Vés al contingut

Atac de l'Iran a Israel d'abril de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtac de l'Iran a Israel d'abril de 2024
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 31° N, 35° E / 31°N,35°E / 31; 35
Tipusofensiva militar Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte Iran-Israel durant la guerra civil siriana, conflicte subsidiari irano-israelià, guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024, conflicte Israel–Hesbol·là (2023-actualitat), reaccions internacionals al bombardeig a l'ambaixada iraniana a Damasc de 2024 i conflicte Iran-Israel de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps13 - 14 abril 2024 Modifica el valor a Wikidata
Dataabril 2024 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIsrael
Cisjordània
Jordània
alts del Golan
Iraq
Síria Modifica el valor a Wikidata
EstatIsrael Modifica el valor a Wikidata
Comandat perHossein Salami Modifica el valor a Wikidata
Participant
ObjectiuIsrael, base aèria de Nevatim i alts del Golan Modifica el valor a Wikidata
Causabombardeig a l'ambaixada iraniana a Damasc de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Efectesatac d'Israel a l'Iran de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Armamunició rondadora
míssil de creuer
míssil balístic Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació

L'atac de l'Iran a Israel d'abril de 2024 es va produir el 13 d'abril del 2024 al vespre, en el context de la guerra entre Israel i Hamàs,[1][2] quan l'Iran va atacar Israel amb 170 drons, 30 míssils de creuer i 120 míssils balístics.[3]

Antecedents

[modifica]
Articles principals: Guerra entre Israel i Gaza de 2023 i Conflicte Iran-Israel de 2024

El 7 d'octubre de 2023, Hamàs, una organització armada palestina que té el suport de l'Iran,[4] va dur a terme un atac al sud d'Israel durant la festa jueva de Simhat Torà i Sàbat, que va provocar la mort de 1.200 persones.[5] Israel hi va respondre envaint la Franja de Gaza en una operació militar que, 6 mesos més tard, havia provocat la mort de més de 33.000 persones. A conseqüència d'aquestes morts, l'Iran —i altres països— van acusar Israel de cometre genocidi contra els palestins de Gaza.[6]

Els dies 8 i 9 d'octubre, hi va haver foc creuat entre la milícia Hezbol·là, que també compta amb el suport iranià, i les forces israelianes després que els militants d'Hezbol·là disparessin míssils contra Israel des del Líban i Israel hi respongués amb atacs aeris al Líban.[7] Posteriorment, Hezbol·là va oferir suport simbòlic a Hamàs amb alguns bombardejos i atacs amb coets, especialment a les Granges de Shebaa, una petita parcel·la de terra en disputa que ha experimentat un conflicte de baix nivell des de l'any 2000. A mitjans de març de 2024, ja s'havien registrat més de 4.400 incidents violents entre Hezbol·là i Israel des de l'inici de la guerra,[8] i aproximadament 100.000 israelians havien estat evacuats del nord del seu país des de l'inici del conflicte.[9]

El 24 de novembre de 2023 el vaixell portacontenidors CMA CGM Symi, propietat de l'israelià Idan Ofer va ser atacat per un dron iranià HESA Shahed 136 a l'oceà Índic, causant-li danys; però sense ferir-ne la tripulació.[10] El 23 de desembre, un dron iranià HESA Shahed 136 va atacar el petrolier afiliat a Israel MV Chem Pluto a l'oceà Índic, davant de la costa de Gujarat. Els seus 20 tripulants en van sortir il·lesos; però s'hi va declarar un incendi que pogué ser extingit.[11] El 13 d'abril de 2024, l'Armada de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica va pujar a bord del portacontenidors portuguès MSC Aries, propietat parcial de l'empresari israelià Eyal Ofer i operat per la seva empresa, Zodiac Maritime, a l'estret d'Ormuz amb un helicòpter i el va redirigir cap al territori iranià.[12] Per la seva banda, l'1 d'abril de 2024, un atac aeri israelià va destruir un edifici annex a l'ambaixada iraniana a Damasc i va matar 16 persones, entre les quals Mohammad Reza Zahedi, general de brigada de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i un dels màxims responsables de les operacions a Síria i Líban de la Guàrdia Revolucionària iraniana, i altres set oficials de la Guàrdia Revolucionària Islàmica.[13]

L'atac

[modifica]

El 13 d'abril de 2024 a la nit, l'Iran va atacar Israel des del seu territori amb 170 drons suïcides HESA Shahed 136,[14] 30 míssils de creuer i 120 míssils balístics,[15] dirigits segons va manifestar posteriorment Hossein Amir-Abdollahian, el ministre d'afers exteriors iranià, contra les bases aèries dels caces F35,[15] i com a objectiu primordial la base aèria de Nevatim,[16] en el que suposava el primer atac iranià directe contra Israel des de 1979. La milícia libanesa Hezbol·là, i els Huthis, que compten amb el suport de l'Iran, es van afegir a l'ofensiva des del Líban, des d'on van llançar 40 coets,[15] i el Iemen, respectivament,[17] El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran va denominar el seu atac com a Operació Promesa Veritable.[18]

