Arxiu de TV3 i Catalunya Ràdio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Logotip TV3
Catalunya Ràdio

L'arxiu de TV3 i Catalunya Ràdio és la col·lecció de documents audiovisuals i sons produïts per les cadenes de televisió i ràdio públiques catalanes: Televisió de Catalunya (TV3) i Catalunya Ràdio. Conté una part important del patrimoni audiovisual de Catalunya i té com a objectiu assegurar la preservació i l'accés permanent als documents. L'arxiu digital de TV3 inclou prop de 200.000 hores de vídeo i l'arxiu sonor de Catalunya Ràdio permet cercar i escoltar més de 8.455 programes de ràdio.

Evolució[modifica]

TV3 conserva com a únic dipositari, una part important del patrimoni audiovisual de Catalunya. Ja en les primeres emissions, l'any 1983, es va establir una política de conservació i documentació dels seus fons, i aquesta política s'ha anat modificant segons els avenços tecnològics:[1]

L'any 2003 es va implantar un sistema de producció i arxiu digital. A finals del 2006 es va iniciar el procés de digitalització de l'antic arxiu de cintes de vídeo. A l'octubre del 2012, l'arxiu digital ja contenia prop de 200.000 hores de vídeo (que ocupen uns 4.000 terabytes) i un creixement anual d'unes 25.000 hores.

L'arxiu sonor de Catalunya Ràdio no es queda enrere, ja que es poden cercar més de 8.455 programes de ràdio a través de la seva pàgina web on es poden escoltar els monogràfics sobre persones i fets que han marcat l'història.[2]

Finalitat[modifica]

Cal tenir en compte, però, que TV3 no és un organisme de preservació, sinó un operador públic de televisió. Per tant, l'arxiu de TV3 és un arxiu lligat a la producció i emissió, però que, com a part d'un servei públic, compleix amb una doble finalitat:

Com a fons patrimonial: preserva com a únic dipositari un fons d'interès cultural i patrimonial que no està preservat en cap altre arxiu. La història política, social i cultural del país des de l'any 1983 està reflectida en les produccions de TV3 preservades a l'arxiu.

Com a eina de producció: gestiona aquest fons, que constitueix un dels actius de la mateixa televisió, amb criteris d'eficiència, per facilitar-ne l'explotació en l'emissió i producció, i rendibilitzar-ne el màxim l'ús.En un arxiu de televisió, l'objectiu no és la conservació d'uns suports, sinó assegurar la preservació i l'accés permanent dels documents audiovisuals, les imatges i els sons que contenen.

Referències[modifica]

  1. «De la videoteca a l'arxiu digital: evolució del Departament de Documentació de Televisió de Catalunya». Tripodos Communication, (2012). [Consulta: 13 juny 2022].
  2. «L'Arxiu Sonor de Catalunya Ràdio - CCMA». Catalunya Ràdio. [Consulta: 12 juny 2022].