Assemblea de les Regions d'Europa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAssemblea de les Regions d'Europa
Assembly of European Regions
Bandera d'Assemblea de les Regions d'Europa

Localització
Capital Estrasburg i Brussel·les
Història
Fundació 1985
Organització i govern
Forma de govern Bloc comercial
• President Hande ÖZSAN BOZATLI
Modifica dades a Wikidata

L'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE) és la major xarxa independent de regions en Europa. Reuneix més de 270 regions de 33 països i a 13 organitzacions interregionals, i és la veu política dels seus membres a més de forum per a la cooperació interregional.

Història de l'ARE[modifica]

El 15 de juny de 1985, a Louvain-la-Neuve (Brabant Való), 47 Regions i 9 organitzacions interregionals creen el Consell de les Regions d'Europa (CRE) que es convertirà en l'Assemblea de les Regions d'Europa en el novembre de 1987 durant la secunda reunió general de les Regions d'Europa que va tenir lloc à Brussel·les.

Definició de regió[modifica]

Segons els estatuts de l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE), el terme regió engloba, en principi, tot Ens Públic territorial de nivell immediatament inferior a l'Estat, dotat d'autogovern polític.

Prioritats de l'ARE per 2007-2012[modifica]

  • Promoure la modernització i la internacionalització del govern regional
  • Promoure la innovació, el creixement i l'ocupació a les regions europees
  • Acceptar els desafiaments de l'evolució demogràfica, la immigració, la sanitat i l'exclusió social
  • Garantir el desenvolupament sostenible i lluitar contra la degradació del medi ambient
  • Arribar a la democràcia a través de la diversitat i promoure la diversitat de la cultura, els mitjans de comunicació i l'educació
  • Crear un entorn segur per als ciutadans

Òrgans de decisió[modifica]

L'Assemblea General[modifica]

L'Assemblea General reuneix els més alts representants polítics de totes les regions membres. Estableix l'estratègia política de l'ARE, dóna el vistiplau als comptes de l'any precedent, pren decisions sobre la creació de Comissions o assignacions específiques, ratifica l'acceptació dels nous membres, etc… tria el President de l'ARE, els membres de l'Oficina Política i el Secretari General.

El Buró Polític[modifica]

Executa les decisions de l'Assemblea General, pren les decisions necessàries en l'interval comprès entre les Assemblees Generals i coordina les activitats de les Comissions de l'ARE. Es reuneix almenys dues vegades cada any. Els seus membres són escollits per l'Assemblea General a partir de les propostes de la regions membres i tenen un mandat de dos anys. El Buró Polític comprèn almenys un representant regional per cada Estat representat en el si de l'ARE. Dos comitès permanents depenen directament d'aquest organisme :

  • Comitè Permanent Afers Institucionals encarregat de sostenir els principis de subsidiarietat, bon govern i democràcia regional
  • Comitè Permanent Seguiment i Avaluació encarregat de sostenir i avaluar la realització de les prioritats establertes en el pla estratègic.

La Presidència[modifica]

La Presidència està composta pel President, dos Vicepresidents i el Vicepresident Tresorer, així com pels Presidents de les Comissions de l'ARE. Durant l'interval comprès entre les reunions del Buró Polític, la Presidència, per delegació, pot prendre decisions que hauran de ser ratificades pel següent buró polític.

Estructura de les Comissions[modifica]

Comissió 1: Economia i Desenvolupament Regional[modifica]

Economia regional i desenvolupament, ocupació i societat del coneixement, medi ambient, energia, desenvolupament rural, agricultura i infraestructures i turisme

Comissió 2: Política Social i Salut Pública[modifica]

Polítiques socials, paritat d'oportunitats i igualtat de gènere, demografia, salut pública i plànols d'emergència

Comissió 3: Cultura, Educació i Joventut[modifica]

Cultura i educació, joventut, mitjans de comunicació i tecnologia de la informació, cooperació internacional i interregional.

Sub-comitès[modifica]

Els Presidents de les Comissions i dels Comitès Permanents poden crear els sub-comitès necessaris per al bon funcionament de les comissions per un interval mínim de dos anus.

Grups de treball[modifica]

Es tracta d'organismes temporals, creats ad hoc per intentar resoldre les noves problemàtiques sorgides durant els activitats de les comissions.

Programes[modifica]

Eurodisea[modifica]

Programa interregional que promou la formació professional i la mobilitat dels joves d'arreu d'Europa.

Universitat d'Estiu[modifica]

Fòrum anual dedicat a problemàtiques rellevants en l'àmbit del desenvolupament regional

Universitat d'Estiu dels Joves[modifica]

Fòrum anual dirigit a ampliar el paper dels joves i sostenir la seva implicació en les polítiques regionals i en la vida pública.

El moviment «Subsidiarietat és una paraula» de l'ARE[modifica]

Per a l'ARE, el respecte del principi de subsidiarietat comença amb el reconeixement de la paraula, i aquest reconeixement comença amb el moviment «Subsidiarietat és una paraula». Des del seu llançament al maig del 2008, el moviment ve demanant el reconeixement de la paraula en els diccionaris i en el corrector de Microsoft Word. Des de llavors, molts diccionaris europeus han reconegut la paraula, no obstant això, suposa un notable obstacle al reconeixement la Corporació Microsoft, que contínua ignorant les peticions de l'ARE.

Un canal en YouTube[1] i el grup «Subsidiarity is a word» a Facebook mostren les accions del portaveu del moviment, Subsidiarity man. Fins ara, el «superheroi» ha intentat escalar un edifici a Brussel·les, acte pel qual va ser arrestat a causa d'un malentès amb la policia belga (un “arrest administratiu”, sense cap càrrec), ha aconseguit un rècord mundial a “la major quantitat de persones entonant la paraula ‘subsidiarietat’”, i ha hagut de ser hospitalitzat després d'haver participat en la competició de salt des del famós Pont Vell de Mostar (Bòsnia i Hercegovina).[2]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]