Segons la Força Aèria Israeliana, els drons haurien trigat hores per assolir el seu objectiu a Israel, i els míssils de creuer al voltant d'una hora, mentre que els míssils balístics ho farien en uns 10 minuts, suposant el major repte per a la interceptació dels míssils antibalístics Arrow 3, el sistema israelià de defensa aèria de llarg abast dissenyat abatre míssils balístics mentre encara es troben fora de l'atmosfera.[16] La Força Aèria Israeliana i els aliats d'Israel amb tropes a la zona, Jordània, el Regne Unit, els Estats Units i França, van abatre el 99% dels projectils.[19] Les forces estatunidenques amb el suport dels caces europeus van destruir almenys 80 drons i sis míssils balístics a l'Iran i el Iemen, entre ells un míssil balístic al seu vehicle llançador i set drons abans del seu llançament a zones controlades pels huthis al Iemen.[20] Tot i això, algun projectil va impactar a Irbil (al nord de l'Iraq) i cinc míssils balístics van malmetre un avió de transport C-130, una pista no utilitzada i instal·lacions d'emmagatzematge buides a la base aèria de Nevatim, i quatre míssils balístics van impactar a la base aèria del Negev,[15] sense produir danys significatius. La metralla de la intercepció d'un míssil balístic a Arad va ferir críticament una nena beduïna.[21]

La resposta israeliana

[modifica]

L'Exèrcit iranià el 19 d'abril va confirmar tres explosions a la matinada a Qahjavarestan, a prop de l'aeroport d'Isfahan i de la base aèria militar de Shekari, on hi ha instal·lacions nuclears i fàbriques de drons i altre armament de guerra, provocades pels trets dels seus sistemes de defensa aeris contra objectes sospitosos,[22] i Hossein Dalirian, portaveu de l'Agència Espacial Iraniana, va informar que diversos drons havien estat abatuts.[23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Saavedra, Ryan. «Iran Launches Drone Attack On Israel» (en anglès). The Daily Wire, 13-04-2024. [Consulta: 13 abril 2024].
  2. ↑ Bando, Erin «Iran launches drone attack against Israel». Politico, 13-04-2024. Arxivat 13 April 2024[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. ↑ «Israel afirma haver interceptat el 99% dels 300 drons i míssils llançats per l'Iran». El Nacional, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-14. [Consulta: 14 abril 2024].
  4. ↑ Rocha Cutiller, Adrià. «L’Iran va ajudar a planejar l’atac contra Israel, segons el ‘WSJ’», 09-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-11-01. [Consulta: 25 octubre 2023].
  5. ↑ Daniel Byman, Riley McCabe, Alexander Palmer, Catrina Doxsee, Mackenzie Holtz,i Delaney Duff. «Hamas’s October 7 Attack: Visualizing the Data» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 19-12-2023. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2023. [Consulta: 14 abril 2024].
  6. ↑ Parisa Hafezi. «Iran accuses Israel of seeking 'genocide' with Gaza siege» (en anglès). Reuters, 12-10-2023. Arxivat de l'original el 18 d’octubre 2023. [Consulta: 14 abril 2024].
  7. ↑ «Israel, Hezbollah exchange artillery, rocket fire» (en anglès). Reuters, 08-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-08 [Consulta: 14 abril 2024].
  8. ↑ Seth G. Jones, Daniel Byman, Alexander Palmer, i Riley McCabe. «The Coming Conflict with Hezbollah» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 21-03-2024. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  9. ↑ Estelle Shirbon. «Dangerous stasis on Israel's northern border leaves evacuees in limbo» (en anglès). Reuters, 12-01-2024. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  10. ↑ Jon Gambrell. «An Israeli-owned ship was targeted in suspected Iranian attack in Indian Ocean, US official tells AP» (en anglès). Asociated Press, 25-11-2023. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2023. [Consulta: 14 abril 2024].
  11. ↑ Benoit Faucon, Gordon Lubold. «U.S. Says Iran Drone Struck an Oil Tanker Near India» (en anglès). Wall Street Journal, 23-12-2023. [Consulta: 14 abril 2024].
  12. ↑ Silvia Jimenez. «El buque secuestrado por Irán, el MSC Aries, lleva 25 tripulantes a bordo» (en castellà). La Razon, 13-04-2024. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  13. ↑ «Guerra de nervis entre Iran i Israel a l’espera de la represàlia iraniana». La Mañana, 12-04-2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  14. ↑ Rothwell, James «The Shahed drone: Iran’s low-cost but deadly weapon of choice» (en anglès). The Telegraph, 13-04-2024. Arxivat 2024-04-14 a Wayback Machine.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Nevatim airbase also struck during Iran missile attack Saturday night - report» (en anglès). Jerusalem Post, 15-04-2024. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2024. [Consulta: 15 abril 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Emanuel Fabian. «How Israel foiled Iran’s ballistic missiles as they headed to an F-35 airbase» (en anglès). Times of Israel, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2024. [Consulta: 15 abril 2024].
  17. ↑ «Israel afirma haver interceptat el 99% dels 300 drons i míssils llançats per l'Iran». El Nacional, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  18. ↑ «Israel getting punished with ‘Operation Truthful Promise’» (en anglès). Tehran Times, 13-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-15. [Consulta: 13 abril 2024].
  19. ↑ Español, Marc. «Tothom pendent de la resposta d’Israel». Ara, 14-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-11. [Consulta: 15 abril 2024].
  20. ↑ «US military destroyed 80 drones, 6 missiles launched from Iran, Yemen, US Centcom says» (en anglès). Reuters, 14-04-2024. [Consulta: 15 abril 2024].
  21. ↑ «Father of girl seriously injured by shrapnel during Iran attack: ‘It fell on the house, she was sleeping’» (en anglès). Times of Israel, 14-04-2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  22. ↑ Patricia Romero. «¿Qué hay en Isfahán? La ciudad que alberga una base militar e instalaciones nucleares de Irán que ha atacado Israel» (en castellà). ABC, 19-04-2024. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2024. [Consulta: 19 abril 2024].
  23. ↑ Peter Beaumont. «What’s in Isfahan? The city home to Iranian nuclear facilities» (en castellà). The Guardian, 19-04-2024. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2024. [Consulta: 19 abril 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atac_de_l%27Iran_a_Israel_d%27abril_de_2024&oldid=34078265»