Batalla de Barcelona (512)
  Batalla de Barcelona (512) Batalla de Barcelona (512) | |||
 Campanyes franques a Aquitània (507-509) | |||
| Tipus | batalla  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 512 | ||
| Coordenades | 41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.401944°N,2.166667°E | ||
| Lloc | Bàrcino | ||
| Estat | Regne visigot | ||
| Resultat | Decisiva victòria ostrogoda | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Conquesta del regne de Soissons (486) | |
Conquesta del regne alaman (496) | |
Conquesta del regne de Tolosa | |
Conquesta del regne de Borgonya (500-534) | |
Ofensiva ostrogoda (508-513) | |
La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.
Antecedents[modifica]
El 507, derrotats els visigots a la batalla de Vouillé, els francs i els seus aliats borgonyons van ocupar sense resistència els territoris cap al sud; els francs van entrar a Provença i Septimània i van assetjar a Gesaleic, pretendent al tron visigot, a Narbona i van amenaçar Carcasona, però Teodoric el Gran ho va aturar i va enviar al general Ibba o Ibbas, que es va apoderar de Provença, i després va avançar fins Arle, on Tuluin va aixecar el setge franc.[1]
El 510 Teodoric el Gran va tornar a enviar les seves forces contra borgonyons i francs, i Ibbas va derrotar altre cop a Clodoveu prop d'Arle.[2]
Els francs foren expulsats del mediterrani, la Provença esdevingué una província ostrogoda i Teodoric el Gran es veié amb forces per derrocar Gesaleic com a rei visigot, i envià en 510 el general Ibba que prengué Carcasona i Narbona en 509, obligant-lo a refugiar-se a Barcino, on fou atacat i deposat en 510,[3] obligant-lo a fugir i refugiar-se al Regne dels Vàndals d'Àfrica,[1] demanant-los ajuda per recobrar el tron. Trasamund, davant pel poder de Teodoric el Gran i el seu general Ibbas, no li va prestar tropes per al seu projecte i el va enviar a l'exili,[4] refugiant-se a Aquitània, on havia de conservar certes amistats, però on va haver de viure amagat durant un any. Teodoric va proclamar rei al net del Teodoric, Amalaric, de només 5 anys,[5] va fer retirar després les seves forces del territori visigot; Arle fou declarada capital de la prefectura de les Gàl·lies dins el regne ostrogot, i nomenà prefecte a Liberi.
Batalla[modifica]
Gesaleic, mentrestant, romania a Aquitània on va poder reunir un exèrcit d'amics i mercenaris i el 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona.
Conseqüències[modifica]
Gesaleic va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort en travessar el riu Durance, probablement per soldats ostrogots[6] el 514.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Wolfram, Herwig; Dunlap, Thomas J. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 244. ISBN 0520069838.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. 67-68. ISBN 0313335370.
- ↑ Arnold, Jonathan J. Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire (en anglès). ProQuest, 2008, p. 248. ISBN 0549818022.[Enllaç no actiu]
- ↑ Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 300. ISBN 0520069838.
- ↑ Salrach i Marés, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, 1992, p. 500. ISBN 8429735216.
- ↑ Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663.
- ↑ Arnold, Jonathan J. Theoderic and the Roman Imperial Restoration (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 271. ISBN 1107729874.