August Matons i Colomer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAugust Matons i Colomer
Biografia
Naixement1890 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort1964 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFabio Congost
FormacióUniversitat de Pisa
Activitat
OcupacióEnginyer agrònom i assagista
Obra
Obres destacables
Diccionari d'agricultura

August Matons i Colomer, (Buenos Aires, Argentina, 1890-Barcelona, Catalunya, 1964) fou un enginyer agrònom i assagista català.[1]

Va néixer a Argentina, de pares catalans. Va estudiar a la Universitat de Pisa i esdevingué cap del Servei d'Abres fuiters de la Mancomunitat de Catalunya en la qualitat del qual va publicar fullets divulgadors sobre diferents temes i ser director de la revista Agricultura.[2] Va publicar un diccionari d'agricultura i va ser coautor d'un diccionari de zoologia. Postumament es va publicar el seu assaig Psicoanàlisi del català. Després de la Guerra Civil Espanyola va ser expulsat per la Falange Española Tradicionalista y de las JONS del Comitè de la Seda.[3]

De 1928 a 1930 va ser bibliotecari de l'Ateneu Barcelonès. Durant la república va participar en el moviment catalanista i republicà, el 1932 com a candiat a la llista a la Concentració Catalanista Republicana[4] i el 1934 a l'Acció Catalana Republicana per a la circumscripció Barcelona-ciutat, sense obtenir escó. Era secretari de la Cambra oficial de Llibre de Barcelona i el 1939 va esdevenir delegat de l'Instituto Nacional del Libro Español (INLE).[5]

El 1968, la seva vídua va donar la seva biblioteca a la Biblioteca de Catalunya. Només cinc-cents volums va poder recuperar després que li la van prendre la major part durant la guerra civil. A partir de 1940 va tornar a formar una biblioteca de més de 12.000 volums. Als anys 1950, com a delegat de l'Instituto Nacional del Libro (INLE) rebia llibres prohibits per la censura, que va enviar a la llavors Biblioteca Central amb la indicació que els guardessin amb els llibres «reservats». Així van entrar obres d'autors com Thomas Mann, Max Aub, Bernard Shaw, Aldous Huxley i André Gide. No eren llibres bibliòfils, però obres de pensadors europeus que la biblioteca no podia comprar, on no volia comprar, perquè no eren en l'esperit del temps a l'Espanya de la dictadura franquista.[6]

Unes obres[modifica]

  • Psicoanàlisi del català (1971 (pòstum), Barcelona, Destino
  • El Corc de les pomes i de les prunes. Volum 4 de Publicacions divulgadores dels Serveis Tècnics d'Agricultura. Barcelona: Mancomunitat de Catalunya, 192?, p. 11. 
  • Per a un inventari complet de les seves publicacions vegeu: Matons, August 1890-1964

Referències[modifica]

  1. «August Matons i Colomer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Agricultura, 1922
  3. d'Olwe, Lluís Nicolau; Cuito i Canals, Ferran. Epistolari de l'exili francès, 1941-1946. Volum 92 de Textos i estudis de cultura catalana. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003, p. 35. ISBN 9788484154655. 
  4. «Anunci electoral» (PDF). La Vanguardia, 20 novembre 1932 (1932-11-20), pàg. 2.
  5. Gonzàlez i Vilalta, Arnau. Cataluña bajo vigilancia: El consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930-1943) (en castellà). València: Universitat de València, 2011, p. 166. ISBN 9788437083094. 
  6. Reis Fontanal, Jaume; Losantos, Marga. «Matons». A: Biblioteca de Catalunya: 100 anys, 1907 - 2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007, p. 265.