Vés al contingut

Assacans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàAssacans
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari dePèrsida (Imperi Aquemènida) Modifica el valor a Wikidata

Els assacans (en llatí: assacani, en grec antic: Ἀσσακηνοί) eren els membres d'una tribu del nord-est de Pèrsia, sotmesa per Alexandre el Gran l'any 327 aC junt amb els aspasis.

Vivien prop del riu Indus i a la vall de Pandkora. Les seves ciutats principals eren Massaga (o Mazaga), Peucela, Ora (una fortalesa), Bezira, Aornos, Orobatis, Embolima i Dyrta.[1]

Estaven relacionats amb els Saces i els Massàgetes,[1] i vivien a les muntanyes. Eren un poble de pastors. No eren pròpiament indis, i els autors antics els anomenaven «bàrbars», com es llegeix a l'Anàbasi d'Alexandre el Gran de Flavi Arrià.[2]

L'any 326 aC, els assacans, juntament amb els pobles veïns dels aspasis i els ghurians, es van alçar contra Alexandre el Gran quan feia camí cap a l'Índia. Sota el comandament d'Afraka, van reunir 30.000 infants, 2.000 cavallers i 30 elefants de guerra.[2] Alexandre va encomanar a Koinos de prendre Bazira mentre ell va anar a assetjar la seva capital, Massaga. El general dels assacans va morir assassinat i Koinos va resultar ferit. La reina mare Cleofis, que era d'una gran bellesa, es va rendir i es va sotmetre. Es diu que la reina va tenir un fill anomenat Alexandre, sense que se sàpiga qui n'era el pare.[3]

Aleshores Alexandre va assetjar Aornos, una ciutat considerada inexpugnable, de la que es diu que Hèracles no va poder ocupar. Després de la captura d'Aornos i la massacre de molts assacans, va confiar la regió de Gandhara al sàtrapa Nicanor, però aquest va morir molt aviat quan els assacans es van rebel·lar.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Goukowsky, Paul (et al.). Le monde grec et l'Orient: vol. II. París: Presses Universitaires de France,, 1975, p. 295. 
  2. 2,0 2,1 Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, IV, 29
  3. Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, VIII, 10, 22