Barra del Trabucador

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaBarra del Trabucador
Delta de l'Ebre-Istme del Trabucador.jpg
Istme del Trabucador. A la dreta el mar Mediterrani, a l'esquerra Els Alfacs
Tipologia platja
Ubicació
País Catalunya
Regió Montsià
Localització Sant Carles de la Ràpita 40° 36′ 51.12″ N, 0° 43′ 49.8″ E / 40.6142000°N,0.730500°E / 40.6142000; 0.730500Coord.: 40° 36′ 51.12″ N, 0° 43′ 49.8″ E / 40.6142000°N,0.730500°E / 40.6142000; 0.730500
Geografia
Conca hidrogràfica L'Ebre
Mesures i indicadors
Superfície 96,54 hectàrees
Altitud 2 msnm
Modifica dades a Wikidata
Barra del Trabucador

La barra del Trabucador constitueix un istme de sis quilòmetres que uneix el delta de l'Ebre amb la Punta de la Banya. Es tracta d’un espai molt fràgil fruit de la deposició de sorra marina per part dels corrents de deriva. A vegades de temporals, aquest espai és envaït per l’aigua marina i s’obre passos que connecten el mar obert amb la Badia dels Alfacs, trencant d’aquesta manera les comunicacions per via terrestre.[1] La seva extensió, juntament amb la costa dels municipis d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita, delimiten la Badia dels Alfacs. L'istme del Trabucador és recorregut pel Camí del Trabucador, que fa cap a les Salines de la Trinitat, a la Banya. Les platges són llargues, encara que properes al límit que marca el camí. També tenen un lent aprofundiment, dintre l'aigua, de manera que les aigües són càlides i les marees aparentment de superior incidència.

La major part de la barra està integrada per sorrals sense cap tipus de vegetació de fanerògames, tot i que s'hi pot distingir una duna artificial vegetada i, a les vores de la badia, diverses comunitats halòfiles. A la zona de dunes hi predomina el jull de platja (Elymus farctus) (hàbitat d'interès comunitari; codi 2110), amb clapes d'algunes espècies psamòfiles al·loctones al delta, com Otanthus maritimus i Lotus creticus. Pel que fa a les comunitats halòfiles destaquen les jonqueres halòfiles mediterranies (Juncetalia maritimi) i els espartinars (hàbitats d’interès comunitari, codis 1410 i 1320), els salicornars subarbustius (hàbitat d’interès comunitari, codi 1420), amb espècies com la barrella punxosa (Salsola kali), la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), el donzell marí (Artemisia gallica), etc. Altres hàbitats d’interès comunitari presents a l’espai, són les comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant (hàbitat prioritari, codi 1510) i les comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins (codi 1310).[1]

S’han portat a terme diverses actuacions amb l’objectiu de restaurar les comunicacions i estabilitzar l’espai (creació de dunes artificials, tancament de punts oberts pel mar) i donar-li un ús recreatiu (pàrquing, àrea de serveis, etc.). La preocupació en aquest punt és que aquestes actuacions han contribuït a la banalització paisatgística de la zona i no sempre han sigut eficients. Actualment la sobrefreqüentació de l’espai, sobretot a l’estiu, i el trànsit rodat per la barra del Trabucador són els principals factors que presenten una influència negativa sobre l’espai. L’espai forma part de l’espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES0000020 "Delta de l'Ebre"[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barra del Trabucador Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Barra del Trabucador». Zones Humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 febrer 2015].