Ascídia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ascídies
Dibuix d'ascídides fet per Ernst Haeckel
Dibuix d'ascídides fet per Ernst Haeckel
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Subfílum: Urochordata
Classe: Ascidiacea

Y
Nielsen, 1995

Ordres

Aplousobranchia
Enterogona
Phlebobranchia
Pleurogona
Stolidobranchia

Els ascidiacis (Ascidiacea), coneguts vulgarment com a ascídies, constitueixen una classe d'animals urocordats. Es distribueixen pels mars de tot el planeta. A diferència dels altres tunicats, que neden lliures formant part del plàncton, les ascídies són sèssils. Se'n coneixen vora 2.300 espècies, i tres tipus principals: ascídies solitàries, ascídies socials i ascídies compostes.

Consum als Països Catalans i Occitània[modifica | modifica el codi]

Un cert nombre d'ascídies es consumeix al Països Catalans sota el nom genèric vitxo o vitotxo, nom popular de l'Halocyntia papillosa o ascidi roig (fr. 'ascidie rouge', 'outre de mer', 'violet rouge', oc. vichet, vichut), i del Microcosmus sulcatus o bunyol o ou de mar (oc. 'vichoet', 'vichut'; cf. oc. 'vichàs' holotúria; fr. 'violet', 'figue du mer', it. 'uovo di mare'), i de l'Axidia mentula (fr. 'violet', 'outre de mer').

Aquests noms deriven de vit, penis, per semblança a un fal·lus (cf. el pebre coent dit també bitxo o vitet i la seva homonimització en 'ditet').

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascídia Modifica l'enllaç a Wikidata