Vés al contingut

Barrera d'esculls de Belize

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize
Imatge
Barrera d'esculls de Belize, detall del corall
Nom en la llengua original(es) Sistema de Reservas de la Barrera del Arrecife de Belice Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCai i escull Modifica el valor a Wikidata
Part deMesoamerican Barrier Reef System (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2009 – 2018llista del Patrimoni de la Humanitat en perill Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura300 (longitud) km
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 96.300 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni
Localització geogràfica
LocalitzacióBelize Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Carib Modifica el valor a Wikidata
Map
 17° 15′ 45″ N, 88° 03′ 10″ O / 17.2625°N,88.0528°O / 17.2625; -88.0528
Format perParc nacional i reserva marina Bacalar Chico
escull Glover
cai Laughing Bird
reserva marina del cai South Wate
gran forat blau
Cai Half Moon
cai Sapodilla Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni natural  → Amèrica Llatina-Carib
Data1996 (20a Sessió), Criteris PH: (vii), (ix) i (x) Modifica el valor a Wikidata
En perill2009 - 2018  Modifica el valor a Wikidata
Identificador764
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Parc nacional i reserva marina Bacalar Chico
Data1996 (20a Sessió)
Identificador764-001
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 301985 Modifica el valor a Wikidata

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
gran forat blau
Data1996 (20a Sessió)
Identificador764-002

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Cai Half Moon
Data1996 (20a Sessió)
Identificador764-003

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
reserva marina del cai South Wate
Data1996 (20a Sessió)
Identificador764-004

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
escull Glover
Data1996 (20a Sessió)
Identificador764-005
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
cai Laughing Bird
Data1996 (20a Sessió)
Identificador764-006
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 34314 Modifica el valor a Wikidata

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
cai Sapodilla
Data1996 (20a Sessió)
Identificador764-007
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
Plànol

Detall del corall de l'escull

El Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize és una sèrie d'esculls de corall que s'ubiquen a una distància variable de la costa de Belize: a uns 300 metres de la costa al nord, i a uns 40 quilòmetres al sector sud. Té una longitud aproximada de 300 quilòmetres, i forma el cor del Sistema Mesoamericà d'Esculls de Corall o el Gran Escull Maia (entre 600 i 700 milles, uns 965 i 1.126 quilòmetres de llargària),[1][2] que és el segon sistema d'esculls de corall més gran del món després de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia. És la destinació turística més important de Belize; atrau la meitat dels seus 260.000 visitants, així mateix és vital per a la seva indústria pesquera.[3]

Es calcula que començà a formar-se fa uns 500 milions d'anys abans que existís l'espècie humana. És un dels esculls de corall més grans del mar Carib i del planeta. Existeix una fascinadora formació anomenada L'Ull, que no és més que un atol coral·lí. Conté una gran diversitat d'espècies, entre elles el tauró coral·lí i el tauró llimona, així com espècies de corall suau com el ventall marí, i durs com el corall cervell. Entre els colors del corall hi pot haver blanc, verd, rosat, vermell, violeta, i fins i tot negre. També hi ha gran quantitat de peixos de colors variats i així poden confondre's amb l'escull de corall; per això es diu que és la llar d'una gran vida marina. Fa uns 350 quilòmetres de llarg i uns 25 quilòmetres de la costa. Forma una resplendent línia blanca des d'illot Ambergis, al nord de Belize, fins a l'illot Ranguana, al sud. Aquest gran escull coral·lí fa que el mar sigui molt tranquil a les costes perquè l'escull barrera deté les onades fortes.

La combinació dels efectes dels huracans i les aigües molt càlides pot ser devastadora pels esculls, cosa que Belize ja ha experimentat amb l'huracà Mitch (1998), ja que hi va haver una pèrdua del 50% en la vida dels coralls el 1997-1998, a causa de la sedimentació i les pluges huracanades.[4]

Charles Robert Darwin la va descriure com "the most remarkable reef in the West Indies" ('la barrera més important de les Índies Orientals') el 1842.

L'espècie

[modifica]

L'escull coral·lí de Belize és l'hàbitat d'una gran varietat de plantes i animals i un dels ecosistemes més diversos del món:

S'estima que només se n'ha descobert el 10% de totes les espècies, per la qual cosa encara se n'ha d'investigar el 90% restant.[5]

Protecció ambiental

[modifica]
El gran escull coral·lí és clarament visible al llarg de la costa beliziana

Una gran part de l'escull està protegida pel Sistema de Reserves de la Barrera de l'Escull de Belize, que inclou set reserves marítimes, 450 illots, i tres atols. Això totalitza 960 km² de superfície, incloent-hi:

A causa de la seva excepcional bellesa natural, pels seus processos ecològics i biològics, i perquè conté els hàbitats més importants per a la conservació de diversitat biològica (criteris vii, ix, i X), el Sistema de la Reserva ha estat elevat a la categoria de Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Malgrat aquestes mesures protectores, l'escull està amenaçat per la contaminació oceànica, el turisme incontrolat, el trànsit marítim i la pesca. Els huracans, l'escalfament global i l'increment de la temperatura de l'oceà en són altres amenaces significatives.[7] Aquestes són les causes del blanqueig del corall; des del 1998, un 40% de l'escull de corall de Belize ha estat afectat per aquest fenomen.[3] A causa d'això, el Comitè de la UNESCO va decidir incloure'l el 2009 en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.

Referències

[modifica]
  1. Més de 600 milles Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine. d'acord amb la revista estatsunidenca National Geographic Magazine: "Mesoamerican Reef: Meso Amazing, Central America’s Mesoamerican Reef is half the length of its famous Australian counterpart but in many ways more remarkable", de Kenneth Brower, Octubre 2012. (anglès)
  2. Gairebé 700 milles d'acord amb el World Wildlife Fund: "Places: Mesoamerican Reef: Overview". (anglès)
  3. 3,0 3,1 "Reef at Forefront of CO2 Battle", Roger Harrabin, BBC News, 12 de juny del 2006. (anglès)
  4. "The Economics of Worldwide Coral Reef Degradation", de Herman Cesar, Lauretta Burke, i Lida Pet-Soede. WWF-Netherlands & ICRAN, 2003. (anglès)
  5. Belize Barrier Reef Case Study Arxivat 2013-06-05 a Wayback Machine. (anglès)
  6. South Water Caye Marine Reserve Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine., Belize Fisheries Department, Government of Belize. (anglès)
  7. "Coral Collapse in Caribbean", BBC News, 4 de maig del 2000. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]