Bajenovita
 Bajenovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₈S₅(S₂O₃)(OH)₁₂·20H₂O |
| Epònim | Liudmila Bajénova i Alfred Bajénov |
| Localitat tipus | mina de carbó de Kórkino, Kórkino, conca carbonífera de Txeliàbinsk, óblast de Txeliàbinsk, Urals meridionals, regió dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FD.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FD.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/F.12 |
| Dana | 29.9.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,45Å; b = 17,47Å; c = 8,24Å; β = 119,5° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | de taronja a groc |
| Exfoliació | molt bona - en {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,83 g/cm³ (mesurada); 1,845 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,595 nβ = 1,619 nγ = 1,697 |
| Birefringència | δ = 0,102 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-053 |
| Símbol | Baz |
| Referències | [1] |
La bajenovita (en anglès, i com a terme aprovat per l'IMA: bazhenovite) és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor d'Alfred Gueórguievitx Bajénov, geoquímic i petròleg, i la seva esposa, Liudmila Fiódorovna Bajénova, química analítica.[1]
Característiques[modifica]
La bajenovita és un sulfur de fórmula química Ca₈S₅(S₂O₃)(OH)₁₂·20H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls en forma de fulla o placa, de fins a 5 mm, que mostren {110}, {011}, {101} i {111}, aplanats en {010}, allargats al llarg de [001]; també en agregats, de fins a 1 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bajenovita pertany a «02.FD - Sulfurs d'arsènic amb O, OH, H₂O» juntament amb els següents minerals: quermesita, viaeneïta, erdita, coyoteïta, haapalaïta, val·leriïta, yushkinita, tochilinita, wilhelmramsayita i vyalsovita.
Formació i jaciments[modifica]
La bajenovita es troba entre els productes fosos de residus cremats de mines de carbó.[2] Va ser descoberta a la mina de carbó Korkinskii, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). També ha estat descrita a Alemanya, Bèlgica, França i el Regne Unit.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bajenovita |
- ↑ 1,0 1,1 «Bazhenovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bazhenovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2021. [Consulta: 14 gener 2019].