Vés al contingut

Basílica de Santa Sabina

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de Santa Sabina all'Aventino
Imatge de l'interior
Imatge
Exterior de la basílica
Nom en la llengua original(it) basilica di Santa Sabina Modifica el valor a Wikidata
EpònimSabina de Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica menor Modifica el valor a Wikidata
Construcció422 - segle XX
Consagració432
Característiques
Estat d'úsBo
Estil arquitectònicpaleocristià, barroc, neoclàssic
Mesura30 (amplada) × 68 (longitud) m
nau: 17 (amplada) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRipa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 04″ N, 12° 28′ 47″ E / 41.884444444444°N,12.479722222222°E / 41.884444444444; 12.479722222222
Activitat
CategoriaBasílica menor
DiòcesiRoma
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FestivitatSanta Sabina (29 d'agost)
Lloc webbasilicasantasabina.it Modifica el valor a Wikidata
Interior de Santa Sabina

Santa Sabina all'Aventino és una basílica de Roma construïda al segle v sobre el turó de l'Aventí i dedicada a santa Sabina. Malgrat que ha estat restaurada en diverses ocasions, és una de les esglésies d'arquitectura paleocristiana millor conservades. Avui és la seu de l'orde dels Predicadors, és a dir, els dominics. El català Francesc d'Assís Vidal i Barraquer en fou titular en la seva condició de cardenal.

Situació

[modifica]

Santa Sabina està situada a la part més alta del turó romà de l'Aventí, per sobre i molt a la vora del riu Tíber; a l'actual plaça Pietro d'Illiria, al costat del Giardino degli Aranci (Jardí dels Tarongers), i prop de la cèlebre plaça dels Cavallers de Malta.

Història

[modifica]

L'església va ser construïda pel sacerdot Pere d'Il·líria entre els anys 422 i 432, sobre la casa de la matrona Sabina, que després esdevindria santa. Originàriament estava a prop d'un temple de la deessa Juno, vint-i-quatre columnes del qual van ser reutilitzades per a la construcció de la basílica. El campanar es va construir al segle x. L'any 1219 el papa Honori III va confiar el temple a sant Domènec i al seu orde de frares predicadors, que de llavors ençà l'han mantingut com a cúria general. L'interior va ser força modificat durant les restauracions que hi van fer Domenico Fontana l'any 1587 i Francesco Borromini l'any 1643. El restaurador Antonio Muñoz va desfer els afegits moderns i va donar a la basílica l'aspecte actual entre ela anys 1914 i 1919 i els anys 1936 i 1937.

Arquitectura

[modifica]

Exterior

[modifica]

L'església no té façana, ja que el peu de l'edifici es troba inclòs al nàrtex, l'única nau que resta de l'antic atri, avui convertit en claustre del convent dominic. L'accés, a banda de per la porta principal, de fusta i d'època paleocristiana, situada al nàrtex, també es fa per un portal del lateral dret, precedit d'un pòrtic.

Seguint les característiques de l'arquitectura paleocristiana, Santa Sabina presenta uns murs totalment llisos construïts amb maons, sense contraforts, ja que el sostre és d'encavallada de fusta i, per tant, poc pesant. L'únic que destaca a l'exterior és la filada de finestrals d'arcs de mig punt.

Interior

[modifica]

L'interior segueix l'esquema de planta basilical tres naus, separades per columnes corínties procedents d'un monument d'època imperial, i un gran absis semicircular. Tant la decoració de la part superior dels murs, com el sostre de fusta i l'absis són obres modernes. La decoració original de mosaic, doncs, ha desaparegut i només es conserva l'opus sectile dels carcanyols.

Prop del presbiteri se situa el cor, reconstruïda l'any 1936 seguint el model de les Scholae Cantorum romanes paleocristianes i reaprofitant antics panells de marbre.

Vegeu també

[modifica]