Balalaica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una balalaica

La balalaica (en rus: балала́йка) és un instrument de corda pinçada originari de Rússia. Pertany a la família del llaüt i es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla, amb una petita boca de ressonància prop del vèrtex superior de la tapa, un coll llarg i estret, i tres cordes (sis en alguna variant) de metall o tripa. Es construeix en diverses mides. En les de to més agut es polsen les cordes amb els dits, en les de to més greu amb un plectre i en les de tessitura intermèdia, indistintament d'una manera o de l'altra.

En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.321 dels llaüts amb caixa en forma de bol i de triangle.[1]

Tipus de balalaiques[modifica | modifica el codi]

Es fabriquen balalaiques en set mides, des del més alt dels tons fins al més baix (des del menut piccolo fins al contrabaix). Dues de les cordes de la balalaica s'afinen a l'uníson i la tercera a una distància de quarta. Les tapes estan fetes de fusta d'avet o pi.

A més se'n fabriquen amb sis cordes primes (amb tres sèries de cursos de doble), que són comunes i populars, sobretot a Ucraïna.

Mides[modifica | modifica el codi]

  • Piccolo
  • Prima
  • Secunda
  • Alto
  • Tenor (rara)
  • Baix
  • Contrabaix

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. «Russian balalaika has tone like violin». Popular Mechanics. Hearst Magazines, Juny 1911, pàg. 869–. ISSN: 00324558 [Consulta: 5 març 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balalaica Modifica l'enllaç a Wikidata