Aureol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAureol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement220 Modifica el valor a Wikidata
Dàcia Modifica el valor a Wikidata
Mort268 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarsoldat Modifica el valor a Wikidata

Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.

Aurèol havia nascut a Dàcia i era pastor. Es va allistar a l'exèrcit i Valerià I es va adonar de les seves qualitats i el va ascendir. Aurèol li va fer un bon servei en les lluites contra Ingenu (258-260). Després va lluitar contra Macrià (260-261) i Pòstum I (260-268). Quan Valerià I va ser derrotat i empresonat pels perses l'any 260, les legions de les diferents províncies van proclamar emperador a diferents candidats, cadascuna al seu general.[1] L'any 267 Aurèol va ser proclamat August per les legions d'Il·líria i es va apoderar del nord d'Itàlia. El 268 va ser derrotat per Gal·liè, que el va acorralar a Milà . Però l'emperador va ser assassinat pels seus propis soldats mentre assetjava la ciutat. Aurèol no se'n va lliurar, ja que Claudi II el Gòtic va continuar la lluita i en la batalla de Pontirolo, entre Milà i Bèrgam Aurèol va morir. El suposat lloc de la batalla, un pont sobre el riu Adda, es va dir Pons Aureoli, i correspondria a la moderna ciutat de Pontirolo. De totes maneres, les informacions sobre Aurèol, a més de les notícies que dona Pol·lió, es troben al textos d'Aureli Víctor i de Joan Zonaràs, tots ells contradictoris i confosos sobre aquest període.[2]

Referències[modifica]

  1. En set anys van ser proclamats almenys 19 usurpadors dels que Trebel·li Pol·lió dona les biografies sota el nom dels Trenta Tirans i situa a Aureol entre 267 i 268. Aureli Víctor situa la usurpació el 261
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 443.