Austrocedrus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAustrocedrus
Austrocedrus chilensis 1.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereAustrocedrus
(D.Don) Pic.Serm. & Bizzarri
Nomenclatura
Gènere del nom científic d'un gènere taxonòmic femení
Modifica les dades a Wikidata

Austrocedrus és un gènere monotípic dins la família de les Cupressàcies. L'única espècie viva i coneguda actualment és Austrocedrus chilensis, espècie endèmica dels Andes al sud de Xile i Argentina.[1]

Descripció[modifica]

detall dels aments

És un arbre d'aspecte allargat i de copa piramidal que pot atènyer els 25 metres d'alçada. L'escorça és grisosa, amb marcades fissures longitudinals i forma làmines fàcils de despendre. Les fulles són esquamiformes, petites, d'uns 2-4 mm., oposades i perennes. Es caracteritzen per tenir una banda blanquinosa molt marcada. Els aments apareixen als extrems de branquillons curts, són cilíndrics i d'uns 5 mm. de diàmetre, color castany. Els cons (inflorescències femenines) són ovoides, d'un color verd-groguenc d'uns 2 cm de longitud; estan formades per dos parells d'esquames oposades, el parell inferior són més curtes i estèrils. Els cons femenins, creixen, es lignifiquen i esdevenen marrons en madurar i solen contenir quatre llavors alades ovoides, petites de 3-4 mm de longitud.[1]

Distribució[modifica]

Austrocedrus al seu hàbitat natural, Parc Nacional de Conguillío, (Araucania, Xile)

Creix a l'interior de la Patagònia Argentina i als Andes xilens, entre els 34 i 44º sud. Té una elevada plasticitat ecològica, pot créixer tant en zones humides (en els boscos patagònics i dels alts andes (tot i que no sobrepassa els 1700 d'altitud)) com en zones àrides com a l'estepa patagònica argentina. Tanmateix prefereix zones de ribera, de sòls esquelètics i pedregosos on sol formar boscos monoespecífics.[1]


Usos[modifica]

La seva fusta és lleugera, tova i resistent a la intempèrie. Tot i que aquesta fusta presenta nombrosos nusos, s'ha utilitzat per a la fabricació de calaixos, pals de telèfon, valles, encofrats, marcs de portes i finestres i en general per a fusta d'exterior. Durant la primavera, el sotabosc de boscos de xiprer hi sorgeixen múrgoles, bolets excel·lents comestibles.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Demaio Pablo; Ola, Ulf; Karlin, Torkel; Medina, Mariano. Árboles Nativos de Argentina: tomo II Patagonia. Córdoba: Ecoval, 2017. ISBN 978-987-4003-16-4 [Consulta: 5 novembre 2018]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Austrocedrus Modifica l'enllaç a Wikidata