estudis Tabalet
Gènere folk
Llengua valencià
Més informació
Discogs 1051609
Modifica les dades a Wikidata

Humitat relativa és el primer disc del cantant alginetí Remigi Palmero com a soliste, acreditat a Remigi Palmero i Bon Matí. Est àlbum, junt amb Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i Cambrers de Juli Bustamante (1981), forma part de l'anomenada «trilogia del pop mediterrani valencià», segons la crítica especialitzada.[1]

Palmero, guitarriste de professió, toca el llaüt en la gravació, acompanyat per músics equatoguineans i el seu mitger habitual, Bustamante.[2]

Descatalogat després de la primera tirada, el màster es va perdre fins que aparegué en propietat de Sony, que havia adquirit els fons de Zafiro: laCasaCalba el reedità l'any 2018 en CD i vinil de 180 grams, amb Remigi desvinculat del projecte:[3] la reedició es presentà el 7 de juny a la seu de la Societat General d'Autors i Editors de València, amb la participació de l'editor, Francesc Burgos, l'escriptor Alfons Cervera i el crític Juan Puchades, els quals lloaren la singularitat de l'àlbum.[4]

Edicions[5]
A. Segell Referència
1979 Pu-Put! LP PZL-18
1979 Pu-Put! K7 PZC-18
LaCasaCalba CD
2018 LaCasaCalba LP LCC/R03-18
2018 LaCasaCalba CD
Llistat de cançons
Núm. TítolComposicióLletra Durada
1. «Veles en la mar»  BustamanteBustamante 02:55
2. «Plens de sol de bon mati»  PalmeroEstellés 03:19
3. «L'olor a garrofa»  PalmeroPalmero 04:34
4. «Ràdio Alger»  BustamanteBustamante 04:38
5. «D'Anna»  PalmeroPalmero 04:29
6. «Deixeu-me sol»  PalmeroLozano 03:57
7. «El carrer de la lluna» (instrumental)Palmero  04:14
8. «Cançó de festa»  PalmeroPalmero 03:06
9. «Temps de pluja a la ciutat»  PalmeroPalmero 05:00
10. «Angelets»  BustamanteBustamante 02:05

Referències[modifica]

  1. Àlex Milian «Els dos testaments de Pep Laguarda». El Temps, 10-08-2018 [Consulta: 29 agost 2018].
  2. Diego A. Manrique «Los malditos de Valencia» (en castellà). El País, 25-06-2018 [Consulta: 31 agost 2018].
  3. Majo Siscar «Humitat Relativa, el primer disc de Remigi Palmero, es reedita 40 anys després». ElDiarioCV.es, 01-06-2018 [Consulta: 20 agost 2018].
  4. Carlos Ciurana «La reedición de “Humitat relativa” se presentó ayer en Valencia» (en castellà). Los Pilotos Suicidas, 08-06-2018 [Consulta: 25 agost 2018].
  5. «Remigi Palmero i Bon Matí – Humitat relativa». Discogs. [Consulta: 21 agost 2018].