Aspidistra
 Aspidistra elatior  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Subfamília | Nolinoideae |
| Gènere | Aspidistra Ker Gawl., 1822 |
| Tipus taxonòmic | Aspidistra lurida |
.svg){kind=icon}
L'aspidistra (Aspidistra) és un gènere de plantes amb flors de la família Asparagaceae, originària de la Xina (A. lurida), la serra de l'Himàlaia i el Japó (A. elatior).[1] Popularment es coneix amb el nom de fulles de portera,[2] fulles de saló[3] o orelles de ruc.[4] Fora de la zona d'origen és una planta ornamental d'ombra, d'interior i exterior, que presenta reproducció vegetativa per rizoma. Resisteix molt bé la sequedat, la foscor d'interiors i l'ombra d'exteriors, on les fulles prenen una brillantor verd oliva molt vistós.[4]
És coneguda per la novel·la satírica Keep the Aspidistra flying de George Orwell, que la veu com un símbol dels despatxos i menjadors petitburgesos dels anys 1930.[5]
Descripció
[modifica]
És una planta herbàcia, acaule, perenne, d'arrels rizomàtiques. Té flors no gaire visibles, apareixen a tocar de terra directament al rizoma i són de color blavós, violaci o ivori. Al seu hàbitat natural, floreix a la fi de l'estiu, si bé amb les plantes cultivades a testos és molt poc freqüent. L'ús a jardineria se centra més amb la gran resistència davant la falta d'aigua i atencions, precisos amb altres espècies. Creix millor als sòls àcids o neutres i se sol cultivar a testos on arriba a una alçada propera als 80 cm.[2]
Té fulles molt decoratives, amples, coriàcies, de color verd fosc. Brillants a les varietats més comunes: blanc i verd en estries i sanefes molt elegants dins de les varietats més apreciades. Li cal llum, però cap sol directe; a ambients massa foscos foscos el fullam perd brillantor i vitalitat. A l'aire lliure tan sols viu bé amb calor i ombra.
Cultiu
[modifica]S'utilitza com a planta d'interior, a les regions de clima suau poden cultivar-se també al mateix terra, als jardins o als patis ombrívols.
Tolera molt bé qualsevol tipus de sòl encara que els prefereix neutres,[4] i es planta sigui a terra durant la primavera, sigui a test, a final de la tardor. Es multiplica de manera vegetavia per divisió de les plantes al final de la tardo. De tant en tant a la tardor se l'ha de trasplantar a un test més gran. S'adoba a la fi l'hivern, amb fertilitzant mineral mineral soluble a l'agua. És important regar cada quinze dies amb agua i estimulant hormonal.
No se li coneixen plagues comunes d'insectes. El seu major mal és degut al Sol directe, perquè en crema les fulles tot prenent un color grogós i s'assequen als pocs dies.
Taxonomia
[modifica]- Aspidistra elatior
- Aspidistra caespitosa
- Aspidistra linearifolia
- Aspidistra lurida
- Aspidistra minutiflora
- Aspidistra typica
Referències
[modifica]- ↑ «Aspidistra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Aspidistra elatior». Catàleg del Jardí Ferran Soldevila. Universitat de Barcelona. [Consulta: 20 maig 2019].
- ↑ Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, Maria Àngels; Julià, Maria Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 433. ISBN 9788447538553.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Aspidistra, la planta que té por del sol». Espores, la veu del Botànic. Universitat de València, 15-07-2013. Arxivat de l'original el 8 de juny 2019 [Consulta: 20 maig 2019]. Arxivat 8 de juny 2019 a Wayback Machine.
- ↑ Katwala, Sunder «Orwell's Keep the Aspidistra Flying» (en anglès). The Observer, 06-07-2003. ISSN: 0029-7712.
