Bartolomeo Manfredi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBartolomeo Manfredi
Ostiano-Lapide a Bartolomeo Manfredi.jpg
Làpida en Ostiano a la seva memòria
Biografia
Naixement 25 d'agost de 1582
Ostiano
Mort 12 de desembre de 1622(1622-12-12) (als 40 anys)
Roma
Nacionalitat Itàlia
Activitat
Ocupació Pintor
Art Pintura
Moviment Barroc
Obra
Obres destacables St. John the Baptist Holding a Sheep Tradueix (segle XVII)
The Triumph of David Tradueix (1615)
Modifica les dades a Wikidata
Mart castigant Cupido, Art Institute of Chicago.. Atribuït en el passat a Caravaggio.
Apol·lo i Marsias (1616-1620, Museu d'Art de San Luis
Jove laudista, Museu de l'Hermitage

Bartolomeo Manfredi (Ostiano, batejat el 25 d'agost de 1582 - Roma, 12 de desembre de 1622) va ser un pintor italià, membre destacat dels caravagistes -seguidors de Michelangelo Merisi da Caravaggio- de començaments del segle XVII.

Biografia[modifica]

Manfredi va néixer a Ostiano, a la vora de Cremona. Va poder haver estat un alumne de Caravaggio a Roma, en el seu famós judici per libel el 1603 Caravaggio va esmentar que un «cert Bartolomeo», acusat de distribuir poemes injuriosos atacant el detestat rival de Caravaggio Giovanni Baglione, havia estat un criat seu. Certament el Bartolomeo Manfredi conegut per la història de l'art era un seguidor molt proper de l'innovador estil de Caravaggio, amb el seu mateix clarobscur i la seva insistència en el naturalisme, amb un talent per narrar la història a través de l'expressió i el llenguatge corporal.

Caravaggio a la seva breu carrera -va ser llançat a la fama el 1600, exiliat de Roma el 1606, i mort per a l'any 1610- va tenir un profund efecte en la generació més jove d'artistes, particularment a Roma i Nàpols. I d'aquests caravagistes seguidors, Manfredi sembla haver estat el més influent a l'hora de transmetre el llegat del seu mestre a la següent generació, particularment amb pintors de França i els Països Baixos que van acudir a Itàlia. Desgraciadament, no queden obres documentades i signades per Manfredi, i diverses de les quaranta obres que avui se li atribueixen s'ha cregut abans que eren de Caravaggio. La distinció seriosa entre Caravaggio i Manfredi ha posat en evidència que va ser més aviat Manfredi, i no el seu mestre, el principal responsable de la popularització de la pintura de gènere dels baixos fons entre la segona generació de caravagistes.

Manfredi va ser un artista amb èxit, capaç de mantenir el seu propi criat abans d'assolir els trenta anys d'edat, «un home d'aparença distingida i conducta refinada», segons el seu biògraf Giulio Mancini, encara que escassament sociable. Va construir la seva carrera al voltant de pintures de cavallet per a clients privats, però les seves obres van ser àmpliament col·leccionades al segle XVII, i era considerat l'igual de Caravaggio, o també superior. El seu Mart castigant a Cupido ofereix una temptadora pista sobre un Caravaggio perdut: el mestre va prometre una pintura sobre aquest tema a Mancini, però un altre dels patrons de Caravaggio, el cardenal Francesco Maria del Monte se'l va comprar, i Mancini, aleshores, va encarregar a Manfredi que li pintés un altre per a ell, que es va considerar la millor obra de Manfredi.

Manfredi va morir a Roma el 1622. Gerard Seghers (1589-1651) va ser un dels seus alumnes.[1][2]

Obres destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hobbes, 1849, p. 43.
  2. Nicolson, 1971, p. 302; 304-309.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomeo Manfredi Modifica l'enllaç a Wikidata